El bany de bosc més feréstec del Solsonès

Situat als contraforts del Pirineu i als peus de les Serres d’Odèn-Port del Comte (PEIN, Pla d’Espais d’Interès Natural), aquest marc confereix al Solsonès un caràcter molt especial entre muntanyes. Als vessants inferiors de les serres elevades s'hi observen boscos de roure martinenc i pinassa, i també hi són abundants els matollars com les boixedes, el ginebre, el timó, el romaní i l'arç. Amb l'altitud, la pinassa i les rouredes es van retirant i deixen pas a les pinedes de pi roig. El bosc subalpí de pi negre domina per damunt dels 1.600 metres, on la climatologia és més rigorosa, amb esquitxos de pastures i de prats alpins a les parts més altes.

És a l'extrem nord de la comarca on hi ha el relleu més abrupte i inhòspit, amb les precipitacions més abundoses i temperatures baixes. Això ha dificultat la instal·lació humana, cosa que ha propiciat que la vegetació espontània s’hagi modificat menys.

L’espai natural protegit de les Serres d’Odèn-Port del Comte fa de barrera natural entre la conca del Segre i la de l’Alt Cardener i la seva xarxa hidrogràfica està formada per la capçalera de l’Alt Cardener a l’est i la de la Ribera Salada a la part central. La seva naturalesa geològica, eminentment de roques calcàries, fa que hi hagi aqüífers importants que descarreguen en fonts abundants, com la Font de Sant Quintí i la Font del Vermell a la conca del Segre.

En aquesta proposta anirem fins a Odèn, al nord de la comarca, municipi de característiques essencialment muntanyenques situat a una altitud mitjana de 1.100 metres, als peus de les Serres d’Odèn i Port del Comte. Queda a la vora el Centre de Natura d’Odèn i les Salines de Cambrils, on s’ofereixen diverses opcions per fer diferents activitats a la natura.

L'inici de la caminada és a la Font del Vermell, que es troba al peu de la carretera de Coll de Jou al Pont d'Espia (L-401 km 33,8), on hi ha un aparcament. Aquest enclavament és també l'inici de múltiples excursions, de diferents graus de dificultat. Per arribar-hi, s'agafa la carretera del Port del Comte (LV-4241). En arribar a Coll de Jou cal seguir a l'esquerra en direcció Cambrils (L-401).

Una vegada a la Font del Vermell, cal travessar la carretera pel costat de la font i, tot passant unes taules, seguir els senyals vermells que ens portaran per un recorregut circular de 1.000 m amb un desnivell de 50 m.

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

El recorregut discorre per una zona dominada clarament pel pi roig (Pinus sylvestris), bon representant dels boscos de la muntanya mitjana. Aquest arbre habita a la muntanya mitjana submediterrània i eurosiberiana, formant arbredes feréstegues de dimensions considerables. És un arbre perennifoli d’estructura més o menys cònica a la joventut i més ampla i irregular de madur. La seva escorça és esquerdada i rogenca, sobretot a les parts més altes del tronc, i és per això que també se’n diu pi roig, pi vermell, rojalet o pi rojal, entre d’altres. És un arbre valent, que resisteix molt bé al fred. 

El caminet ens endinsarà en aquesta pineda on destaquen també els matollars de ginebró (Juniperus communis) i esquitxos de timó (Thymus vulgaris), tots dos d’una intensa olor agrest, i les boixedes de boix comú (Buxus sempervirens). Es tracta d’un recorregut circular que no té pèrdua, només cal seguir els indicadors. En la major part d’aquest itinerari planer, ideal per a la pràctica de bany de bosc, es troben pins de diferents edats i dimensions així com un sotabosc molsut, format per les acícules acumulades i les pinyes. 

El rierol que baixa de la Font del Vermell possibilita també la proliferació de vegetació aquàtica per allà on discorre i s’escampa l’aigua, cosa que propicia la presència de comunitats vegetals i animals associades a les zones humides i al bosc de ribera. Val a dir que l'aigua de la Font del Vermell és de les més preuades de la comarca, ja que es guarda molt temps tot i no estar tractada sanitàriament. Si hi ha molta aigua o en època de pluges cal anar amb compte, que l’herba pot estar xopa d’aigua! 

Ja que el sender que cal seguir és molt planer i agradable, tot i la frondositat del bosc s’hi pot anar a qualsevol hora del dia sense patir per desorientar-se (això sí, cal parar igualment atenció a la senyalització). Caminar pausadament al capvespre, quan es comença a fer fosc i els estímuls visuals van perdent intensitat de mica en mica, és una experiència molt plaent que pot intensificar els nostres sentits més adormits. 

Acceptar la invitació a connectar amb allò que escoltem vol dir també connectar amb el bosc i la vida que hi habita. Entendre les diverses formes de vida i els seus modus vivendi, sovint sorprenents. Els arbres, les plantes, les flors, com s’alimenten de la llum i com reposen quan es pon el sol. La seva contribució a l’atmosfera, l’equilibri entre l'oxigen i el diòxid de carboni. El que respirem gràcies a la seva funció. Sintonitzar amb el seu ritme... Ser un/a mateix/a i alhora ser part de. Activar l’atenció plena del moment, envoltats d’altres animals i maneres de viure amb altres formes de comunicació i supervivència. Sentir la naturalesa, deixar que ens impregni i bussejar en l’atmosfera plàcida i relaxant del bosc.