El viatge

El Segrià és terra i treball, amb el cabal generador del Segre i els seus canals d’Urgell, o sense. I així ens ho ensenyen els pagesos i pageses d’aquest paradís conegut al país com a Ponent però que és al centre de les emocions dels lleidatans. Mirem on mirem, el Segrià ens ofereix un espectacle d’homes i dones dedicats a fer ric aquest petit món de conreus i granges. Ric d’aquest tresor, Aitona ens convida a descobrir la contemplació dels arbres fruiters esclatant en un mantell rosa infinit. El mes de març, els camps alineats fins a l’horitzó de fruiters converteixen el territori en un gran mar de flors. El Fruiturisme ens enamora amb una postal que recordarem molt temps. La natura de Lleida ens presenta un segon tresor patrimonial amb el catàleg d’aiguabarreigs. Els punts on dos rius s’uneixen i formen en aquest mapa del Segrià escenes màgiques de vida inigualables. Entre els termes de Corbins i Vilanova de la Barca, el Segre i la Noguera Ribagorçana s’uneixen en un moviment suau i delicat que ens sembla tot un prodigi. Admirem astorats com dos mons es converteixen en un de sol en silenci, com qui no vol la cosa. Aigües avall, als termes de la Granja d’Escarp, Massalcoreig i Mequinensa, un Segre orgullós del cabal guanyat s’uneix també amb el Cinca, i finalment a Almatret, als límits comarcals, l’Ebre imposa la seva llei en un nou aiguabarreig lent i mut que ens hipnotitza. Aclaparats per la simplicitat d’aquesta bellesa natural completem l’aprenentatge paisatgístic en espais de gran riquesa en flora i fauna com les reserves d’Utxesa, Mas de Melons, els aiguamolls de Rufea o el Clot de la Unilla, llacunes que com oasis s’han convertit en referències per a les aus migratòries en el seu doble viatge anual. Amagats darrere punts de guaita, ens imaginem exploradors.

Almacelles ens mereix una etapa en aquest viatge al Segrià de Patrimoni Immaterial. Observem que els carrers estan racionalment disposats com una retícula quadriculada. Descobrim que el nucli urbà va ser dissenyat el segle XVIII durant l’època de la Il·lustració i que això ha convertit Almacelles en un exemple de trama urbana planificada única al país. D’aquesta virtut extraordinària, el poble n’ha fet centre del debat urbanístic sobre el disseny de les ciutats. La visita al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal ens dona les eines per afrontar aquesta reflexió apassionant. Com a contrapunt a aquest patrimoni arquitectònic, Torrebesses ens proposa una mirada a la senzillesa de la pedra seca. El poble ha recollit l’extens catàleg local de construccions del terme, amb parets de marges, cabanes o aljubs per meravellar-nos amb l’equilibri etern de les pedres ben posades. Una lliçó de paciència i tècnica que els pagesos del Segrià han transmès de pares a fills fins avui perquè les admirem amagades pel territori.  

El vincle entre el poble i la terra al Segrià és ancestral i així ho percebem en les festes populars. Per la Festa Major de Santa Quitèria, a Corbins vivim una celebració on les noies són les protagonistes. Una comitiva femenina en representació de les forces vives del poble desfilen amb un pastís al cap que sota la denominació de ‘pa’ es reparteix després de ser beneït a l’església. El poble surt al carrer a refermar cada any el seu compromís amb la tradició d’honorar la patrona. La comarca sap reconèixer el valor de la història i així ho rememora en festes que són un homenatge als llinatges que l’han conservat. A Puigverd de Lleida els veïns s’uneixen cada any per representar la llegenda de Sant Jordi. La representació retroba famílies i amics en una escenificació plena d’emoció que ens mostra el valor de la comunitat. A Almenar també fem tot un viatge en el temps amb el Mercat Medieval que cada any commemora la concessió de la carta de població per part del comte Ramon Berenguer IV. El poble s’omple d’escenificacions, artesans i àpats que ens fan reviure la història com una festa. Amb aquest ambient de joia per la taula compartida i la recepta tradicional, viatgem fins a Alpicat per viure la devoció pels plats materns amb la Festa de la Catxipanda, en la qual les colles del poble preparen i assaboreixen aquest plat del receptari local fet amb tresors de la terra com ara conill, cargols, porc, pebrot, tomàquet, albergínia i ceba. Aprenem que aquest és el sabor del poble.

Posats a degustar els plats de la terra, la ciutat de Lleida ens sedueix amb un Aplec del Caragol que és tota una declaració d’amor a aquesta joia gastronòmica que ha esdevingut un dels símbols de la ciutat, la comarca i la demarcació. En l’aplec cada colla s’esforça en preparar els cargols amb el seu toc particular i secret que fa de cada recepta una referència imprescindible. Mai un plat ens havia unit tant a un territori. Les paelles i cassoles, el seu fumejar al sol, la ribera del Segre, els Camps Elisis, els colors de les comparses, la música i les actuacions… tot olora a Lleida. Cent per cent.   

La festa al Segrià també ens reserva una etapa nocturna. A Artesa de Lleida recorrem la tradició del foc d’aquesta terra en el Festival d’enceses del bestiari de foc, que aglutina al poble figures i colles d’arreu disposats a convertir els carrers en inferns. Una aventura que vivim amb emoció descobrint els racons del poble. Festa a festa, jornada rere jornada als conreus, el Segrià ens sedueix amb el seu patrimoni immaterial que és alhora l’ànima de la seva identitat lligada a la terra.