Page 72 - Ara Lleida - Revista 49
P. 72
Catalunya commemora enguany el centenari
d’un fet històric que va marcar el futur del
patrimoni romànic català: l’arrencament
de les pintures murals de la canònica de la
col·legiata de Mur, al Pallars Jussà. Aquella
acció, que va suposar una notable pèrdua
artística —els frescos van acabar als
EUA—, va comportar també una reacció per
part de les autoritats de l’època destinada
a preservar el llegat romànic del territori.
La commemoració, traduïda en una sèrie
d’actes culturals, vol reivindicar la
importància d’aquesta herència cultural,
que té en el Pirineu de Lleida algunes de les
seves manifestacions més emblemàtiques.
“De poques partides he après tant com de la majoria de les meves derrotes“ J. R. relativament freqüent, quan la sensibilitat per la defensa del patrimoni artístic era
Capablanca, excampió del món d’escacs. Els bons jugadors d’escacs saben que, molt baixa o inexistent: sovint els mateixos capellans venien peces religioses de
algunes vegades, cal sacrificar una peça per guanyar la partida. Quan l’estiu del 1919 gran valor a negociants espavilats, a canvi de petites sumes de diners que podien
el rector de la canònica de Mur, situada a l’aleshores terme municipal homònim, servir, posem per cas, per arranjar la teulada malmesa del temple.
va vendre les pintures romàniques de l’absis central al marxant nord-americà La qüestió és que la venda dels frescos de Mur, quan es va fer pública, va alertar
Ignasi Pollak a preu de saldo (7.500 pessetes), no sabia que, precisament, estava la Mancomunitat de Catalunya, que va intentar aturar l’operació, o fins i tot
sacrificant una obra d’art en una transacció que després en salvaria moltes altres. recomprar les pintures, sense aconseguir-ho en no disposar de les eines legals
necessàries. Tanmateix, i com s’acostuma a dir, es va perdre una batalla però no
Les pintures, arrencades dels murs de l’església pel restaurador italià Franco la guerra per preservar el conjunt de la pintura romànica del Pirineu. La institució
Steffanoni i dos ajudants més per mitjà de la curiosa tècnica anomenada strappo catalana, presidida aleshores per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, va posar
(que permet separar la pel·lícula que forma la pintura de l’arrebossat del mur i en marxa per mitjà de la Junta de Museus una campanya destinada a salvar les
traslladar-la a un altre espai, normalment embolicada com una catifa), foren pintures murals romàniques més significatives.
adquirides a Barcelona pel col·leccionista Lluís Plandiura, ara ja per 100.000
pessetes. Plandiura, al seu torn, les va posar en subhasta a Nova York l’abril del Així, utilitzant precisament la tècnica de l’strappo (curiosament, es va contractar de
1921, subhasta que va guanyar (pagant 22.000 dòlars!) el Museum of Fine Arts de nou Stefannoni i el seu equip), es van arrencar i traslladar al Museu de Barcelona,
Boston, espai on encara avui romanen. l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), diversos frescos d’alt
valor artístic, situats —entre d’altres— a les esglésies de Sant Joan de Boí, Sant
Cal considerar que un fet com aquest (sens dubte un espoli, tot i que la transacció Climent i Santa Maria de Taüll (construccions que ara formen part del conjunt de
va ser legal), que avui dia ens semblaria un escàndol, era en aquella època temples de la Vall de Boí declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO);
72
