Consells pràctics Camí de Sant Jaume

SENYALITZACIÓ DE LA RUTA

L’itinerari Montserrat-Alcarràs s’ha senyalitzat amb la senyalística pròpia de la Direcció General de Turisme: pal de tres metres d’alçada amb una o més banderoles indicadores de la direcció que cal seguir. Les banderoles, però, tenen la particularitat de ser de color blau, l’estàndard en les senyalitzacions compostel·lanes arreu d’Europa. Acompanya les indicacions el símbol de la petxina o vieira.

El Camí de Sant Jaume des de Montserrat també és senyalitzat amb les típiques sagetes groguesindicadores de tots els Camins de Sant Jaume. Aquestes marques les pinten els membres de l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell. A causa de la diversitat de persones que fan aquesta tasca es poden trobar tot tipus d’estils i mides, però sempre tenen forma de sageta i el color groc. Si les seguim, ens duran fins a Santiago de Compostel·la.

Tingueu en compte també que el Camí és viu i canvia adaptant-se a les circumstàncies (noves construccions i carreteres, àrees industrials, etc.). Per això, recomanem seguir les sagetes i, en cas de dubte, preguntar a la gent del país per tal d’evitar extraviar-se.

L’EQUIPATGE

• Documentació imprescindible: El DNI, la targeta de la Seguretat Social i la Credencial del Pelegrí.
• Com preparar la motxilla: Porteu poc pes, mai més de 10 quilos. Si pot ser, que la motxilla no superi el 10% del vostre pes. No carregueu objectes innecessaris; pràcticament qualsevol cosa que us descuideu la podreu adquirir quan arribeu a algun poble o ciutat. Procureu que la motxilla us sigui còmoda, de tipus anatòmic, amb corretges de cintura i pit i amb butxaques exteriors per poder treure i ficar coses sense haver-ho de desmuntar tot. Fiqueu les coses a la motxilla de manera ordenada. Recomanable en bosses de plàstic de colors diferents per tal d’evitar que es mullin i facilitar-ne l’ús.
• Quin calçat cal portar: No porteu mai calçat nou. Les botes han d’estar adaptades al peu i ser còmodes, que subjectin el turmell i amb bona sola. No cal dur calçat de recanvi però sí unes xancletes per tal que els vostres peus puguin descansar al final del dia.
• La petxina o vieira: És el símbol més significatiu del pelegrí compostel·là. Ja al segle XIII era considerada la insígnia de Sant Jaume. Els pelegrins les adquirien a destinació i en tornar al seu lloc d’origen les duien penjades a la cintura, al barret o al sarró. El mateix feien els que tornaven de Roma o de Jerusalem amb claus o palmes, respectivament. Els orígens de la simbologia de la vieira són incerts. S’assembla a una mà oberta, símbol de la caritat; també és el símbol del naixement, etc.
• Roba: S’ha de dur poca roba. Dos jocs de diari i un jersei o una peça d’abric per al vent. Porteu sempre mitjons nets i eixuts. Recomanables uns pantalons llargs tipus paravents que es puguin posar i treure sense descalçar-se els sabates i una capelina per a la pluja que tapi la motxilla (si es porta capelina es pot deixar el cangur). Si el pelegrinatge s’allarga cap a Fraga, Saragossa o més enllà, cal portar sabó per rentar la roba. És imprescindible portar un barret o una gorra, especialment en èpoques de calor i sol.
• Sac de dormir: Afegiu un sac de dormir si penseu fer servir els llocs d’acolliment de caminants. A l’estiu pot ser ben prim. L’aïllant de goma escuma és un bon company del caminant malgrat que una bona planificació de la ruta pot evitar-ne l’ús i, és clar, haver de portar-lo. Si la vostra ruta s’allarga fins a Santiago, no ho dubteu: fiqueu-lo a la motxilla.
• Farmaciola: És recomanable reduir-la a la mínima expressió: tiretes, tisores, esparadrap, vena de cotó i/o elàstica, crema antiinflamatòria, aspirina o paracetamol, algun producte desinfectant (polividona iodada), crema de protecció solar i el remei que trieu per a les butllofes dels peus. Val més comprar el que es necessiti sobre la marxa.

