PATRIMONI IMMATERIAL DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA
EL PLA D'URGELL
EL NOU PARADÍS DE L’AIGUA
Descobrim el Pla d’Urgell com aquell qui troba assedegat un gran oasi. La comarca se’ns presenta com l’estesa de divuit pobles per una plana agraïda a l’aigua dels Canals d’Urgell que li van canviar la vida. En aquesta terra d’horitzons infinits i postes de sol sobre els camps de fruita, els habitants de la comarca han conreat un caràcter propi. Un poble que a mig camí de tot arreu sap el que és guanyar-se amb tenacitat la collita i el valor del bon tracte al nouvingut.
El viatge
Els habitants d’aquesta comarca adoren la seva terra i ens ho fan saber en cada festa. Les cites al calendari tenen sempre una raó de ser, una explicació que s’endinsa en les generacions de cada poble. Així vivim la Festa de la Poma i els Templers de Barbens, que barreja passió pels productes propis i la història que els ha vist néixer. No ens podem perdre de cap manera l’esmorzar popular del dissabte, el sopar de germanor i els balls i cercaviles que ambienten el casc antic i el castell templer convertint-los en una recreació del seu propi passat. Tot ens sembla autèntic.
Els imprescindibles
Festa de la Poma i els Templers de Barbens.
Octubre.
Reprenem aquest viatge a les essències del Pla d’Urgell als Firals de Bellvís, una festa amb què el poble s’imagina de nou al segle XVII durant l’entrada de les tropes de Felip IV. Juguem a conèixer la vila alhora que la seva història i la seva cultura popular admirant la representació de la llegenda de l’anella de Cal Bufalà. La festa ens aboca a tres dies de música, danses, escenificacions i festes fins a l’expulsió de les tropes espanyoles.
Firals de Bellvís i la llegenda de l’anella de Cal Bufalà.
Juliol.
Trobada gegantera del Pla d’Urgell.
Itinerant.
El Pla d’Urgell manté viva la dedicació a les feines del camp. Aquest és un sentiment que notem arreu. Els padrins han transmès a les noves generacions la importància del bon cultiu de la terra i el món ramader. Per Sant Antoni, Linyola ens convida a conèixer el bon tracte al bestiar amb una festa dels Tres Tombs que culminem amb l’esmorzar amb xulles de porc fregides. Riem i ens deixem emportar per la naturalitat dels amics que hem fet en aquesta comarca. Compartir el menjar és sovint l’única manera de millorar l’amistat. En aquest punt, la comarca ens exhibeix amb orgull la cassola de tros, un plat hereu de l’aprofitament necessari dels antics padrins. Conill, caragols, espinacs… tota la comarca hi cap a la recepta. Cada casa té el seu secret. El sabor del Pla al paladar ens emociona i ens fa sentir del Pla d’Urgell.
Tres Tombs de Linyola per Sant Antoni.
Cassola de tros.
Res no seria el que és en aquest pla ric sense els Canals d’Urgell, una obra civil de pel·lícula que va portar-hi l’aigua del Segre i va convertir un territori conegut com el Clot del dimoni en un paradís fèrtil i ufanós de les seves collites. Allà on hi havia sorra seca i pols ara llueixen amb brillantor camps de blat, farratges, ordi i molts fruiters. Això que descobrim astorats és una religió a la comarca. La gent d’aquesta terra ens porta als seus racons preferits a tocar de l’aigua. Passegem pels camins que dibuixen els canals sobre el relleu suau d’aquest territori proper, entre els infinits camps de conreus arrenglerats fins a perdre’s de vista i l’estany d’Ivars i Vila-Sana. La gran catifa verda del Pla d’Urgell.
Canals d’Urgell.
