BANYS DE BOSC
En l'atmosfera íntima del bosc de Pallerols
Envoltada d’altes muntanyes, l’Alt Urgell és una comarca eminentment muntanyosa dominada pel Pirineu i el Prepirineu. El Salòria, amb 2.783 metres, i el Monturull, amb 2.761, són els cims més alts i formen part del Pirineu axial. A la serra del Cadí apareix la Canal Baridana com a cim culminant (2.647 m). Part de la comarca es troba dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, molt ric en varietat biològica tant per la seva fauna com per la seva flora. Són un dels seus valors essencials els extensos boscos de coníferes (pinedes de pi negre, pi roig i avetoses), les rouredes, els bedollars i les freixenedes..., que sorpren arreu per la verdor i la grandiositat. Els paisatges alpins es combinen amb els boscos, pastures i prats de dall de les valls, formant un mosaic molt divers i atractiu. Des de l’alta muntanya, amb domini de la vegetació boreoalpina, a la mitjana i baixa muntanya, dominades pel roure martinenc, el carrascar i altres comunitats d’interès on apareixen boscos caducifolis mixtos, de bedolls, entre d’altres, sense oblidar els sistemes aquàtics, la comarca és en si mateixa un bosc immens que ofereix un ventall inacabable d’espais on practicar banys de bosc.
Aquesta vegada, la zona proposada es localitza a la petita vall de Sant Miquel, al costat de Sant Joan de l’Erm, situada al sector més occidental del terme de Montferrer i Castellbò. Cal dirigir-se, doncs, a Sant Joan de l’Erm i un cop allà es pot estacionar al pàrquing del refugi de la Basseta. Aquesta localització és el punt de sortida de nombrosos itineraris de dificultat variable, fins i tot un adaptat per a persones amb mobilitat reduïda molt recomanable, i val a dir que qualsevol d’ells és una bona opció per fer-hi un bany de bosc, o combinar l’activitat amb alguna de les moltes opcions de senderisme. Hi ha també una caseta d’informació del Parc i diversos panells informatius amb informació dels itineraris i de la zona. Cal recordar que Sant Joan de l’Erm és una estació d’esquí nòrdic (de fet, és pionera en aquest esport), ubicada al Parc Natural de l'Alt Pirineu i coneguda pels boscos centenaris de la vall de Santa Magdalena. El refugi de la Basseta, de titularitat pública i amb equipaments per allotjar-se, es troba situat a 1.700 metres i representa la base de l’estació. Entre els panells informatius que comentàvem s’hi troben també els de la xarxa de recorreguts d’esquí de fons, que s’endinsen entre boscos frondosos de pi roig, pi negre i avet.
A la vall de Sant Miquel s’hi pot arribar en cotxe o bé anar-hi a peu. Caminant hi ha uns 3,5 quilòmetres des de la corba on es troba la font, just abans d’arribar al refugi de la Basseta. Cal, en els dos casos, agafar la pista forestal que surt a l'esquerra, que s'enfila cap al santuari de Sant Joan de l'Erm nou. Per anar-hi en cotxe, un cop al santuari s’ha d’agafar la pista que queda a mà esquerra i que baixa cap al coll de Leix. Es continua baixant fins al coll de Leix i una vegada allà ens trobarem en un punt de confluència de diverses pistes. Cal seguir la senyalització vertical en direcció a la Casa Forestal de Pallerols i la vall de Sant Miquel, que surt cap a la dreta. En la mateixa direcció hi ha l'àrea d'esbarjo del Bosc de Pallerols. En cas de voler-hi anar a peu, en comptes de dirigir-se cap al santuari de Sant Joan de l’Erm cal seguir les indicacions cap al coll de Leix i després sempre la direcció de la Casa Forestal de Pallerols i l’àrea d'esbarjo de Pallerols. Recomanem parar atenció tota l’estona a les indicacions, ja que hi ha moltes cruïlles i bifurcacions fins arribar a la Casa Forestal/àrea d’esbarjo de Pallerols. Val a dir que també s’hi pot arribar per Canturri, per la pista forestal que porta a Sant Joan de l’Erm nou. Aquest immens casalot, enclavat entre el refugi de la Basseta i el refugi de les Comes de Rubió, es troba tancat actualment, però hi ha un projecte interessant de convertir-lo en centre de recerca. A 200 metres, a l’area d’esbarjo hi ha una petita caseta que pot servir d’aixopluc. Una última advertència és que hi ha pistes on la circulació de tot tipus de vehicles està prohibida des de finals de novembre fins a finals de maig; val la pena consultar el seu estat segons l’època de l’any en què s’hi vulgui anar a la web del Parc parcsnaturals.gencat.cat/altpirineu.