CONSELLS SI ES VA A PEU

• Abans de marxar: A semblança d’altres itineraris de llarg recorregut, el Camí de Sant Jaume és un repte físic i mental que s’ha de preparar amb cura. Preparar-se físicament per poder realitzar amb èxit el pelegrinatge és sens dubte la primera recomanació. Fer la ruta a peu està a l’abast de qualsevol persona i no cal tenir una preparació física especial per poder completar-la, però és recomanable, durant els dies previs, fer caminades cada cop més llargues i, si és possible, amb la motxilla carregada i les botes que es pensin dur al viatge. Per tal de poder gaudir plenament d’aquesta ruta és recomanable cercar una mica d’informació i conèixer la historia del Camí abans d’iniciar la ruta. Aquest Camí té diverses guies editades i es pot trobar prou bibliografia d’art i història dels pelegrinatges a Catalunya per poder gaudir millor de l’experiència cultural en què es converteix el recorregut.
• Quina és la millor època de l’any? Els mesos de la primavera i la tardor són els millors per fer aquest recorregut, quan les temperatures són més suaus. A la primavera, a més, els dies són més llargs i es pot caminar matí i tarda. Durant l’hivern la boira s’instal·la de manera gairebé permanent a les terres de Lleida i la temperatura rarament supera els 5ºC. Durant l’estiu el sol castiga sense pietat l’itinerari i els pelegrins.
• Quantes etapes? És recomanable fer un pla d’etapes previ, tenint en compte que el normal és recórrer entre 25 i 35 quilòmetres al dia. Tingueu en compte que, carregat amb motxilla, la mitjana de marxa és d’uns 4 quilòmetres per hora. És millor plantejar etapes curtes per als primers dies de manera que el cos es vagi acostumant gradualment a l’esforç físic. A l’estiu eviteu les hores de màxima calor sortint com més aviat millor. Utilitzeu crema protectora solar i un barret per evitar una insolació. Procureu no caminar molt ràpid els primers dies fins que agafeu el ritme i camineu amb comoditat. Als trams per carretera camineu per la voravia de l’esquerra; no oblideu que sou la part més dèbil i que els automobilistes no es fixen gaire en un simple caminant. Si camineu de nit, porteu alguna peça reflectant per advertir de la vostra posició als vehicles.
• Les butllofes dels peus: Són degudes al fregadís que es produeix quan el peu es belluga dins la sabata. El més probable és que us en surti alguna (o potser unes quantes) en el vostre periple pel Camí de Sant Jaume. Si la butllofa va creixent i us decidiu per rebentar-la, preneu totes les precaucions per evitar que s’infecti. Una bona opció és rebentar-la amb una agulla estèril (que es pot comprar a qualsevol farmàcia), aplicar immediatament algun producte desinfectant (polividona iodada, per exemple) i evitar que s’embruti. Si es torna a reproduir la butllofa, es repeteix l’operació fins que desaparegui definitivament. Però si tot i això us fa por, el millor remei per evitar-les és descalçar-vos i airejar els peus i els mitjons cada cop que us atureu de manera que s’assequin, com a mínim dues hores.
• Menjar i beure: S’ha de dur sempre una mica de menjar a la motxilla: fruits secs, fruita natural, xocolata i aigua. Tingueu en compte la distància que hi ha entre serveis per tal de fer la previsió del menjar i del beure necessaris per a cada etapa. No cal fer grans àpats, val més menjar poc i sovint mantenint un equilibri entre la ingestió i el desgast. S’ha de beure aigua encara que no es tingui set per tal de recuperar els líquids que es perden per la sudoració.

ALGUNS CONSELLS PER ALS CICLISTES

No és el mateix fer un passeig en bicicleta durant el cap de setmana que pretendre fer més de 100 quilòmetres alternant carreteres i pistes de terra. Abans de començar plantegeu bé les etapes. El Camí des de Montserrat no ofereix grans desnivells però sí trams asfaltats que s’alternen amb pistes de terra més dures.

Molts ciclistes divideixen el recorregut de Montserrat a Lleida en només dues etapes amb Cervera com a punt intermedi. És la pràctica més habitual malgrat que comporta un primer dia una mica compromès amb la baixada de Montserrat i la pujada de la Panadella. De Cervera a Lleida (o Alcarràs, si es vol) l’itinerari és absolutament planer.

