La Val d’Aran fou una de les vies principals d’entrada de refugiats tant a través del punt duaner de Pònt de Rei com mitjançant els camins de muntanya que provenen dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja i que arriben a Es Bòrdes, Bossòst, Bausen, Les, Canejan o Montgarri. Posteriorment es dirigien cap al sud a través del port de la Bonaigua o accedint a peu a l’Alta Ribagorça.

---

ITINERARI A:  Pònt de Rei – El Pont de Suert

Pònt de Rei

Seguint el camí natural de la ruta Perseguits i Salvats es comença l’etapa a Pònt de Rei. S’entra per el petit poble francès de Fos, una vila on sembla que el rellotge hi hagi parat des dels últims 20 anys enrere. Allí es troben les noves duanes entre França i Espanya, just a la vora de les antigues. A 1,4 Km de la duana es situa la línia fronterera amb un espai de parada a l’esquerra on es pot trobar el primer indicador de la ruta Perseguits i Salvats. Just en aquest punt el riu Garona passa de la dreta a l’esquerra del camí. Era l’indret on tenia lloc la revisió de la documentació dels refugiats que pretenien entrar de manera legal a Espanya. Era també, el punt on la policia espanyola lliurava a la Gendarmeria francesa primer i, més tard a la policia alemanya als evadits que devien ser retornats a França en virtut de l’acord arribat entre les autoritat espanyoles i la França de Vichy.

Canejan

Continuant per la carretera N-230 s’arriba al poble de Pontau des d’on s’agafa el desviament cap a Canejan. La carretera que hi ha fins arribar a la població és escarpada i estreta, no és possible ascendir en autocar. Pot ser que durant el camí es trobin ramats de cabres. Canejan, per la seva banda, és una Vila Florida (una associació de pobles que tenen molta cura de les plantes com a ornament). Un cop s’arriba a Canejan es pot deixar el vehicle en un petit aparcament a l’entrada. Des d’allí es recomana seguir el passeig pels carrers empedrats a peu. Des del mirador es tenen vistes panoràmiques sobre l’Era Lana de Les i el macís de la Maladeta. En aquest poble, de 45-50 habitants, s’hi poden trobar 2 restaurants i milers de racons fotogràfics increïbles. Prop d’aquesta localitat, existia una foneria de ferro i, per aquest motiu, Canejan va arribar a tenir més de 500 habitants. La importància de Canejan en la ruta Perseguits i Salvats es deu a què centenars d’evadits van arribar allí per mitjà dels diversos camins que procedien del departament de l’Alta Garona. Només el 1943 van ser detinguts per la Guàrdia Civil al voltant de 500 evadits, entre els quals molts jueus.

Altres indrets d’interès:

• Església de Sant Sernilh: aquest temple ha sofert diverses reformes. Segons la tradició, Sant Sernilh va ser un dels primers en predicar el cristianisme en aquestes terres. Diuen que era un medecinaire amb poders per a curar, dedicat a fer el bé.
• Brama dels cérvols: L’època de la brama comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d’orina i rascant els troncs amb la cornamenta. 

Les

Tornant a la carretera N-230 s’arriba a Les, una de les parades principals d’aquest itinerari. Així doncs, aquest municipi fou l’epicentre de l’arribada d’evadits jueus tant per als que ho feien a través de la duana de Pònt de Rei com els que creuaven clandestinament a través dels colls de muntanya propers al poble (Còth de Fontfreda i la Passada de Tres Corets). A Les es trobava la seu de la comissaria de policia encarregada del control de passaports i mercaderies. Els evadits reberen l’ajut i la solidaritat dels veïns del poble, que els acolliren a les seves llars, mentre que a altres se’ls va permetre allotjar-se a l’Hotel Franco – Español. Actualment aquest hotel ja no es troba obert ja que pertany a un particular. Malgrat això, la seva façana encara conserva el cartell de l’hotel. Es pot trobar a uns 50 metres de l’Oficina de Turisme de Les en direcció França. Per la banda de ponent s’hi pot observar el nom de l’hotel i val la pena parar uns minuts davant l’edifici conservat amb bastanta fidelitat dels últims 80 anys i rememorar aquells instants tràgics.

Françoise Bielinsky (Paquita Sitzer) va néixer a París al 1937. La seva família, d’origen polonès i jueva es va veure obligada a fugir d’Alemanya davant l’ascens del nazisme en aquest país. Durant la seva estança a París van detenir al seu pare en un camp de concentració d’on va poder escapar uns mesos després. Més tard, es van refugiar a Pau (França) on van viure gairebé 2 anys. El 1942, davant la invasió nazi de França es van veure obligats a creuar la frontera amb Espanya. Van ser detinguts a Les on gràcies a la pressió dels habitants d’aquesta localitat van aconseguir fugir fins a Barcelona i més tard a Vigo, on varen partir cap a Veneçuela.

Així doncs, la població de Les és un exemple dels episodis de solidaritat col·lectiva més impactant. La situació d’aïllament que afectava la vall, especialment durant els mesos d’hivern, impedia la ràpida conducció dels detinguts fins a Lleida, la qual cosa facilitava que s’acollissin famílies de refugiats en cases particulars i, en ocasions, se’ls protegís davant de la intenció de la policia d’expulsar-los a França, com és el cas de la Paquita Sitzer.

