BANYS DE BOSC
Avetosa de riu, el shinrin-yoku més autèntic de La Cerdanya
La Cerdanya és una comarca pirinenca amb llarga tradició i oferta d’esports d’hivern, així com pionera de l’hoquei sobre gel i molts altres esports que es poden practicar tot l’any, com l’alpinisme, l’escalada o l’excursionisme. L’àmplia extensió de la seva plana, al voltant dels 1.000 metres d’altitud, contrasta amb muntanyes i cims que s’aproximen als 3.000, com el Carlit o el Puigpedrós (2.911), la Tossa Plana de Lles (2.916) i el Puigmal (2.913) entre d’altres. Els prats, pastures i conreus formen part també del paisatge característic, així com nombrosos llacs, rius i rierols. Els amants de la natura troben en molts sectors de la comarca un paratge idílic.
Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, zona privilegiada de la Cerdanya, s’hi troba un dels boscos madurs més ben conservats a l’anomenada baga de Riu. Per arribar-hi, cal sortir del poble de Riu i dirigir-se al refugi del Serrat de les Esposes, on es pot estacionar bé tot i que no s’hi pot arribar amb qualsevol vehicle i recomanem consultar l’estat de la pista forestal abans d’anar-hi.
Un cop al refugi s’identifica fàcilment la senyalització que indica cap a l’Avetosa de Riu en direcció sud-oest. S’han de seguir les indicacions fins arribar a l’Avetosa, és a dir, per accedir a la zona dels arbres monumentals cal abans caminar poc més de 3 quilòmetres. El trajecte per accedir-hi consisteix en una caminadeta relativament senzilla però amb un mínim d’exigència, ja que s’han de salvar uns 500 metres de desnivell en un total de 9,2 quilòmetres (anada i tornada). El camí no té pèrdua i és sens dubte un bon complement molt recomanable al bany de bosc, ja que la forest de la zona i l’itinerari en conjunt és extraordinari en tot moment.
Per anar a l’Avetosa, en primer lloc s’han de seguir les indicacions i les marques taronges (coincideixen aquí amb part del camí de Cavalls del Vent), que trobarem principalment en senyalització vertical però també en altres elements a peu de camí, i anar comprovant la bona direcció en diverses cruïlles que trobarem. El trajecte segueix inicialment un corriolet que fa baixada. Més endavant el camí es fa ample i acaba desembocant en una pista forestal, no accessible per a vehicles motoritzats excepte serveis propis del Parc Natural. En aquest primer tram el camí travessa també pastures i rierols, entre arbres caducifolis escampats de fulles grogues i vermelloses a la tardor i de gradacions de verds intensos a la primavera. Els caducifolis, principalment trèmols (Populus tremula), cirerers (Prunus avium) i freixes (Fraxinus excelsior), conviuen aquí amb els arbres de fulla perenne en una mixtura de bosc perennifoli i caducifoli que forma un paisatge ben diferent segons l’època de l’any. El camí es va enfilant després per trams de pujada on es fan més presents pins i avets; el pi roig (Pinus sylvestris) sempre dominant a la solana i el pi negre (Pinus uncinata) i l’avet (Abies alba), a l’obaga. Aquestes espècies són les coníferes més característiques dels climes freds i l’alta muntanya. Les seves grans dimensions i fermesa abriguen un bosc ple de vida que s’enfila fins a les capçades més altes només abastables amb la vista i l’oïda per als homo sapiens.
L’itinerari ens portarà xino-xano a un prat amb bones vistes de la Cerdanya. És una parada ideal per fer algunes pràctiques d’interacció amb la natura abans d’arribar a la part més profunda de la passejada. En aquesta clariana, a 3,2 quilòmetres del refugi del Serrat de les Esposes, veurem dos arbres altíssims als peus dels quals hi ha un cartell informatiu sobre el shinrin-yoku i les propietats organolèptiques i terapèutiques dels arbres. En aquest punt cal parar atenció, ja que per motius de gestió forestal pot ser que hi hagi tala d’arbres i que costi una mica veure la senyalització. És important seguir sempre les indicacions cap als avets monumentals de les Bagues de Riu, que es troben a 1,4 quilòmetres (no cal seguir més cap marca taronja). Es continua pel mateix camí fins arribar a la cruïlla de l’Avetosa, on trobem unes estaques de color verd claret i a partir d’aquí el camí es va fent ben estret i s’endinsa en el tram de bany de bosc més amagat. Es tracta d’un bosc madur espectacular que aixopluga els arbres més monumentals, dos avets amb més de 4 metres de diàmetre i més de cent anys de vida catalogats com a “Arbre d’interès local” cadascun.
Al final del caminet trobarem una tartera que apareix inesperadament i ens regalarà la vista amb una panoràmica poc coneguda de la Cerdanya. Després del recorregut ombrívol i arrecerat de l’avetosa, contrasten notablement la lluminositat i la perspectiva que es veu des de la tartera. Per tornar al Serrat de les Esposes cal desfer el mateix camí.
L’espai per a la pràctica de bany de bosc
L’Avetosa de Riu conté tots els ingredients que formen l’anomenat bosc madur. Això vol dir que, d’una banda, ha evolucionat lliurement sense notable intervenció humana durant molts anys i, de l’altra, no ha patit fenòmens considerats extrems com poden ser incendis o huracans. Per això s’hi troben diversos exemplars d’arbres vells, centenaris, de grans dimensions, aixoplugats en aquest indret a recer del temps, que conviuen amb arbres joves i de totes les edats, mides, estructures, així com amb la presència d’arbres morts i fusta en diferents fases i estats de descomposició. Aquest conjunt tan excepcional fa possible l’existència d’uns ecosistemes de gran biodiversitat i altíssim valor ecològic que, a més, poden mitigar els efectes del canvi climàtic.
A l’últim quilòmetre d’aquest bosc madur de coníferes dominen el pi negre (Pinus uncinata) i l’avet (Abies alba), espècies a les quals tradicionalment s’ha atribuït el major benefici terapèutic del bosc gràcies als fitoncides que desprenen. Aquestes substàncies volàtils orgàniques s’ha trobat que són els compostos responsables de les olors i la comunicació entre les plantes i que tenen un efecte en el nostre organisme a través de la respiració i de la pell. O sigui, una “simple” exposició al bosc ja tindria efectes positius en la salut, que es poden amplificar amb la pràctica del bany de bosc, és a dir, tenint en compte que sigui una passejada sense presses, en silenci, amb actitud contemplativa, despertant tots els nostres sentits, sent conscients del moment present i acceptant la invitació a viure l’experiència. Val a dir que en els últims anys han sorgit fórmules híbrides en les quals s’intercalen activitats i/o exercicis d’interacció amb la natura amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici de l’experiència per a la salut i el benestar.
Mapa
