50
51
Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, milers de
persones creuaren els Pirineus fugint de la barbàrie nazi
o per incorporar-se a l’exèrcit aliat al nord d’Àfrica o a
Anglaterra. Els passos de muntanya eren el testimoni
silenciós de la seva odissea, per la qual es calcula que hi
van passar entre 60.000 i 80.000 evadits. Per la població
de Sort —on també es pot visitar la presó-museu— passa-
va una de les rutes que unia els departaments francesos
de l’Arieja i l’Alta Garona amb el Pallars Sobirà, i que és
coneguda com “El Camí de la Llibertat”. Actualment,
aquest itinerari està senyalitzat i permet a l’excursi-
onista seguir les petjades d’aquells homes i dones. El
recorregut, que al vessant català discorre dins el Parc
Natural de l’Alt Pirineu, comença al municipi de Seix i
acaba a Alòs d’Isil. A la riquesa del paisatge s’hi afegeix
una completa informació sobre el seu valor patrimonial
que el fa un exemple significatiu de l’anomenat turisme
de la memòria.
Buscar
la llibertat per
les muntanyes
Camí de la Llibertat
i presó-museu de Sort
Camí de la Llibertat
camidelallibertat.cat
Ajuntament de Sort
T. 973 620 010
oficina Comarcal de Turisme
del Pallars Sobirà
T. 973 621 002
goo.gl/maps/x2K4W
$
Ajuntament de vallbona
de les Monges
T. 973 330 260 · larutadelcister.info
oficina Comarcal
de Turisme de l’Urgell
T. 973 500 707 · urgell.cat
Consell Comarcal
de la Segarra
T. 973 531 300 · lasegarra.org
A les comarques de l’Urgell i la Segarra es va bastir durant
la Guerra Civil un tram de la línia defensiva L-2, una línia
de fortificació militar republicana. L’itinerari pels espais
del conflicte bèl·lic en aquesta zona és un projecte pensat
per contribuir, des del rigor històric, al doble objectiu de
recuperar la memòria col·lectiva i de conservar i difondre
els principis de llibertat i democràcia. S’estructura en tres
blocs temàtics a partir d’un fil conductor que posa èmfasi
en l’individu i el patiment humà. El primer bloc presenta
l’arbitrarietat i la represàlia en zona republicana, a partir
de l’acció dels incontrolats i del SIM. El segon bloc mostra
la difícil vida a la rereguarda immediata. El tercer bloc
ens situarà en el context del nou règim franquista. La
tipologia de les construccions que hi trobem és diversa:
trinxeres, nius de fusellers, trinxeres cobertes, nius de
metralladores i observatoris.
Testimonis
de la Guerra
Civil
Línia de Defensa
Republicana L-2
Q
$
Visites
guiades
Ajuntament d’Àger
T. 973 455 004 · ager.cat
Peperepep Cultural
T. 677 701820 · castellmur.cat
Museu de la Conca Dellà
i oficina de Turisme d’Isona
T. 973 665 062 · isona.cat
La Ruta Arnau Mir de Tost és un viatge al segle XI, quan
la serra del Montsec feia de frontera entre el territori
musulmà i el cristià. En aquella època, Arnau Mir de
Tost va travessar aquesta frontera i va conquerir Àger
als musulmans, engrandint així el territori cristià cap
al sud. Deixà darrere seu un important i extens llegat
patrimonial: castells, torres de guaita, palaus, esglésies,
etc. Per això, la ruta té com a punts d’interès el castell
i la col·legiata de Sant Pere d’Àger, el castell de Mur i
la col·legiata de Santa Maria de Mur i el castell palau
residencial de Llordà.
Ruta Arnau Mir de Tost
goo.gl/maps/mSTKB
Q
Visites
guiades
goo.gl/maps/poeUh
El Camí Ignasià és el recorregut que va fer el jesuïta Sant
Ignasi des de Loiola (País Basc) fins a la Cova de Sant
Ignasi, a Manresa (Catalunya). És el mateix camí que
el de Sant Jaume però en sentit contrari, i travessa les
comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra
en un traçat senyalitzat amb fletxes de color taronja.
A l’Urgell, el camí es desvia a Verdú per visitar la casa
santuari de Sant Pere Claver, missioner jesuïta nascut
en aquest municipi i destinat a Colòmbia.
Seguint
les passes
de Sant Ignasi
Camí Ignasià
Camí Ignasià
caminoignaciano.org
oficina de Turisme de verdú
T. 973 347 216
Ajuntament de verdú
T. 973 347 007
oficina Comarcal
de Turisme de l’Urgell
T. 973 500 707
goo.gl/maps/al9wb
$
Y
Q