Bosquet de Ca l'Aragonès a l'Estany d'Ivars i Vila-Sana

L’Estany d’Ivars i Vila-sana se situa entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana. Per arribar-hi s’agafa la A-2 fins a Ivars d’Urgell o Vila-sana i un cop aquí ja es troben indicacions per arribar a l’estany. S’hi pot accedir per tres entrades: Cal Sinén, on es troba el centre de visitants de l’espai natural; l’accés de Vila-sana, i l’accés d’Ivars. En tots els casos s’hi arriba per camins rurals que no tenen cap dificultat ni limitació per als vehicles i hi ha una bona zona d’aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalístic principal que les enllaça.

Aquest estany es va dessecar l’any 1951 per convertir-ne les terres en camps de conreu i es va recuperar posteriorment com a espai natural que era. El projecte de restauració ecològica va començar als anys 90 i el 2005 es va reinundar, amb treballs de potenciació de la seva flora i fauna fins aconseguir recuperar aquest sistema natural que destaca notablement al Pla d’Urgell, comarca caracteritzada principalment per ser una zona rica de regadiu. En són conegudes les boires, que a vegades cobreixen el territori durant dies seguits, amb un clima marcadament mediterrani de tendència àrida continental i pluviositat escassa. Val la pena afegir unes notes històriques d’aquest emblemàtic estany, que originalment tenia uns 2.500 metres de llarg i 800 d’ample i uns 4 metres de fondària a la zona més fonda. Curiosament, tot i ser un estany d’aigua dolça la forta evaporació de la zona feia que en època de sequera s’hi formés una capa de sal, que ascendint des del fons es concentrava a la superfície. La formació dels dipòsits de sal seria conseqüència de l’origen endorreic de l’estany, un tipus de llac que evapora l’aigua col·lectada. La sal resultant es comercialitzava. 

No és gens sorprenent que avui dia l’estany recuperat sigui un bàlsam per al territori. Té una superfície d’aigua de 126 hectàrees, una profunditat mitjana que no arriba als 2 metres, és alimentat pel Canal d’Urgell i desguassa al riu Corb. És l’estany d’interior més gran de Catalunya pel que fa a dimensions i naturalment acull una diversitat biològica molt interessant i important per a la conservació de nombroses espècies, sobretot d’ocells aquàtics, amb més de 255 espècies. Al seu voltant hi ha habilitat un itinerari naturalístic d’uns 5 quilòmetres perimetrals, amb miradors, aguaits, embarcadors, plafons d'interpretació, zones de pícnic i punts d'informació.

Per accedir a l’espai per a la pràctica de bany de bosc es recomana la banda de Vila-sana perquè és el pàrquing que queda més proper al bosc de ribera de Ca l’Aragonès. Un cop a l’aparcament de seguida es veu l’estany i un cartell que indica la direcció del bosc i la bassa dels amfibis. Cal seguir aquestes indicacions i no hi ha cap pèrdua. 

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

La passejada pel bosc de ribera de Ca l’Aragonès és ideal per fer-la en calma, pausadament, sense res que ens apressi. És un indret ideal per fer-hi una pràctica de bany de bosc, sobretot en les hores en què el brogit humà desapareix i la vida al bosc es transforma. Tot i les seves petites dimensions aquest bosquet constitueix una zona molt interessant i rica per a la fauna, en la qual es fa molt evident la seva presència a tothora. La vegetació del bosc de Ca l’Aragonès és pròpiament de ribera, de manera que en els 800 metres de l’itinerari s’hi troben àlbers, també anomenats pollancres blancs (Populus alba) entre d’altres denominacions, xops o pollancres negres (Populus nigra), freixes (Fraxinus), saüc o soguer (Sambucus nigra). Al final de l’itinerari, a la bassa dels amfibis, hi ha també l’àrea de pícnic, una esplanada ideal on fer l’obertura o el tancament de l’activitat de bany de bosc.

Sigui a l’hora que sigui destaca sobretot la quantitat d’ocells que hi viuen. Per poca atenció que parem al seu cant, ens adonarem que és fascinant, i si ens centrem en el nostre sentit de l’oïda i intentem connectar amb les expressions audibles tindrem la sensació d’estar en un concert a l’aire lliure. El cant és part del seu llenguatge, són indicacions sonores que utilitzen per comunicar-se entre ells. 

Com es comenta al text de la introducció general, hi ha moltes maneres de connectar amb la natura i cadascú ha de trobar aquella que li és més pròpia. En aquest bosquet els ocells ens conviden a escoltar-los i si acceptem la invitació, a més de gaudir del concert que ens regalen ens adonarem que la seva comunicació és complexa. Utilitzen moltes vocalitzacions, les quals tenen diferents significats i objectius, i no hi ha dubte que la seva relació amb l’ambient que els envolta hi té molt a veure. Quan observem l’entorn veurem que no només els ocells tenen el seu llenguatge sinó que tota la fauna té el seu propi, i fins i tot existeix un llenguatge compartit entre espècies que poden utilitzar per ajudar-se entre elles. 

Per connectar aquí amb la natura podem respondre’ns a les preguntes que ens sorgeixin en el moment present o altres que hàgim pensat abans. Per exemple, com ens veiem nosaltres en aquest entorn? Com ens comuniquem amb la resta d’espècies? Com sobreviuríem si fóssim ocells? Saber quina és i com funciona la cadena tròfica que propicia la vida de les altres espècies ens fa ser més conscients i proactius perquè l’ecosistema que necessiten es pugui preservar i propiciar.

En aquest sentit a l’Estany d’Ivars i Vila-sana s’han fet hotels d’insectes, caixes niu per als ocells, refugis fets amb pedres per a petits rosegadors i rèptils, entre d’altres accions d’implantació d’espècies molt diversificades. El seu resultat és sense dubte molt positiu: fins i tot hi ha ratpenats que venen del Montsec a alimentar-se de mosquits! Val a dir que la zona és també com un paradís per als ratpenats, de les 33 espècies que hi ha a Catalunya n’hi habiten una desena.

D’altra banda, tot i la intervenció humana s’intenta deixar l’estany tan salvatge com es pugui. A vegades, en passejar es veu aigua que entra del Canal d’Urgell d’algun tipus de sèquia i al camí s’hi observen rastres de crustacis. També són freqüents diferents tipus de rastres, com per exemple de restes d’aliments o excrements, etc. Si alcem la vista i ens fixem en l’entorn que en queda més amunt, veurem com alguns dels ocells fan nius molt bonics al capdamunt dels arbres, al costat de l’aigua. La bassa dels amfibis es va fer de forma artificial per afavorir que hi hagi odonats (libèl·lules, espiadimonis...), diferents tipus d’amfibis (granotes, serps d’aigua o tortugues d’estany —espècie en estat crític de conservació—), etc. 

La passejada pel bosquet és submergir-se en un microunivers ben singular, en el qual sorgeix un nou món al nostre voltant. Val la pena despertar tots els nostres sentits, sentir-nos presents i connectar amb el bosc i tots els éssers que hi habiten. Observar la natura, conviure amb la fauna i respectar-la, respirar, sentir, gaudir.

Mapa:

https://estanyivarsvilasana.cat/