L’espai museogràfic, distribuït en quatre sales, alberga diversos plafons relacionats amb les abelles, els seus productes (mel, cera, pol·len, pròpoli) i objectes relacionats amb l’apicultura (inclosos instruments antics dels anys quaranta), com ruscos, bidons per guardar-hi la mel, granotes, guants i caretes d’apicultor, eines per recol·lectar la mel i màquines de fum, entre d’altres. Destaca una sala amb la recreació d’un rusc gegant, de 650 cel·les de 20 cm, i la sala audiovisual on es pot veure un vídeo que explica el projecte Redicat.
Apiària, projecte desenvolupat per l’ajuntament de Riner, s’ubica a la zona annexa a l’Espai Natura (centrat en els espais naturals del Solsonès i la seva flora i fauna), a la segona planta de la Casa Gran, i, temàticament, constitueix un complement ideal d’aquest espai.
El nou espai va ser inaugurat el 20 de juliol per Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, que va afirmar, referint-se tant a Apiària com a la Casa Gran, que “amb aquest projecte, Riner té una responsabilitat afegida, la de preservar un patrimoni excepcional per al conjunt de la nació”. L’alcalde de Riner, Joan Solà, va remarcar el triple valor d’aquest projecte: “reforça, en primer lloc, la nostra vinculació amb el món de les abelles i de la mel, un món del qual Riner ja és un referent; contribueix també a recuperar i condicionar un edifici de gran valor històric i monumental com és la Casa Gran, i, finalment, aporta un atractiu turístic més al municipi de Riner i al Solsonès en general”.
Apiària respon a la tradició històrica i també a l’estreta vinculació actual del municipi de Riner amb el món de les abelles i la mel, concretada en les iniciatives desenvolupades en col·laboració amb l’Associació dels Amics de les Abelles, especialment el projecte Redicat, per a la salvaguarda d’aquests insectes, així com en activitats específiques com la Fira de la Mel.
L’habilitació d’Apiària ha permès finalitzar la consolidació estructural i la restauració del sostre de la planta segona i una part del sostre de la planta tercera de la Casa Gran. També s’ha aprofitat la intervenció per restaurar i revalorar uns entrebigats emmotllats històrics de guix, que, a més, es podran visitar habilitant l’accés des del pati interior. Aquests entrebigats podrien datar dels segles XVI i XVII i són del mateix tipus que els que es troben en altres edificis d’aquesta zona geogràfica, rica en guixos que recorden els que s’elaboraven en l’època del Renaixement a Itàlia.
El pressupost del projecte Apiària és de 285.330 €, aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per fons de la Unió Europea (projecte Leader) i per la Diputació de Lleida.
Llobera inaugura la restauració de la torre de Peracamps
La restauració d’aquesta torre singular ha consistit en la consolidació de l’estructura, per garantir-ne la preservació, i en la instal·lació d’una estructura metàl·lica a la part interior que permet accedir, a través d’una escala, a dalt de tot, on s’ha instal·lat un mirador de 360 graus amb unes espectaculars vistes de la zona. L’actuació ha estat impulsada per l’Ajuntament de Llobera i finançada pel Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Actualment, resta dreta una part de la torre, de planta rectangular, d’origen romànic i datada vers l’any 1000. Probablement formava part d’un castell, format també per algunes dependències annexes, clos tot el conjunt dins un possible mur. La torre té actualment una alçària total d’uns 10 metres, que es deu aproximar molt a l’original.
Els experts han apuntat a una funció de control del territori i dels camins de pas per part dels habitants de la zona, dels quals tenim força evidències arqueològiques, amb restes de poblaments i tombes excavades a la roca.
Això no obstant, segons Joan Manchón, arqueòleg que ha fet l’estudi històric de la torre durant el procés de restauració, encara hi ha molts interrogants sobre l’origen de torres com la de Peracamps. Si bé la hipòtesi més probable és que formaven part de la línia fronterera entre els comtats catalans i al-Àndalus, les proves fetes en torres com la de Vallferosa han demostrat que eren anteriors a l’establiment de la frontera en aquestes terres, i han obert noves incògnites sobre el seu origen i funció.
La torre, d’estructura rectangular, probablement no era un edifici solitari, sinó que tenia edificacions annexes. Després de la guerra de Successió, va ser mig enderrocada arran de l’edicte borbònic que obligava a tirar a terra les fortificacions de Catalunya per evitar focus de resistència. Entre el 1837 i el 1840 va ser testimoni dels enfrontaments entre carlins i liberals de la Primera Guerra Carlina, el més important dels quals va ser la batalla de Peracamps de 1840, en què una columna d’11.000 soldats isabelins es va batre amb les partides carlines fortificades en diverses masies de la zona. La victòria dels primers va suposar un dels últims fets d’armes d’aquest conflicte a Catalunya.
El Solsonès excel·leix, entre molts altres atractius, per la proliferació de torres medievals. La torre d’Ardèvol (Pinós), la Torre de Vallferosa (Torà), la torre de Lloberola (Biosca), la torre de Riner (Riner), la torre de Sallent (Pinell de Solsonès) o la torre de Peracamps (Llobera) en són bons exemples.
Més informació
Ajuntament de Riner
Tel. 973 48 08 15
https://riner.ddl.net/
Ajuntament de Llobera
Tel. 973 48 38 29
https://www.llobera.cat/