• És millor fer-ho a peu o amb bicicleta? L’experiència i el record que queden del Camí de Sant Jaume són radicalment diferents si es fa a peu o amb bicicleta. En 2  dies es pot cobrir la ruta sencera des de Montserrat a Alcarràs amb bicicleta, mentre que fer-la a peu representa uns 5 dies. Si penseu fer tot el recorregut de Montserrat a Santiago de Compostel·la, us comportarà un parell de setmanes amb bicicleta, un lapse de temps molt inferior al mes que es triga a peu. La bicicleta presenta l’avantatge que permet desviar-se fàcilment del Camí per conèixer llocs propers interessants. També permet aturar-se més temps als llocs més bonics de la ruta per contemplar les coses sense presses.
• Quin tipus de bicicleta haig de fer servir? Molts pelegrins fan servir la bicicleta de muntanya per realitzar el pelegrinatge de Santiago. Aquest tipus de bicicleta ofereix una facilitat més gran per pedalar gràcies a les 18 o 21 velocitats, però és més pesant i incòmoda que la de cicloturisme a l’hora de transitar per la carretera a causa de la major amplada i dibuix de les cobertes. En teoria es pot fer tot el camí amb bicicleta, però el seu pis irregular o el pes de l’equipatge fan que, en realitat, només els pelegrins amb una gran preparació física el puguin recórrer per pista. La majoria dels pelegrins amb bicicleta acaba circulant per la carretera amb la bicicleta de muntanya. El Camí de Sant Jaume alterna petites pujades i baixades per pistes amb trams de carretera asfaltada. La BTT no és l’aparell més indicat per a aquest recorregut a causa del fort fregament dels seus pneumàtics amples. Les bicicletes convencionals, anomenades de carretera, tampoc són indicades per a un ús fora de l’asfalt. Per això el més recomanable és la bicicleta híbrida (mescla entre una de convencional i una BTT), coneguda també com mixta, que té el quadre més gran que les bicicletes de muntanya, amb rodes de radi superior i cobertes més estretes, pensades per a un aprofitament combinat. En aquestes bicicletes els plats acostumen a ser una mica més grans que en les bicicletes tot terreny, suficients per superar pujades no extremes i adaptats a passejades en terrenys plans.
• Cal preparar-se bé: Si no sou ciclistes amb experiència serà necessari un entrenament previ. També es pot fer l’entrenament al mateix Camí, però s’ha de tenir en compte l’esforç que representa els primers dies. La velocitat mitjana del pelegrí ciclista és de 10 quilòmetres per hora. Això permet recórrer fàcilment més de 60 quilòmetres al dia.
• L’equipatge: Feu servir alforges de les que es recolzen sobre la roda posterior o davantera. També és recomanable una de les bosses que s’ajusten al manillar de la bicicleta, per portar-hi la documentació, la guia i la resta de material que vulgueu tenir a mà. Useu vestimenta de ciclista amb colors vistosos per fer-vos notar a la resta de vehicles de la carretera. Porteu sempre el casc protector.
• Respectar la normativa de trànsit: Com que sovint els recorreguts amb bicicleta es fan en part per carreteres locals i comarcals, cal recordar que la circulació amb bicicleta és afectada pel Codi de Circulació General. Especialment importants són tres articles d’aquest codi: l’art. 30, on es diu que els avançaments es faran d’acord amb les indicacions per als vehicles en general; l’art. 133, que prohibeix la circulació paral·lela de bicicletes per carreteres i sols permet l‘avançament per la dreta quan hi hagi un mínim de dos metres entre el vehicle avançat i la vorera, i l’art. 146, que regula l’ús nocturn dels llums blancs al davant i de reflectors vermells al darrere, visibles, en temps clar, a una distància mínima de 300 metres.
• Hi ha allotjaments per als ciclistes? Els llocs que acullen pelegrins permeten guardar la bicicleta a cobert. Si feu nit a pensions i hostals, demaneu permís per guardar-la en algun lloc protegit dels amics de la propietat aliena.

ELS REFUGIS AL CAMÍ DE SANT JAUME

Abans de tot, tingueu en compte que per poder fer ús dels llocs d’acolliment al Camí de Sant Jaume heu de portar la Credencial del Pelegrí.

Parlar de refugis o d’albergs al Camí de Sant Jaume és parlar d’una acollida molt diferent a la d’altres itineraris compostel·lans. A diferència de Camí Francès, on hi ha espais exclusivament dedicats a atendre el caminant, l’hospitalitat al Camí Català es reflecteix en descomptes en hostals, pensions i cases rurals, comptats llocs d’acolliment i, a dia d’avui (2008), només un alberg exclusiu per a pelegrins. Amb tot, el recorregut és factible ja que amb aquests llocs d’acolliment n’hi ha prou per fer l’itinerari.

