Si el nostre objectiu són els moixons estèpics anant de camí a l’Aiguabarreig des de l’estany d’Ivars i Vila-sana cal fer una aturada a l’espai natural de Mas de Melons-Alfés. Un petit espai frontissa entre les comarques de les Garrigues i el Segrià que palesa els ambients agrícoles de secà i conserva una espècie quasi extinta al nostre territori, l’Alosa becuda. Ensems Mas de Melons és un dels punts on s’intenta reforçar la població de la Trenca, ja desapareguda fora dels secans lleidatans.

Altres espècies emblemàtiques de l’indret són el sisó, la ganga, la xurra, el torlit i esparver cendrós.

La timoneda d'Alfés és el darrer gran erm estèpic que resta a les terres de Lleida i es situa al poble del mateix nom. El bassal de Mas de Melons, que te la figura legal de reserva natural parcial, s’ubica a Castelldans i disposa d’un punt d’informació que, hores d’ara, només obre els caps de setmana.

Finalment no cal oblidar que a sols 34 quilòmetres trobarem l’embassament d’Utxesa, un pantà que ha adquirit des d’ençà principis del segle XX un aspecte ben natural i que amb una superfície de 242 ha és un important indret per a les aus aquàtiques i palustres, destacant-hi la nidificació de la mallerenga de bigotis -absent a la resta del país- el repicatalons ibèric i la boscarla mostatxuda. Sense oblidar la munió de d’altres espècies lacustres i les pròpies dels secans de l’entorn.

Te un punt d’informació a Torres de Segre, a l’edifici Molí.