Immersió en la roureda d'aulàs a La Terreta

El relleu accidentat del Pallars Jussà ha generat diverses àrees geogràfiques amb caràcter propi, sent més evidents els contrastos entre el paisatge pirinenc de la zona nord i el paisatge més mediterrani de la zona sud. A la zona nord són evidents les valls profundes d’alta muntanya excavades per les geleres dels rius, que s’encaixen entre els massissos de més altitud, alguns dels quals freguen els 3.000 metres. El baix Pallars es fa lloc entre aquests alts cims del Pirineu i la serra del Montsec. Al sud, el paisatge es torna més arrodonit i s’estén la conca de Tremp, dominada pel clima temperat que beneeix conreus i vegetació eminentment mediterrània. 

El municipi de Tremp s’emmarca entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, a est i oest, i limita amb la serra de Sant Gervàs al nord i amb el Congost de Mont-rebei al sud. El municipi té poc més de 300 km² d’extensió i a la zona més occidental trobem el sector de la Terreta; l’integren 16 nuclis, alguns deshabitats, i diverses masies disseminades. Disposa d’una àmplia xarxa de senders que comuniquen els diferents nuclis travessant conreus, rouredes i altres ambients.

En aquesta zona trobem la Vall dels Voltors, un recorregut circular de 30 km per una zona de gran interès ornitològic on s’hi poden veure totes les espècies de voltors d’Europa i on nidifica una important colònia d’aquestes espècies. 

Per arribar a la Terreta des de la N-230 ens dirigirem cap al nucli d’Areny (Osca) i allà mateix travessarem el riu Noguera Ribagorça pel Pont d’Orrit per enfilar la carretera fins al nucli de Sapeira. A la part alta del nucli de Sapeira trobareu un aparcament i un mirador amb vistes a la serra de Sant Gervàs i a la Roureda d’Aulàs. Sota l’església i vora la Casa Sullà, un altre mirador ens permet gaudir de les vistes de la zona sud de la Terreta i de les parets de Turmeda, amb les seves diferents tonalitats, on es fan visibles les roques més antigues (70-60 milions d’anys) per la seva notable inclinació.

Des de Sapeira surten diversos camins per gaudir de la Terreta, en general de dificultat baixa i de distàncies molt assequibles entre 4 i poc més de 10 quilòmetres. 

Per submergir-nos en la Roureda d’Aulàs podem seguir l’itinerari que va de Sapeira a la Font de les Basses, un recorregut circular de 4,6 quilòmetres de dificultat baixa. En aquest cas cal anar a la sortida de Sapeira, on hi ha la senyalització vertical que seguirem en direcció a Aulàs. Es tracta de caminar pausadament per la immensa roureda, sense presses, gaudint de la immersió i l’atmosfera creada pels roures i la vegetació que hi conviu que es respira al llarg de tot el recorregut. Més o menys a mig camí cal seguir la indicació cap a la Torre del Senyor, que queda a 1,8 quilòmetres de Sapeira. A prop de la masia, al mateix camí, hi ha la Font de les Basses. El recorregut és circular, de manera que es pot baixar per la roureda i pujar per la pista, o a l’inrevés, però també es pot desfer el mateix camí per allargar la immersió entre els roures. 

La xarxa de camins interns de la zona ofereix moltes possibilitats per allargar la passejada proposada i/o combinar la pràctica de bany de bosc amb el senderisme. Una ruta que permet fer una volta molt completa a la Roureda d’Aulàs és la circular que, sortint igualment de Sapeira, segueix en direcció al Castellet, del Castellet a Aulàs, d’Aulàs a la Torre del Senyor i d’aquí a Sapeira, en un recorregut de poc més de 10 quilòmetres. 

També hi ha el GR3 que creua la Terreta de nord a sud i que passa per la Torre de Tamúrcia, on es pot fer una visita al Casal dels Voltors. 

