El viatge

El viatge per l’Alt Urgell és una descoberta de mil territoris. De la plana humanitzada de l’Urgellet passant per les valls indòmites de la Vansa i Cabó a les terrasses conquerides a la conca fluvial de les valls de Valira i la ribera d’Urgellet. Som en un món on la tradició és encara un valor viu, on els padrins reclamen la seva jerarquia cultural en balls i trobades que han superat totes les invasions industrials i tecnològiques. Una terra on la producció agroalimentària és una rutina sense afegits. Prats, ramats, granges, obradors i formatgeries són tan sols episodis d’un mateix conjunt. El respecte per la tradició heretada és una religió a Tuixent i la vall de la Vansa, on ens endinsem en aquell món màgic de les antigues trementinaires que portaven arreu del país els remeis extrets del nèctar de la Natura. Cada final de maig una gran festa en honor a aquelles dones sàvies ens reconcilia amb el nostre jo més salvatge mentre dansem al voltant del foc guaridor. Amb la mateixa devoció, als pobles de la ribera del Segre retem homenatge als antics raiers que transportaven la fusta entre el brogit del cabal. Coll de Nargó va ser una de les capitals d’aquell ofici i així ho reivindiquem cada estiu en una festa que uneix l’homenatge a les generacions precedents i la celebració de pertànyer a aquesta terra.

L’Alt Urgell és també un món de fantasies i mites passats de pares a fills. Un món d’històries secretes que tan sols a les sobretaules més llargues surten de les tenebres. Com les llegendes dels minairons de la Guàrdia d’Ares, uns éssers molt petits i amb una gran força per portar a terme les tasques més feixugues. Aquesta societat que respecta el seu passat és també la que amaga recels del poble del costat i que copsem entre línies en els motarrots, els malnoms amb que els uns es refereixen als altres. Vida local en estat pur que la convivència ens descobreix de seguida com un tresor immaterial que dona més caràcter a la comarca.

La música que recorre aquestes valls i sentim ressonar a les parets del Cadí és la dels acordions diatònics que han sabut conservar els padrins i que quan semblava que n’anàvem a perdre la tradició, un treball de recerca d’Artur Blasco va aconseguir recuperar. Avui, centenars d’infants i joves tornen a fer ballar les places manxant els vells instruments. El cant unànime de grans i petits d’El Gall Negre ha esdevingut un himne en aquest racó del Pirineu que ens fa sentir d’aquí per sempre més. La cançó la va compondre l’Agustinet de Pallerols amb els xolladors de la colla i la va dedicar al capellà de Solanell. La murrieria de la cançó popular ens resulta un crit de guerra a les taules de l’Alt Urgell. Així ho sentim escoltant les cobles del Peirot, un referent de la literatura oral del Pirineu i reflex dels anhels de justícia de la seva gent. La Seu ens convida a un altre moment de màgia musical amb el Cant de la Sibil·la recuperat l’any 2011 d’entre les tradicions nadalenques més viscudes a la catedral de Santa Maria.

El viatge pel Patrimoni Immaterial de la comarca ens convida també a descobrir els dies grans de cada plaça, les jornades en què les festes locals fan sentir als pirinencs que més enllà de la festa no existeix res més. El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell, per la Festa Major de finals d’agost, ens retorna a la societat dels antics protocols de festeig. Grans i petits formen parelles per dansar una lletania que envaeix la plaça i el nucli antic amb una pàtina de tradició. Amb aquest mateix esperit, ara en format nocturn, Organyà ens endinsa en la nit de les llegendes amb la Dansa del Cavallot. La nit de Nadal un personatge vermell i amb cara de cavall mostra una dansa sarcàstica a la plaça de l’Església reproduint amb la posterior Crema del Carro a la plaça de les Homilies, una tradició medieval vinculada als ritus ancestrals pel solstici d’hivern.

Per refer-nos d’aquest viatge intens d’emocions i experiències vitals, la Seu d’Urgell ens crida a taula per prendre força a la Calderada de Sant Antoni. Els membres de la confraria es fan seu el passeig Joan Brudieu i la ciutat corre a fer cua hipnotitzada per l’olor del caldo que ho impregna tot en aquest racó de món entre la Valira i el Segre. Les grans calderes plenes de brou i viandes que tanquen la festa dels Tres Tombs i la Pujada al Pal ens deixen el regust que necessitàvem per saber que tornarem a l’Alt Urgell.