El paisatge generós de la passarel·la més boscosa

El Segre ha marcat profundament el caràcter del Segrià, que des d’antic ha propiciat la construcció de canals i sèquies gràcies a les seves aigües cabaloses. Les terres al llarg del riu i les zones de reg artificial són especialment agrícoles, sobretot als dos terços de la part nord de la comarca, mentre que la part sud s’ha dedicat tradicionalment al conreu de secà. 

Pel que fa al conreu de secà, hi predominen les oliveres i ametllers. Són arbres propis del clima mediterrani, tolerants a la sequera i a resguard de freds intensos. L’octubre i el novembre són mesos ideals per gaudir del paisatge oleícola i els coneguts “camins de l’or líquid”, iniciativa que posa en valor la cultura de l’oli i el caràcter del territori marcat per l’olivera, arbre mil·lenari carregat de simbolisme i la branca del qual representa mundialment la pau. Els ametllers floreixen normalment entre febrer i març, amb les seves característiques floretes blanques que duren un parell de setmanes abans de donar pas al fruit.

En aquests últims anys els camps d’arbres fruiters del Baix Segre s’han convertit en un reclam amb molta demanda, per veure la floració d’aquests arbres que inunden el paisatge amb les seva catifa de flors acolorides. Fins i tot s’ha generat un turisme de floració, atret per la bellesa de les flors dels arbres de fruita dolça que floreixen normalment entre els mesos de febrer i abril. Aquesta nova forma de gaudir de la bellesa dels arbres s’ha convertit en una experiència sensorial molt singular i, a més, ha revaloritzat l’activitat agrícola del territori. Presseguers, albercoquers i pereres són els actors principals que pinten el paisatge amb una paleta de rosats, blancs i verds, oferint un paisatge molt especial. No és gens estrany que cada vegada hi hagi més adeptes que volen gaudir d’aquesta experiència visual cromàtica i d’olors entre les flors dels arbres!

Al sud-oest de la comarca destaca l’Espai Natural Protegit de l'Aiguabarreig Segre-Cinca, recollit en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i que gaudeix d’una protecció especial que vetlla per la seva conservació. Es tracta de la confluència fluvial més important de la península Ibèrica, en la qual es troben els cabals dels rius Segre, Ebre i Cinca. Aquest indret destaca enormement pel seu interès biològic i és un paradís per als amants de les aus i la natura. Entre els termes municipals de Massalcoreig i la Granja d'Escarp es troben el Cinca i el Segre i, uns metres més endavant, aquests dos s’uneixen a l’Ebre, tot i que ja fora dels límits de l’espai natural protegit. D’altra banda és també un reclam per als practicants de la pesca, esport de llarga tradició a la zona, i és freqüent trobar-hi aficionats a l’apreciada pesca del silur.

La Granja d’Escarp es localitza a la riba esquerre del riu Segre, a 78 metres d’altitud, en un dels meandres del riu, al límit amb Aragó i el Baix Cinca. Bona part de tot el terme és conreada, de regadiu, gràcies a l’aigua del Segre. Hi abunden els arbres fruiters, com els presseguers i les pereres, i també ha augmentat el conreu d’olivera i ametller. És en aquest municipi on es proposa la zona per a la pràctica de bany de bosc, a l’anomenada “Passarel·la del Segre”. S’hi arriba per la carretera LP-7041 des de Seròs i continuant per la A-2414 direcció a Mequinensa. A l’altura de la Granja d’Escarp s’ha d’agafar la pista que surt a la nostra esquerra cap al riu. De seguida apareix un mapa de situació i senyalització vertical que indica també una àrea de lleure. Es pot estacionar bé si s’hi arriba en vehicle, ja que hi ha una esplanada envoltada de vegetació frondosa.

Cal seguir les indicacions cap al Bosc de Sant Jaume. La passarel·la està adaptada per a invidents i persones amb diversitat funcional. 

L’espai per a la pràctica de bany de bosc

El Bosc de Sant Jaume està configurat per una esplèndida vegetació de ribera, característica de les vores dels rius i les zones d’aiguamolls, on l’ambient fluvial ha propiciat un espai de gran riquesa gràcies a la unió de l’aigua de tres rius molt potents. L’itinerari per la passarel·la consisteix en un passeig d’uns 700 metres que permet endinsar-se a l’Espai Natural Protegit de l'Aiguabarreig Segre-Cinca i el recorregut es fa seguint un camí de fusta anivellat en tot el seu traçat que el fa apte per a persones amb mobilitat reduïda. 

És un lloc extraordinari per descobrir i passejar pausadament tot submergint-se en l’atmosfera del bosc i la vegetació de ribera. Les característiques d’aquest espai fan que el recorregut esdevingui en la seva totalitat un paisatge sonor magnífic gràcies a la riquesa i abundància d’aus. Com dèiem, és freqüentat per ornitòlegs i també per pescadors, ja que a més de les aus els peixos són igualment protagonistes de l’indret. 

Així que es comença el recorregut destaca la vegetació densa dels canyissars, amb nombroses tiges altes i esveltes que viuen en un substrat enfangat bona part de l’any. Aquest medi és pràcticament inaccessible per als humans però forma illots de vida salvatge per a moltes espècies. El canyissar té conductes i cambres d’aire a la tija i a les fulles que proporcionen oxigen suficient per viure tot i trobar-se en llocs inundats. Tenir en compte com aconsegueixen sobreviure gràcies als seus mecanismes adaptatius pot fer-nos ser conscients de la nostra respiració i com utilitzem nosaltres l’oxigen, no només per respirar sinó també per viure. Al llarg de la passarel·la hi ha casetes i amagatalls pensats per observar la fauna. Es poden utilitzar també per fer exercicis de respiració conscient i connectar amb la natura. 

Al llarg de la passarel·la s’observa abundant la vegetació formada per salicàcies, salzes (Salix L.) i xops (Populus nigra), alguns desmais (Salix babylonica) que no són propis de la zona i sota la passera destaca una bona quantitat d’esbarzers (Rubus ulmifolius). L’àcid salicílic, present a l’escorça i les fulles de les salicàcies, guareix del mal de cap i febres i en l’actualitat se’n comercialitza un famós derivat que coneixem comunament com a aspirina. A les parts més fresques apareixen algunes espècies arbòries més pròpies de muntanya com poden ser el vern (Alnus glutionsa), el freixe (Fraxinus angustifolia) o l’àlber (Populus alba). Val la pena aturar-se, contemplar i recordar que des d’antic ens hem nodrit del regne vegetal per cuidar-nos i curar-nos. Són fascinants les nombroses propietats medicinals dels arbres i plantes i no només aquelles que podem prendre, sinó les que fins i tot ens fan bé pel sol fet de respirar la seva atmosfera. La natura és generosa.

El recorregut de la passarel·la es pot fer tranquil·lament en un quart d’hora sense aturades, però paga la pena parar i completar la passejada amb exercicis de connexió amb la natura. Al final de l’itinerari hi ha un espai obert vora el riu on es pot fer el tancament de l’activitat, o desfer el camí per tornar al punt d’inici i fer-lo allà.