Rutes per la Vall del riu Llobregós
L'Espai d'Interès Natural de la Vall del Riu Llobregós es troba situat al nord de la comarca de les poblacions de Sanaüja, Biosca i Massoteres, on configura un espai verd al costat de la Vall del riu Llobregós apte per fer rutes a peu o amb BTT gaudint d’una natura insòlita i alhora molt fràgil.
La zona de la Vall del Llobregós inclosa en el PEIN és un espai de característiques singulars, tant pel que fa a la seva formació geològica com al poblament vegetal que apareix en aquests terrenys, formant un conjunt molt fràgil i vulnerable. Ocupa un total de 1190 ha. Inclou la zona mitjana de la vall d’aquest riu, als municipis de Biosca, Massoteres i Sanaüja. És una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central Catalana, i una de les més ben conservades.
Rutes per la zona natural protegida de la Vall del Llobregós
Ruta de les Gesses:
Una vista privilegiada des de Puig Arner, travessa buscant la carena de les guixeres (turons de guix) i continua amb un descens per la font de Xarrapetes i dels Camats. Retorn pel camí principal i planer del solell.
Dificultat: mitjana.
Distància: 11,5 km
Temps a peu: 3 h 45’
Actualment no transitable amb BTT.
Ruta de l’Aubaga i Solana:
Per gaudir de la varietat d'aquest territori, terreny planer, pujada dura i ràpid descens en els límits de l'EIN (Espai d’Interès Natural). El riu, les masies i els conreus.
Dificultat: mitjana.
Distància: 12,25 km
Temps a peu: 4 h 15’
Temps amb BTT: 1 h 15’
Ruta del Molí del Cava:
Ruta amb poc desnivell. Passarem vora la peixera (resclosa) i les restes de l’antic molí. Travessarem la part baixa de l’obaga del tossal de les Mates i podrem observar les formacions guixenques i un arbre de grans dimensions.
Dificultat: mitjana.
Distància: 6,250 m
Temps a peu: 2 h
Temps amb BTT: 35’
La vegetació
A la Vall del Riu Llobregós hi ha una de les formacions guixenques massives més orientals de la Vall de l'Ebre. La vegetació pròpia d’aquests indrets són les timonedes gipsícoles continentals, formacions baixes i esclarissades dominades per la presència de trincola i d'altres espècies adaptades a viure en un sòl amb elevades concentracions de calci i de sulfats. En aquestes condicions extremes hi apareixen, entre les espècies de la timoneda, líquens de característiques úniques a Catalunya.
A les zones més deprimides, on la capa del sòl és més fonda, hi veiem carrascars als solells i algunes rouredes amb boix a les obagues més fresques. A les vores del riu es conserven petits retalls de boscos de ribera.
Algunes de les espècies vegetals protegides són:
Ruac o arnalí (Ononis Tridentata)
Morritort guixenc (Lepidium subulatum)
Heliantem esquamós (Helianthemum squamatum)
Trincola, sosa, aubellac o albons (Gypsophila struthium subsp. Hispanica)
La fauna
La fauna present en aquest espai constitueix una bona mostra de comunitats faunístiques lligades a la conca fluvial de sòls guixencs, algunes de les quals han estat tradicionalment associades a l’home i a la seva activitat.
El Riu Llobregós és considerat refugi de pesca.
Algunes de les espècies que s’hi pot observar:
Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
Fagina (Martes foina)
Teixó (Meles meles)
Àliga marcenca (Cicaetus gallicus)
Duc (Bubo bubo)
Oriol (Oriolus oriolus)
La geologia
Geològicament parlant, la Segarra s’assenta damunt d’un altiplà solcat per les xarxes dels rius que travessen de llevant a ponent. Aquesta plataforma, relativament elevada fins als 800 m, és formada per un paquet de roques sedimentàries (argiles, gresos i calcàries) en una disposició bàsicament horitzontal. En la seva major part, aquestes roques són el resultat de l’acumulació de sediments a les àrees lacustres i palustres que durant el període oligocè i final de l’eocè ocupaven aquesta zona. Mereixen especial atenció els guixos eocènics que afloren al llarg de tota la Vall del Riu Llobregós.
Més informació: Oficina Comarcal de Turisme de la Segarra
