Page 90 - Ara Lleida - Revista 49
P. 90

El santuari del Miracle es troba al terme municipal de Riner (Solsonés) i té el seu origen en la tradició popular d’una aparició mariana el dia 3 d’agost de 1458.



        Si clavéssim la punta d’un hipotètic compàs per encerclar Catalunya en el mapa   ens faran d’esquer per animar-nos a pujar al primer pis de la Casa Gran, on s’hi
        faríem cap al Solsonès. És una comarca monumental envoltada de boscos i   han fet dos espais museístics. L’un és l’Espai Barroc, que fa d’aparador de tot el
        muntanyes. La verdor només es trenca amb les característiques masies que esquitxen   patrimoni d’aquest estil artístic que amaga la comarca. Perquè el Miracle és el
        d’humanitat el seu paisatge. Quan arribem a Riner s’hi respira pau, però la suau   vaixell almirall, però no l’únic exemple. També hi trobem reproduïda una cel·la de
        ondulació de l’horitzó que ens encercla amaga una sorpresa inesperada. Quan som   l’hostatgeria franciscana. Molt interessant atenent al fet que la Casa Gran és l’antic
        a prop del Miracle, aquesta espiritualitat intuïda es manifesta amb una rotunditat   alberg d’acollida de pelegrins. Una obra arquitectònica més que notable. També
        monumental. El santuari ens brinda una lliçó d’humilitat des de la distància. Ens   hi trobarem una exposició d’exvots que potser no tenen gaire interès artístic,
        sentirem petits, molt petits, davant d’aquell conjunt arquitectònic. Impressiona. És   però sens dubte són molt interessants des d’un punt de vista històric i fins i tot
        un dels símbols del Solsonès, una de les manifestacions barroques més importants   antropològic, atès que de manera molt naïf ens narren com era la vida popular
        de Catalunya. I s’ha bastit en un paratge natural de gran bellesa. Oficialment, està   entre els segles XV i XVIII. Però, a Riner, no es pot separar paisatge de patrimoni i
        inacabat, però costa de creure que encara es pogués fer més gran. La història que   juntament amb l’Espai Barroc hi ha l’Espai Natura, dedicat a la flora i la fauna del
        amaguen les seves pedres es remunta al segle XV. Diu la tradició que el 3 d’agost   Solsonès. En sortirem amb ganes de més. Tant és així que fem cas de les propostes
        de 1458 hi va haver una aparició mariana i es van iniciar el corresponent procés   i ens arribem a Matamargó, molt a prop però ja al municipi de Riner. A l’Espai
        canònic. Només un any després, ja s’autoritza la construcció d’una capella sota   Barroc ens ha cridat l’atenció que a l’església de Sant Pere d’aquesta població
        l’advocació de Nostra Dona del Miracle. Aquest és l’origen del santuari. Encara es   diu que hi trobarem no un ni dos, sinó cinc retaules barrocs interessants. I així és.
        conserva un retaule gòtic de Pere Nunyes d’aquesta església primitiva. El Miracle   Són més modestos, no cal dir-ho, que el del Miracle, però l’excursió paga la pena.
        aviat queda petit i el 1553 s’hi construeix un alberg que serà ampliat una vegada   Matamargó, a més, ens permet descobrir com és el Solsonès fora de la capital
        i una altra al llarg dels segles XVII i XVIII. És l’actual Casa Gran. No n’hi ha prou. El   visitant la impressionant masia de les Casas, un edifici catalogat a l’est de la serra
        1590 es consagra la que serà la segona església, de la qual només s’ha conservat   de Pinós, que obre les seves portes al visitant com una casa museu per mostrar com
        l’orgue. En menys d’un segle, torna a quedar petita. Aquest cop, però, es compleix   era la vida a pagès fa 200 anys.
        allò que a la tercera va la vençuda i, encara que resti inacabada, el temple actual és
        el que s’encarrega el 1652. Al seu interior, un retaule dels que tallen l’alè. Un dels   Després d’aquesta immersió en art religiós, descobrirem el barroc de les comarques
        millors del barroc català. L’artista Carles Moretó rep l’encàrrec el 1744 i no l’acaba   de Lleida des d’una altra perspectiva. No ens allunyarem pas gaire del Solsonès,
        fins al 1758. L’espera va pagar la pena.                       perquè ens aturem ara a la comarca veïna de la Segarra. En concret, a la seva
                                                                       capital, Cervera. El 1715 es va convertir en ciutat universitària. Pocs mesos després
        Recentment s’ha creat una àrea de benvinguda al Miracle on es recull la història del   de guanyar la Guerra de Successió, el rei Felip V va fer tancar totes les universitats
        santuari. És a l’antiga carretera de Cardona, ara desviada i reconvertida en un camí   catalanes i en va obrir una a la capital de la Segarra. El gener del 1715 van arribar
        per a vianants amb bancs per seure i admirar el paisatge. Els cartells informatius   els primers cinquanta estudiants a Cervera, tot i que encara no hi havia hagut



     90
   85   86   87   88   89   90   91   92   93   94   95