Alins i Esterri de Cardós, els dos municipis del Pirineu que regulen la recol·lecció amb una taxa que han de pagar els boletaires
Les pluges i tempestes registrades al Pirineu i el Prepirineu a finals d’agost i principis de setembre han avançat l’aparició de bolets a les comarques de muntanya de Lleida, segons han assegurat des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. La temporada comença habitualment entre finals de setembre i principis d’octubre, i es prolonga fins a l’arribada de l’hivern, al desembre.
Els primers boletaires ja han començat a plegar-ne a l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Val d’Aran. Troben sobretot rovellons, ceps i alguns rossinyols, aquests últims fora de Lleida, al Berguedà. També poden veure’s els primers punts de venda de bolets a les carretera C-14 al terme d’Organyà (Alt Urgell) i a la carretera N-230 al Pont de Suert (Alta Ribagorça).
S’han comptabilitzat entre trenta i cinquanta litres per metre quadrat en alguns punts, amb xàfecs diaris durant dies que han servit per amarar el terra del bosc, malgrat l’extrema situació de sequera d’aquest estiu.
Aquesta humitat acumulada és la que fa calcular als experts micòlegs del Centre Forestal que la temporada serà bona amb una previsió d’una producció mitjana d'entre 50 i 60 kg per hectàrea. Si no hagués plogut, no s’hauria pogut collir res per la forta sequera de tot l’estiu. Els investigadors del CTFC afirmen que aquest és el tercer any més sec del segle, i això feia preveure una afectació en la producció de bolets. Tanmateix, les pluges de finals d'estiu han fet que els fongs hagin estat molt ràpids a sortir i hagin aprofitat molt bé tota aquesta aigua.
Taxa a Alins
El municipi d’Alins, al Pallars Sobirà, regula des d’aquesta temporada la recol·lecció de bolets en tot el municipi i ha fixat una taxa de 5 euros per dia que permet recollir un màxim de 10 quilos per persona als boscos del terme municipal. Fa extensiva així la regulació de l’entitat municipal descentralitzada d’Araós, que fa gairebé una dècada que aplica aquesta ordenança per minimitzar l’impacte de l’afluència massiva de boletaires al bosc, especialment en els més freqüentats com el de Virós d’Araós, el de Virós d’Ainet de Besan, la muntanya d’Alins o a Àreu, a la Vall Farrera. Dins d’aquesta àrea protegida al Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’ajuntament d’Esterri de Cardós també aplica una taxa per la recol·lecció als boscos de la seua propietat. En aquest cas, és de 3 euros per persona i dia amb un màxim de 10 quilos.
Una regulació que també aplica des del 2014 la Val d’Aran, l’ordenança de la qual prohibeix la recollida de bolets excepte a veïns, residents i turistes que pernoctin a la vall.
En l’última dècada han estat diverses les iniciatives per regular la presència de boletaires als boscos, des d’ordenances municipals fins a la implantació del carnet de boletaire als municipis del Pirineu de Lleida. Fins i tot el 2018 la Generalitat va dur a terme un pla pilot a Poblet per estudiar els efectes d’aquesta activitat sobre els ter renys forestals i ordenar-ne els usos. La previsió era estendre aquesta proposta a boscos de la seua propietat al Parc Natural de l’Alt Pirineu, als municipis de Sort, Rialp, Soriguera, Alt Àneu i Montferrer i Castellbò. No obstant, no es va arribar a un consens sobre si fixar una taxa per accedir al bosc, limitar la quantitat de bolets per persona i establir sistemes similars als vedats de caça.
https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/alt-pirineu/inici/
