Camí de l'aigua

El Camí de l’Aigua és un sender que segueix el curs dels rius Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana al llarg d’uns 27 km entre el Pont de Suert i la Vall de Boí. És camí ral i natural, de manera que es tracta d’un camí carregat d’història i cultura molt recomanable també per als amants del senderisme. L’espai que proposem per fer el bany de bosc se situa a la part nord del camí, a la Vall de Boí, proper al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Es pot estacionar a l’aparcament prop del Balneari de Caldes de Boí, al costat de la carretera L-500. L’inconfusible soroll de l’aigua ja és present a la zona d’aparcament i acompanya pràcticament al llarg de tot el camí. Són les aigües de la Noguera de Tor, principal afluent de la Noguera Ribagorçana, que amb la seva força alimenta la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, situada uns metres més avall del balneari, en la confluència amb el riu de Sant Nicolau. L’ambient fluvial és sens dubte un dels elements que cal destacar de la ruta proposada i del Parc Nacional.

Per accedir a la zona proposada per al bany de bosc cal passar el pont en direcció al balneari i seguir el camí per la banda esquerra. Si es disposa de temps, a la dreta queda l’edifici medieval amb el santuari de la Mare de Déu de Caldes, documentat ja al segle XI. Igualment, es recomana gaudir del passeig pels jardins i les nombroses fonts, trenta-set, amb gran varietat de sabors i propietats mineromedicinals, situades a diferents punts a l’entorn del balneari.

Un cop dins del recinte i seguint el curs de la Noguera de Tor, cal anar cap a la Font del Ferro. No hi ha pèrdua, només cal guiar-se per les indicacions que es van trobant. A mesura que ens acostem a la font els brolladors d’aigua són un espectacle arreu, especialment en època de desglaç, i paga la pena badar-hi una estona en qualsevol època de l’any. Passat el Brollador de l’Isard i el barranc de la Sallent el nom del camí no enganya, a mesura que ens acostem a la Font del Ferro l’aigua sol escampar-se uns quants metres però s’hi pot passar sense dificultat. Després trobem de seguida una petita clariana i uns bancs de fusta, ideals per submergir-se en aquest regal de la natura. A l’àrea de pícnic apareix la senyalització de color vermellós que indica que ens trobem al quilòmetre 27.

Es pot gaudir del bany de bosc fent el primer tram del camí fins a l’altura de la Central Hidroelèctrica de Caldes-la Farga, que representa uns 4,6 quilòmetres de bon fer. Bona part del tram disposa d’una passarel·la de fusta que fa el camí encara més fàcil. Per descomptat que qui vulgui seguir la ruta fins al final no té pèrdua, només s’ha de continuar el camí de l’aigua cap a Boí, Barruera i d’aquí cap al Pont de Suert (desnivell total de 650 metres) i tenir en compte que per tornar cal desfer el mateix camí.

De bon inici ens endinsarem en la frondositat del bosc humit i ombrívol, on la temperatura, l’aigua i la humitat fan proliferar la molsa sobre les superfícies, que junt amb les pedres i les arrels dels arbres configuren magnífiques escenes de la que en podríem dir típica imatge de bosc encantat, en la qual cada raconet pot amagar éssers increïbles. I és que certament hi ha tantíssima vida imperceptible a primer cop d’ull! Pel trajecte es troben arbres de grans dimensions, alguns d’ells situats tan a la vora de l’aigua que sembla que tinguin les arrels submergides a la Noguera de Tor. També pinedes, petits prats i rouredes, juntament amb la vegetació de ribera i aquàtica, oferint una combinació de paisatges que fa la ruta molt atractiva. Una bona manera d’experimentar aquest regal de la natura és contemplar-lo, sense cap pressa, i deixar-nos impregnar per les substàncies volàtils que emeten les plantes. Obrir els nostres sentits amb la intenció de connectar amb aquest espai, acceptant la invitació de desaccelerar i gaudir de l’experiència. Cadascú pot acceptar la invitació i relacionar-se amb la natura generant la seva pròpia connexió. Un bany de bosc no consisteix en una fórmula magistral sinó que cada participant crea la seva relació particular amb l’entorn, sentint-se segur i millorant el benestar. Moltes vegades s’ha relacionat la conducta d’abraçar un arbre amb la pràctica de bany de bosc, però fer-ho o no és una decisió particular de cada participant, en cap cas un ingredient imprescindible per gaudir de la natura ni impregnar-se més o menys de l’atmosfera del bosc. Ser present en el moment de forma conscient sí que és una manera d’acceptar la invitació i deixar-se sorprendre per la vida que s’amaga entre els arbres.

Un últim detall és que la utilització del Camí de l'Aigua és totalment incompatible amb el pas de vehicles motoritzats. No es pot demanar res més!

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

El Camí de l’Aigua es troba als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La seva formació està estretament lligada a l’acció de les glaceres del quaternari. Quan les glaceres baixaren per les valls ho van fer erosionant intensament el paisatge, al qual van conferir la característica forma de U de la geomorfologia glacial, amb valls tancades per circs de parets verticals, crestes altes, així com els centenars d’estanys i estanyets, els barrancs, congostos estrets i les singulars aigües tortes dels seus rius i riuets obrint-se pas a través del paisatge abrupte dels Pirineus. La millor manera de gaudir d’aquesta meravella és caminant, i fer-ho pausadament en la pràctica de bany de bosc.

La ruta s’endinsa en la bellesa d’aquesta vall alpina, on l’ambient fluvial i el bosc de ribera conviuen amb bosc de faig (Fagus sylvatica), avet (Abies alba), moixera (Sorbus acuparia) i boix (Buxus sempervirens). El bosc de ribera que es troba al curs alt dels rius és espès i s’anomena bosc en galeria, per la cobertura característica de les branques sobre el riu. A les capçaleres són propis arbres com el pollancre (Populus nigra) o el freixe (Fraxinus excelsior), entre d’altres. La frescor és sense dubte evident, igual com ho és la humitat, pràcticament tot l’any. Per això trobem un abundant sotabosc format per briòfits (Bryophyta), el que comunament es coneix com a molses, falgueres (Polypodiopsida), heura (Hedera helix), etc. Les ombres extenses també abunden en el bosc humit i frondós, així com elements propis de rodals madurs: troncs morts, caiguts o en peus, fusta en diferents fases de descomposició i arbres de diferents edats i mides.

En cas de decidir seguir la ruta més enllà de la central hidroelèctrica, veurem que en aquest bosc riquíssim hi habiten també pins silvestres (Pinus sylvestris), freixes (Fraxinus), pollancres (Populus alba) i avellaners (Corylus avellana). La mixtura entre els arbres de fulla caducifòlia i els de fulles perennes és sempre excepcional i ofereix magnífiques paletes de verds i marronosos ben canviants i variades segons l’època de l’any, sense oblidar que a l’hivern pot quedar tot cobert per una gruixuda manta de neu. 

Enllaç a Wikiloc: Camí de l'Aigua | Alta Ribagorça (turismealtaribagorca.cat) 

Mapa: https://www.turismealtaribagorca.cat/sites/default/files/cami_aigua.pdf