El viatge

La capital comarcal desplega davant nostre un catàleg ampli de festivitats que ens parlen de com és la gent d’aquí. Tan sols una comunitat fortament vertebrada pot rebre el visitant amb una representació com la Passió de Cervera. El treball per a l’obra i la mateixa escenificació esdevenen un patrimoni de relacions personals que cusen la capital i la comarca amb la complicitat de la feina comuna. Aquest caràcter de lluita compartida impregna el viatge per la Segarra. Admirem les escenes d’una Passió de la qual els cerverins en tenen referència l’any 1477. Ens rendim al misteri tant a l’església de Santa Maria amb la Passió Medieval com al Gran Teatre de la Passió amb la Passió de Cervera. Els cerverins també ens captiven amb la festa del Santíssim Misteri del mes de febrer i el seu tradicional cant de les Completes. Les partitures del segle XIX configuren una música litúrgica de primer ordre que és la banda sonora de generacions de cerverins. La festa de Sant Magí i la seva comitiva repartint aigua per les cases de la capital completen una trilogia de celebracions que són l’ànima de Cervera.  

Amb la mateixa passió que els cerverins, les famílies de Sant Guim de la Plana ens fan reviure un Pessebre Vivent que ha esdevingut referència de les manifestacions nadalenques al país. Els participants recreen quadres del naixement de Jesús i els oficis de l’època en un recorregut que és tot respecte i solemnitat.

La comarca ha conservat creences i llegendes. Els pobles i els seus racons amaguen històries que s’han transmès a les sobretaules de cada casa. A Florejacs ens expliquen que la dama del castell era d’una bellesa tan enlluernadora que atreia molts pretendents. A tots els donava una flor que els convertia en una altra flor que de seguida plantava al seu jardí. Entenem l’origen del nom del poble en espera que, tal com ens diuen els avis, aparegui de nou la dama passejant pel castell. A Ivorra les històries dels antics expliquen que cap a l’any 1010 el mossèn va dubtar de la presència de Jesucrist a l’Eucaristia mentre oficiava a Santa Maria. En aquell moment, el vi es va convertir en sang tot vessant sobre les tovalles. El papa Sergi IV va certificar el miracle i va concedir unes relíquies al poble que encara es conserven a la parròquia de Sant Cugat.

Fem un salt en aquest paisatge de cereals fins a Guissona per viure l’Enramada el diumenge després de Corpus. El poble és ple de flors, colors i olors amb els nens i nenes com a grans amfitrions. Entre cistells de pètals i coques la festa viu alegria i honor a la Mare de Déu de la Salut. Seguim la petja de la festa més acolorida a Torà amb el Ball de Priors i Priores. El primer diumenge de maig la vila  celebra la Dansa del Roser amb dues parelles de casats i dues de solters en rotllana. En un moment del ritual de festeig es fa entrega de l’atxò a les priores de l’any següent. Una escena de fidelitat a la tradició que ens arrela a aquesta terra aferrada a la seva història i orgullosa del seu caràcter.