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

A la Roureda d’Aulàs, la roureda amb extensió plana més gran del Prepirineu, hi destaca el roure martinenc (Quercus pubescens), característic dels sols una mica més humits d’aquells més secs, igualment de l’estatge montà, on destaca el roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquí es configura un bosc mixt amb les dues espècies, tot i que el bosc que forma el roure martinenc acostuma a ser monoespecífic, ja que els arbres poden arribar fins a 25 metres d’alçària, privant d’il·luminació a altres espècies de menys altura. Tot i així no és estrany trobar-lo sovint convivint amb pins o clapes de pineda seca de pi roig (Pinus sylvestris), per mitjà de la intervenció humana. En el cas de les pinedes de la Terreta, són fruit de repoblacions que es van fer als anys 60-90. També conviuen amb altres espècies arbòries com ara el cirerer de guineu (Prunus mahaleb), l’auró blanc (Acer campestre) o la blada (Acer opalus), i un estrat arbustiu on no hi falta el boix (Buxus sempervirens), el corner (Amelanchier ovalis) o l’arç blanc (Crataegus monogyna). L’estrat herbaci sol ser esclarissat, però s’hi pot trobar per exemple l’herba fetgera (Hepatica nobilis) o el marxívol (Helleborus foetidus), entre d’altres herbes.

El roure és un arbre majestuós, d’escorça marronosa i capçada ampla, i Ia seva simbologia és una de les més ben documentades. Se sap que en moltes cultures el roure és símbol de força i vigor, de fortalesa física o espiritual, s’associa als déus de diferents maneres i se li atribueix coneixement i saviesa. Es diu que anys ençà s’hi portava la mainada quan estaven malalts, ja que es creia que podien curar-los i, de fet, a l’oli de roure se li atribueixen propietats terapèutiques per combatre l’artritis, torcedures... i també la fatiga. És cert que el roure és molt utilitzat amb finalitats terapèutiques, aprofitant les seves propietats que s’estenen des de l’escorça fins als aglans, els seus fruits. Fins i tot Carl Sagan va dedicar unes paraules al roure, les quals es van convertir en una de les seves citacions més conegudes: “This oak tree and me, we're made of the same stuff” (‘aquest roure i jo estem fets del mateix’), referint-se al que ja va dir en una altra de les seves cèlebres frases que han donat la volta al món: “The cosmos is within us. We're made of star stuff. We are a way for the universe to know itself”, que s’ha acabat resumint amb el popular “som pols d’estrelles”.

El concepte de bany de bosc terapèutic neix al Japó i és important saber que la relació i el vincle que té la natura en la cultura japonesa ve d’antic i és diferent de la que hi ha a Occident. Al Japó la natura és clarament part de la seva cultura i de la seva estètica. És un element recurrent en la seva literatura i hi ha símbols clàssics que vinculen les emocions amb la natura. Per això no és gens estrany que venerin els arbres, els quals són un exemple de la relació de l’home en harmonia amb la natura, i que els noms mostrin aquesta afinitat singular. Per exemple, el nom de l’arbre ogatama-noki (Magnolia compressa) es tradueix com “que atrau l’ànima”.  Els arbres grans i vells són emblemes i es veneren per la seva forma única, entre d’altres motius. A la nostra cultura també hi ha hagut una relació de l’home amb les plantes, la tradició d’herbes remeieres o costums com el de penjar una carlina (Carlina acaulis) a l’entrada principal de les cases en són exemples, i avui dia encara es pot veure en alguns pobles pirinencs.

Tot i que en el passat es van talar molts arbres de la Roureda d’Aulàs per al carboneig, especialment al segle XIX, actualment la roureda gaudeix d’un bon estat de salut i és un indret ideal per a la pràctica del bany de bosc. Trobar-hi un vincle de caràcter més o menys espiritual dependrà de cadascú. En cap cas és quelcom preceptiu per a la pràctica i beneficiar-se dels efectes en la salut.

Mapa orientatiu: https://www.pallarsjussa.net/sites/default/files/triptic_de_la_terreta_0.pdf

Casal dels Voltors: https://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxNjoiY2FzYWxkZWxzdm9sdG9ycyI7