Page 93 - Ara Lleida - Revista 49

temps material de bastir l’edifici que els havia d’acollir. Provisionalment, el convent de maig de 1781 el bisbe Juan Antonio Sánchez Ferragudo consagra el temple,
de Sant Francesc de Paula es va convertir en seu de la institució. El 1719 es va projectat per l’enginyer militar Pedro Martín Zermeño. És una mostra notable
posar la primera pedra de la Universitat de Cervera pròpiament dita. És un edifici de barroc tardà, ja gairebé de transició cap al neoclàssic, que llueix a la façana
majestuós de 10.400 metres quadrats: una hectàrea! Encara avui, quan s’entra l’escut dels Borbons. No es van estalviar recursos per contractar els millors artistes
a Cervera per la plaça del Brollador i se segueix el carrer General Güell, sorprèn del moment per al seu mobiliari i objectes litúrgics. Però, malauradament, ja no
trobar-se un immoble tan monumental que reflecteix a la perfecció tot el que va queda res d’aquesta esplendor. Va ser incendiada el 13 de maig de 1808, en
donar de si el segle XVIII. La façana, clarament barroca, està presidida per una plena Guerra del Francès, i va tornar a cremar el 25 d’agost de 1936. El foc va
imatge de la Immaculada Concepció i una gran corona reial, que recorda qui va durar dies i va quedar pràcticament en ruïna i despullada de qualsevol ornament
patrocinar l’obra. L’estructura de l’edifici, però, és de caire neoclàssic, com també la original. És una catedral que queda encaixonada en ple Eix Comercial de la capital
façana interior, que condueix a un vestíbul amb dues grans escalinates que porten del Segre. Es va arribar a projectar l’enderroc de l’antic Hospital de Santa Maria,
al paranimf, on trobem un magnífic retaule d’alabastre de Jaume Pedró. Fins al magnífic exemple de gòtic civil català, perquè la catedral lluís més espectacular.
1842, la universitat de la Segarra va ser l’única, de manera que totes les ments Per sort, cap de les iniciatives per tirar a terra la seu actual de l’Institut d’Estudis
privilegiades de l’època van passar per Cervera: Narcís Monturiol, Jaume Balmes, Ilerdencs no va reeixir.
Milà i Fontanals... L’impressionant edifici de la Universitat continua essent un dels
reclams principals de Cervera. I no és fàcil destacar en una ciutat tan monumental. Són només uns pocs exemples del barroc que ha arribat als nostres dies. O que
arriba. Encara que costi de creure, no tot està descobert. Molt recentment, es
Enfilem ara la carretera que ens porta fins a la propera població de Sant Ramon. van trobar a l’església de Butsènit d’Urgell unes pintures murals del segle XVIII
Al nostre voltant, tot seran camps de cereal d’un color verd intens a la primavera que van sorprendre —i molt— els experts. L’abril del 2017, després d’unes obres
que es tornarà daurat amb el sol de l’estiu. Només alguna alzina i uns pocs de restauració de la teulada del temple, que deixava filtrar humitat, es va decidir
ametllers trencaran la monotonia d’un paisatge que s’ondula capriciosament, repintar l’església d’aquest nucli de Montgai. Per a sorpresa de tothom, quan els
però d’una manera més suau que al Solsonès. Aviat veurem emergir les primeres pintors es disposaven a sanejar les parets van aparèixer unes pintures murals. En un
cases de Sant Ramon. Gairebé de sobte, apareix un cimbori monumental. Com d’aquests frescos fins i tot s’hi podia llegir la data de finalització de l’obra: 1761,
pot ser que en aquell poble de pocs centenars d’habitants hi hagi una església cinc anys després de la consagració del temple religiós. L’Ajuntament va contactar
tan gran? Aviat resoldrem el misteri. Un cartell ens confirmarà que no hem vist amb els especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat
visions: “Sant Ramon, l’Escorial de la Segarra“, llegim. A sota s’hi veu un dibuix per tal que avaluessin la descoberta i va ser així com es va poder certificar que
del monestir que ens adverteix de què ens espera uns metres més enllà. El primer aquestes pintures, que simulen ser retaules, tenen un alt valor històric i artístic.
que ens cridarà l’atenció del santuari de Sant Ramon serà, efectivament, les seves A tot Catalunya hi ha comptats exemples de pintures barroques d’aquestes
dimensions. Creuem una portalada d’impecable factura barroca i ens endinsem característiques, de manera que Butsènit ha quedat com un referent. La darrera
en un monument que no ha estat gaire ben tractat pel pas del temps. Només troballa patrimonial.
cal recordar que aquest majestuós edifici era un corral insòlit al començament
del segle XX. Per sort, ha estat restaurat amb cura i ara és un oasi de pau amb Les joies de la corona
un claustre auster que convida a la reflexió i una església amb molta tradició on Per amarar-nos de barroc, no podem deixar de visitar el Museu de Lleida. De fet,
encara, en ple segle XXI, s’hi porten exvots. l’edifici, tot i que contemporani, es va fer sobre l’antic convent de les carmelites,
del qual es va conservar la capella barroca, que s’ha integrat al conjunt d’espais
A tot just cinquanta quilòmetres de la capital de la Segarra, a Lleida, s’escriu una expositius com a contenidor de les obres dels segles XVI al XVIII. Hi destaca
història molt semblant a la de la Universitat amb resultats ben diferents. També l’Assumpta de Torres de Segre, una espectacular escultura de Francesc Santacruz
parteix de la Guerra de Successió. El 1707, quan la capital del Segrià cau a les del darrer terç del XVII. Molt singular és també la coneguda com la Verge Nena, una
mans de les tropes de Felip V, que seria el primer rei de la dinastia dels Borbons, obra poc habitual en la imatgeria barroca, ja que mostra la Mare de Déu petita com
Lleida pateix una de les conseqüències més insòlites de la sagnant guerra: es queda a Immaculada, trepitjant el maligne i vencedora sobre les forces del mal. A més, s’hi
sense catedral. L’emblemàtica Seu Vella va ser tancada al culte i, posteriorment, poden veure olis com L’oració a l’hort, obra d’Anton Raphael Mengs (1728-1779).
reconvertida en fortalesa militar. Erigida sobre un turó, la seva situació estratègica Un altre museu imprescindible és el de Solsona, on hi podem trobar des d’un armari
era massa llaminera. El Capítol de la Catedral va intentar que les noves autoritats del segle XVII originari de la farmàcia Pallarès, una de les més antigues del país, fins
posessin seny, però l’únic que en va treure és haver de pagar per poder utilitzar a una almorratxa del XVIII de vidre bufat o el delicat retaule de la Marededéu del
el campanar. I així va continuar fins al regnat de Carles III, que, després d’estudiar Roser de Sant Martí de Riner (1625-1640). I això és només un tast. A més, si visitem
la situació, va donar els permisos pertinents i finançà part de la catedral nova a Cervera abans del 12 d’abril de 2020 no ens podem perdre l’exposició temporal
canvi que es renunciés definitivament a la Seu Vella per a usos litúrgics. El 27 Artesans del Barroc. Cervera i l’art del seu temps, a l’antiga biblioteca de la Universitat.

El temple de la Mare de Déu de l’Assumpció de Butsènit es troba a Butsènit d’Urgell, nucli agregat a Montgai (Noguera).