Ruta del Romànic

Any 1000: art i arquitectura per a un nou mil·lenni

Al mateix temps que els comtats del sud dels Pirineus es desvinculen del poder de l’imperi carolingi, adopten una profunda renovació artística mitjançant la introducció amb força de l’estil romànic, nascut al voltant de l’any 1000 al nord d’Itàlia. I aquest serà el protagonista en l’arquitectura, la pintura i l’escultura de la zona fins al segle XIII, quan agafa el relleu l’estil gòtic. Tot i que el romànic s’estén per tota la geografia lleidatana, el seu màxim exponent és a la Vall de Boí, amb un conjunt de nou temples declarats Patrimoni de la Humanitat. El Centre del Romànic de la Vall de Boí, emplaçat vora l’església d’Erill-la-Vall, és el lloc de difusió i informació temàtica per als visitants.

L’Alta Ribagorça. Les esglésies de la Vall de Boí (l’Alta Ribagorça) formen el conjunt més destacable de les construccions romàniques a Catalunya, el qual va ser declarat l’any 2000 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Hi trobem les esglésies de Boí, Santa Maria i Sant Climent de Taüll, Durro, Barruera i Erill-la-Vall. El pantocràtor de Sant Climent de Taüll és una de les imatges més emblemàtiques del conjunt.

La Val d’Aran. El primer que sorprèn de la Val d’Aran són els característics campanars acabats en punxa, de clara influència gascona. A més de l’arquitectura romànica i gòtica de les esglésies de Bossòst, Vielha, Escunhau, Arties, Tredòs, Salardú o Unha, al seu interior guarden extensos conjunts de pintura mural i rellevants obres de la imatgeria romànica, com el Crist de Mijaran o la Santa Creu de Salardú.

El Pallars Sobirà. Església romànica de Sant Joan d’Isil. Conjunt romànic de Son del Pi (església de Sant Just i Sant Pastor de Son). Església i pintures romàniques de Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós. Església, talla i pintures de Santa Maria de Ginestarre. Ermita romànica de Santa Eulàlia d’Alendo. Monestir de Sant Pere de Burgal, Escaló. Església de Santa Maria d’Àneu. Església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. Església romànica de Santa Maria de Ribera de Cardós. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal. Ermita de Nostra Senyora d’Arboló.

El Pallars Jussà. Conjunt de Mur: castell i canònica de Santa Maria, Conjunt de Llordà: castell i canònica de Sant Sadurní. Esglésies de la Vall Fosca: Sant Vicenç de Capdella, Sant Martí de la Torre de Capdella, Sant Julià d’Espui. Església de Santa Maria de Covet. Església de la Verge de la Cinta de Llimiana. Església de Sant Esteve d’Abella de la Conca.

La Cerdanya. Presenta un conjunt d’edificis de dimensions reduïdes, entre els quals sobresurten l’antiga canònica de Santa Maria de Talló o l’església parroquial de Sant Pere d’Alp.

L’Alt Urgell. La Seu d’Urgell: catedral de Santa Maria, església de Sant Miquel, Museu Diocesà. Castellbò: col·legiata de Santa Maria. Estamariu: església de Santa Maria. Organyà: església col·legiata de Santa Maria. Coll de Nargó: església de Sant Climent. Valldarques: església de Sant Romà. Oliana: capella de Sant Andreu. Peramola: Mare de Déu de Castell-llebre. Anserall: Sant Serni de Tavèrnoles. Sant Maximí de Sallent. Sant Joan de Montanissell. Sant Romà de Valldarques. Sant Martí de la Plana. Sant Miquel de les Masies de Nargó. Sant Serni de Gavarra.

La Noguera. Camarasa: torre de guaita i església de la Baronia de Sant Oïsme. Àger: col·legiata de Sant Pere. Les Avellanes: església de Santa Maria. Cubells: església del Castell. Balaguer: monestir de Santa Maria de les Franqueses. La Baronia de Rialb: monestir de Santa Maria de Gualter, Santa Maria de Palau, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre i Sant Andreu del Puig. Gualter: monestir de Santa Maria. Ponts: col·legiata de Sant Pere.

El Solsonès. Solsona: catedral de Solsona (absis i campanar), Marededéu del Claustre, pintures de Pedret, verges, capitells i representacions iconogràfiques al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Olius: església i cripta de Sant Esteve. Sant Llorenç de Morunys: església i claustre de l’antic monestir. Navès: església de Sant Pere de Graudescales, església de la Móra Comdal i pont romànic de la Vall d’Ora. Clariana de Cardener: esglésies de Santa Àgata i Sant Martí de Joval. Guixers: esglésies de Sant Serni del Grau, Santa Creu dels Ollers i Sant Martí de Guixers i pont romànic de Vall-llonga. Pinell de Solsonès: església i vila closa de Sant Climenç i església de Sant Pere de Madrona. Castellar de la Ribera: església de Sant Julià de Ceuró. Lladurs: esglésies de Santa Eulàlia de Timoneda i Sant Sadurní de la Llena. Llobera: esglésies de Santa Maria de Torredenagó, Santa Maria de Montraveta i Sant Pere de Llobera. La Coma i la Pedra: esglésies de Sant Quirze, Santa Julita de la Coma, Sant Sadurní de la Pedra, Santa Magdalena de les Tragines, Sant Cristòfol dels Pasqüets, Sant Lleïr de Casavella i Santa Creu del Roser.

El Segrià. Lleida: catedral de la Seu Vella, església de Sant Llorenç, església de Sant Martí, Paeria (ajuntament).

Les Garrigues. Església de Granyena. Església de Sant Joan Baptista, Vinaixa. Ermita de Sant Salvador, les Borges Blanques. Portal romànic de Bovera. Capella de Sant Miquel de les Borgetes, Arbeca. Església de Santa Maria, Fulleda.

L’Urgell. Agramunt: església de Santa Maria. Vallbona de les Monges: monestir cistercenc de Santa Maria. Tàrrega: palau dels marquesos de la Floresta. Maldà: església de Sant Pere. Verdú: castell i església de Santa Maria. Vilagrassa: portalada de l’església de Santa Maria.

La Segarra. Cervera: església de Sant Pere el Gros, portalada de Sant Martí de l’església de Santa Maria. Massoteres: Sant Pere de Talteüll. Els Plans de Sió: Sant Esteve de Pelagalls i Sant Salvador de Concabella. Torà: església de l’antic monestir de Cellers. Les Oluges: Sant Pere de Santa Fe. Talavera: Sant Jaume de Pallerols. Torrefeta i Florejacs: Sant Julià del Llor.

 

Per a més informació: Oficina de Turisme de Catalunya a Lleida