62
63
El Pallars Sobirà és terra de ponts, que es van construir
en època medieval per comunicar els pobles i les valls.
Gran part d’aquests ponts avui continuen ferms i altius,
donant sentit a l’extensa xarxa de camins de ferradura
que el Pallars Sobirà encara conserva. Gerri de la Sal,
Unarre, Esterri d’Àneu, Borén , Isil, Alós, Espot, la Tor-
rassa, Escart, Tavascan, Cassibrós, Lladrós, Lladorre
són indrets on es pot gaudir d’aquestes meravelles cons-
tructives que representen una part cabdal del patrimoni
cultural comarcal. Aquest itinerari recorre un tram del
riu Noguera de Cardós, creuant d’una riba a l’altra per
alguns d’aquests ponts medievals.
Comunicacions
medievals
fermes
i altives
Ruta dels ponts medievals
oficina Comarcal
de Turisme
del Pallars Sobirà
T.973 621 002
turisme.pallarssobira.cat
goo.gl/maps/HAKH3
$
Parc Natural de l’Alt Pirineu
T. 973 622 335
parcsdecatalunya.net
oficina Comarcal de Turisme
del Pallars Sobirà
T. 973 621 002
turisme.pallarssobira.cat
Aigua, aire, foc i terra són els quatre elements que, segons
la tradició, formen el món. També són els que necessita
la indústria del ferro per créixer, i a la Vall Ferrera van
coincidir tots quatre. Aquest itinerari comença a Tír-
via i finalitza a Alins, tot seguint el mateix camí per on
baixaven els rucs carregats de lingots de ferro produïts
a les tres fargues de la zona. És un itinerari de desnivell
suau que discorre pel marge esquerre de la Noguera
de Vallferrera i per mitjà del qual podrem conèixer tot
un patrimoni vinculat a l’explotació del ferro, des de
l’època romana fins a l’actualitat. Seguirem els itineraris
interpretatius del Bosc de Virós (itineraris de Costa dels
Meners i Buiro) i l’entorn d’Alins (itineraris de les falles
d’Alins i de la Torre de les Bruixes).
Boscos
de ferro
al Pallars
Sobirà
L’antiga Ruta de les fargues
goo.gl/maps/1jb9h
$
De nord a sud, la ruta recorre aquells municipis on s’ela-
boren els vins de la Denominació d’Origen Costers del
Segre, un segell que abasta des de les muntanyes del Pallars
Sobirà fins als camps del Segrià i les Garrigues, passant per
la Noguera, l’Urgell i el Pla d’Urgell. Coneixent la cultura
del vi, coneixerem encara millor aquestes terres. Un pas-
seig per la gastronomia, la cultura i la geografia lleidatanes
amb els seus cellers com a fil conductor que ens permetrà
visitar els principals atractius paisatgístics i monumentals
de cada zona i fer-hi activitats complementàries. La ruta
inclou una selecció de restaurants que representen la
cuina lleidatana, tan diversa com divers és el seu territo-
ri. Desglossada en set subzones, la DO Costers del Segre
inclou els cellers següents:Desglossada en vuit subzones,
la DO Costers del Segre inclou els següents cellers: Subzona
d’Artesa de Segre:
Celler del Montsec, Vinya l’Hereu de Seró,
Vall de Baldomar, Agropecuària les Pletes, Mas Ramoneda.
Subzona de la Noguera Baixa:
Bodegas Costers del Sió, Celler
La Figuera, Celler Casa Patau, Castell del Remei. Subzona de
l’Urgell:
Castell del Remei. Subzona de les Garrigues: Cérvoles
Celler, Clos Pons, Mas Blanch i Jové, Tomàs Cusiné, Vinya
els Vilars i Celler Matallonga. Subzona del Pallars: Bodegues
Vila Corona, Castell d’Encús, Sauvella, Celler Batlliu de
Sort, Mas Garcia Muret. Subzona de Raimat: Raimat (Grup
Codorniu). Subzona del Segrià: Torres de Sanui i La Gravera.
Subzona de les Valls del riu Corb:
Carviresa, Monestir del Tallat,
Casa Pardet, La Planeta Comalats, L’Olivera, Celler Cer-
cavins, Analec, Cal Cabo Celler, Mas de Mora, Petit Duran.
Vi, gastronomia
i paisatge
Ruta del vi
Ruta del vi de Lleida
T. 973 250 050 · rutadelvidelleida.com
Consell Regulador
Do Costers del Segre
T. 973 27 04 94 · T. 973 264 583
costersdelsegre.es
goo.gl/maps/1PSEg
Amb el fil conductor d’un oli d’unes característiques
diferencials pel seu vincle amb el territori, i l’objectiu de
l’adquisició del que és considerat el millor oli del món,
ens podem endinsar a la comarca de les Garrigues, com
també pel sud de l’Urgell i del Segrià, àmbit que consti-
tueix la Denominació d’Origen Protegida les Garrigues,
per contemplar l’auster paisatge garriguenc. En aquest
territori sec, els pobles hi són petits i escampats, testi-
monis del veritable protagonista: l’olivera arbequina,
plantada en bancals esglaonats amb parets de pedra
seca, on sovint hi trobem, mig amagades, les cabanes de
volta. La tardor és l’època de collita i hi podrem veure,
a més del paisatge oleícola en tota la seva esplendor i
activitat, el procés de producció de l’oli als molins i les
cooperatives que hi ha a cada poble, com també museus
rurals i parcs temàtics, castells, pintures rupestres o
jaciments ibèrics. Durant la campanya oleícola, visites,
fires i festes de l’oli omplen el calendari d’aquesta terra.
També a la comarca de la Noguera l’oli és un element
destacat, amb presència a les fires agroalimentàries i la
possibilitat de visites guiades als molins de l’Associació
de Molins d’Oli de la Noguera.
L’or líquid del
paisatge de secà
Ruta de l’oli
Consell Comarcal
de les Garrigues
Mirador-Centre de Descoberta
de les Garrigues
T. 973 14 26 58
turismegarrigues.com
Consell Comarcal de l’Urgell
T. 973 500 707 · urgell.cat
Consell Comarcal del Segrià
T. 973 054 800 · segria.cat
DoP Les Garrigues
T. 973 280 470 · olidopgarrigues.com
Consell Comarcal
de la Noguera
T. 973 448 933 · montsec.cat
goo.gl/maps/aJ4ZZ