L’espai per la pràctica de bany de bosc
Un cop arribats a l’àrea d’esbarjo cal anar per la pista cap al nord, on veurem un cartell que prohibeix la circulació motoritzada excepte a veïns i serveis. Cal creuar la passarel·la, sobre les aigües del torrent de Sant Miquel, i situar-se al camí de l’esquerra. El torrent ens quedarà a la nostra mà dreta. La passejada consisteix en una ruta circular que, des de l’àrea d’esbarjo de Pallerols, continua cap al Serrat de la Costa (una mica més munt de la Font de l’Orri), segueix cap al Pla de Berbegués i des d’aquí tanca el cercle l’àrea d’esbarjo. El recorregut està senyalitzat amb marques grogues i té una distància de 3,1 quilòmetres, un desnivell suau de 90 m i està pensat per fer-lo caminant pausadament en 1 hora.
Des de bon inici ens trobarem immersos en aquest oasi de pau i exuberància que sembla talment el paradís. No debades, aquest bosc es coneix popularment com el Canadà de Catalunya. L’aigua cristal·lina del torrent, el cant dels ocells, el verd intens de la vegetació i la seva explosió de colors de la tardor, les flaires de les plantes i flors, l’aire pur i impecable, núvols dibuixant formes al cel blavíssim, ramats de vaques i cavalls ufanosos..., tot convida a contemplar l’espai i potenciar els sentits per ser més conscients de tots els elements presents que ens envolten.
Al llarg del passeig ens acompanyarà principalment el pi roig (Pinus silvestris), que en aquestes altures és fàcil de confondre amb el pi negre (Pinus uncinata). A mesura que avancem, si ens fixem en les branques dels pins serà fàcil veure com en pengen unes cabelleres de color verd grisós molt curioses; es tracta d’un liquen comunament conegut com a barba de caputxí (Usnea barbata) i que és senyal de la puresa de l’aire i la bona conservació del bosc. L’altre liquen que hi freqüenta és l’escarola del Pirineu, característic per la seva forma arrissada. L’ambient humit propicia que proliferin moltes espècies vegetals i que el paratge quedi cobert per un mosaic variat, que inclou també exemplars d’arbres morts, caiguts o en peus, importantíssims per a les relacions tròfiques i bons indicadors de bosc madur. Cal destacar que és hàbitat de ratpenats forestals protegits, com el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), el de bigotis (Myotis mystacinus) i l’orellut daurat (Plecotus auritus), que es refugien als forats i les esquerdes dels troncs dels arbres.
Si inhalem profundament i ens concentrem en el sentit de l’olfacte de manera receptiva podem rebre amb més intensitat les molècules aromàtiques. Sense el costum de flairar potser rebrem les olors com un raig, mesclades, però a mesura que les anem desgranant en podrem captar millor les diferències. Les olors es poden trobar a les plantes senceres o a qualsevol de les parts (arrels, tiges, fulles, flors, fruits, llavors) i estan totalment lligades a les estacions de l’any. L’olor terrosa, de fong, ens traslladarà a la tardor, així com la de les flors ens transporta a la primavera. Experimentar amb l’olfacte és regalar-nos un concert d’olors, a nosaltres i a un dels nostres sentits més oblidats.
Mapa guia de la vall de Santa Magdalena
L’APP “Alt Pirineu, Deixa’t Guiar” és una aplicació amb rutes detallades del parc, geolocalització GPS, zones d’esbarjo, detalls de la flora i la fauna, etc.