Val a dir, en primer lloc, que a Montserrat l’acolliment és gratuït. A Cervera una comunitat de monges permet fer-hi nit per un preu raonable. A Tàrrega i Lleida es pot pernoctar als Albergs de Joventut,que apliquen als pelegrins les tarifes de temporada baixa durant tot l’any. Tingueu present, però, que l’alberg de Lleida tanca a l’agost.

També es fan descomptes en alguns hostals, com ara l’allotjament rural a Sant Pau de la Guàrdia o les habitacions de la Panadella i al Palau d’Anglesola. A Vilagrassa, Anglesola i Castellnou de Seana hi ha tot un seguit de cases rurals que fan un descompte als caminants sobre les seves tarifes vigents. Algunes poblacions com ara Castellolí, Jorba, Bell-lloc d’Urgell o Alcarràs permeten que els caminants passin la nit en alguna instal·lació municipal (escoles, poliesportius, etc.).

Menció especial mereix l’acolliment de Castellnou de Seana, l’únic poble de tota la ruta catalana que disposa d’alberg exclusiu per als pelegrins. La rehabilitació dels antics vestidors del camp de futbol va ser fruit de la col·laboració entre la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Castellnou de Seana i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell.

El més recomanable, si es vol minimitzar la despesa econòmica, és programar les etapes per fer nits als llocs desglossats: Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia, Castellolí, Jorba, Cervera, Tàrrega, Castellnou de Seana, Bell-lloc d’Urgell, Lleida o Alcarràs.

Òbviament, a més d’aquests allotjaments n’hi ha molts més a les diferents ciutats i pobles de la ruta. Tingueu en compte també que hi ha pobles que no ofereixen acollida als pelegrins però que poden facilitar aixopluc als caminants en dificultats o fatigats. Tot consisteix a sol·licitar-ho a l’ajuntament o a la parròquia, explicant la situació amb educació i sense exigir més del que us puguin oferir.

LA CREDENCIAL

La Credencial és el carnet del pelegrí, un document personal que us acredita com a  tals. Es lliura exclusivament a les persones que pelegrinen a Sant Jaume de Galícia caminant, amb bicicleta o a cavall.

És un petit document amb forma d’acordió on consten les dades del pelegrí i que disposa d’una sèrie d’espais on estampar els segells dels refugis, les parròquies o altres establiments de les poblacions per on passa el pelegrí. No cal posar-hi més d’un segell al dia, habitualment s’hi estampa el segell del lloc on es pernocta, però serveix qualsevol altre on consti el nom del poble per on es passa.

La Credencial la faciliten els bisbats, algunes parròquies i les associacions d’amics del Camí de Sant Jaume. A Catalunya també es pot aconseguir a l’abadia de Montserrat.

El pelegrí documentat amb la Credencial no adquireix cap dret ni cap obligació amb ningú i, per tant, correspon a si mateix proporcionar-se els mitjans per dur a terme el pelegrinatge: menjar, allotjament, etc. Ningú no pot exigir res per la seva condició de pelegrí, tot i que la Credencial facilita l’accés als albergs.

La Credencial, tanmateix, serveix per obtenir la Compostel·la. Es tracta d’un document que acredita que s’ha realitzat el pelegrinatge a Santiago. Aquest certificat, que expedeix la Catedral de Santiago, es lliura a aquells pelegrins que declarin haver efectuat el seu pelegrinatge pietatis causa, és a dir, per motius religiosos o, si més no, espirituals. En cas contrari, sempre us quedarà la Credencial com a document acreditatiu.

Es pot sol·licitar la Compostel·la presentant la Credencial a l’Oficina d’Acolliment de Pelegrins de Santiago (rúa do Vilar, 1 – 981 566 577) i amb un mínim dels últims 100 quilòmetres del Camí fets a peu o els últims 200 fets amb bicicleta. Per tant, haver recorregut només el tram català Montserrat-Alcarràs no serveix per obtenir la Compostel·la si no es completa el recorregut fins a Santiago.

Tingueu en compte, a més, que a partir del 2009 només les Credencials atorgades per la Catedral de Santiago o per alguna de les entitats membres de la Federación Española de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago seran vàlides per obtenir la Compostel·la.

 

Informació facilitada per la Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de Turisme