Page 63 - Ara Lleida - Revista 49
P. 63
ELS ENCANTS DEL MONTSEC
Al mateix ritme que puja la febre per l’escalada s’accelera la cursa per obrir i
superar les rutes més difícils. Això fa que, a la dècada dels 90, Terradets deixi
d'estar tan massificat. Els qui busquen més dificultat se'n van a Sant Llorens de
Montgai i altres zones on es van creant nous sectors d'escalada. Aquesta és la
porta d’entrada de l’escalada esportiva, una modalitat que vol dificultat “pura i
dura“, però amb les vies ben equipades, és a dir, sense el risc de llargues caigudes
a que et fa exposar l’escalada en paret. Paral·lelament algunes vies clàssiques són
equipades amb elements fixos de seguretat. El trepant, que facilita moltíssim la
instal·lació dels parabolts i altres ancoratges a la roca, provoca un canvi radical.
Com que tot torna, amb el temps guanyaria adeptes una altra manera d’afrontar
les vies, en aquest cas les esportives, que es converteixen en “Punt Verd“ si se
superen prescindint dels elements de seguretat fixos.
Lleida és referència també pel que fa a l’escalada de via llarga, on es combina la
dificultat i l’aventura. Aquí tenim les millors parets; les més altes, les més llargues
i les que ofereixen els itineraris més atractius. Podem competir perfectament amb
Montserrat i les seves més de 5.000 vies obertes.
Les vies d’aventura de Mont-rebei reben visitants de tot l’Estat i diversos punts
del continent europeu. I és que no hi ha gaires indrets al món que ofereixin
a l’escalador les possibilitats que pot trobar al Montsec i els voltants. Des del
Montsec de Rúbies fins al Montsec d’Ares s’escampen centenars i centenars de
vies incrustades en la immensitat de Vilanova de Meià, Àger, Mont-rebei, el Mont-
roig o les mítiques parets del Doll, per posar alguns exemples. Més endavant
entrarem en detalls per centrar-nos en l’escalada esportiva.
Una altra zona immensa per a l’escalada és el congost de Collegats. Les seves
parets –llargues i curtes– de conglomerat i calcari sempre han format part del
paisatge que troben aquells qui viatgen entre la Pobla de Segur i Sort. El dibuix
que, amb el pas del temps, ha anat fent aquí la Noguera Pallaresa l’aprofiten els
escaladors, que tant poden triar la modalitat tradicional com l’esportiva. Hi ha
paret i varietat per a tothom.
La paret de Catalunya, al congost de Mont-rebei, una referència de l'escalada clàssica. (Jordi Marmolejo)