Altres indrets d’interès:

• Capella de Sant Blas: Situada a tocar de l’antiga residència dels barons de Les i sota l’antic castell feudal del segle XII-XV. Aquesta capella podria tractar-se de l’absis d’una edificació de majors dimensions o bé estaria inacabada o derruïda.
• Església Parroquial de Sant Joan: temple d’estil barroc (segle XVII). El seu campanar, però, és d’estil romànic tot i que amb algunes restauracions posteriors. És de planta quadrangular, amb un estil similar amb la resta d’esglésies romàniques de la vall.
• Plaça deth Haro: Plaça on es celebra la crema d’Eth Haro, un tronc obert amb falques que es col·loca dret enmig de la plaça. Es planta per Sant Pere, se li col·loca una corona de flors i l’any següent es crema per la Nit de Sant Joan.

Bossòst

Seguint la carretera N-230 s’arriba a Bossòst, un poble molt comercial amb carrers peatonals empedrats. En aquesta localitat arribaven evadits procedents del Port del Portilhon, del Coll de la Baretja i de diferents rutes procedents de la ciutat francesa de Luchon. Es recomana la visita a l’Església romànica i gaudir del silenci del seu interior.

Altres indrets d’interès:

• Església romànica de Santa Maria dera Purificació: La unitat estilística de l’edifici de planta basilical, de les dues portalades amb timpans, columnes i capitells decorats, i la imponent torre del campanar converteixen l’església en un magnífic exponent del romànic d’Aran.
• La llegenda de les ermites de Bossóst: Al voltant de Bossòst es poden trobar 6 ermites (antigament 7). Segons la tradició, van ser construïdes per a preservar a la població d’epidèmies del còlera i la pesta.

Port del Portilhon

A la sortida de Bossòst es troba el desviament cap al Port del Portilhon. Són uns 10 Km de pista asfaltada en bon estat envoltada de boscos i petites cascada d’aigua cristal·lina. Aquest famós port de muntanya forma part del Tour de France que es celebra anualment al mes de juliol. Durant tot el trajecte es poden gaudir de meravelloses vistes dels Pirineus. A mig camí es troba l’entrada a l’Aran Park, on antigament es trobava la caserna dels carabiners (actual Guàrdia Civil) i un hotel a 3 Km del punt més al del Port de Portilhon, a la frontera amb França. La caserna estava dividida en tres parts: les quadres (cavallerissa), la zona habilitada per al cos de guàrdia i la casa del comandant de la caserna. En aquest emplaçament s’interrogava als detinguts i es prenia la filiació.L’any 1943 al Port del Portilhon es van detenir més de 600 evadits, dels quals jueus.

Es Bòrdes

La següent parada es troba a Es Bòrdes. En aquest punt arribaven refugiats de diversos itineraris procedents de l’Alta Garona a través dels ports de Benasc, dera Picada, Escaleta i Montjòia. Es tractava de camins secularment utilitzats per comunicar França amb l’Aran i també per contrabandistes. Seguint l’estreta carretera s’arriba a l’Artiga de Lin. En aquesta població s’hi troba la capella de la Mair de Diu dera Artiga, on els refugiats romanien amagats per evitar la presència de la Guàrdia Civil. Segons diu la llegenda, aquesta Mare de Déu se la va trobar un pastor que a va portar al poble i l’endemà tornava al mateix punt de la muntanya, pel que van decidir fer-li una ermita al punt on ella sempre tornava. La configuració de l’ermita és molt curiosa, ja que des de la carretera es passa pel costat d’una façana però no se’n veu per enlloc el cos de l’edifici, que queda soterrat en un nivell inferior.

Altres indrets d’interès:

• Església d’Era Mair de Diu deth Roser: Del segle XIX, que compta amb una curiosa llosa on es pot veure un cavaller resant.
• Cementiri d’Es Bòrdes: Sortint d’Es Bòrdes en direcció a l’Artiga de Lin es troba un cementiri amb molta història, ja que hi ha una fosa comú amb 5 soldats republicans.
• Ulhs deth Joeu: Punt de naixement del riu conegut com a “Uelhs deth Joeu”. Aquestes aigües desapareixen a la glacera d’Aneto i després de circular subterràniament durant 4 Km, tornen a aparèixer en aquesta meravella de la natura.

 Vielha

Seguint l’itinerari dels refugiats, s’arriba a Vielha, la capital de la Val d’Aran. Aquí els detinguts de tota la vall eren empresonats a la petita presó del partit judicial. Era un petit dipòsit on es tancava als presoners que estaven a disposició del jutjat de primera instància d’aquesta localitat i que tenia jurisdicció sobre la Val d’Aran. En aquests anys fou habilitada per acollir als refugiats de la Segona Guerra Mundial però en cap cas, podia fer front, d’una manera continuada, al flux d’evadits que s’hi ingressava. Estava ubicada al centre de la població, en un edifici de propietat municipal just enfront de l’església parroquial i s’estima que tenia capacitat per a vuit persones. L’edifici fou derruït als anys seixanta durant una actuació urbanística d’ampliació de la Plaça de l’Església. Alguns foren allotjats en establiments hotelers com els hotels Internacional (no existeix), la Fonda Serrano i l’Hotel Turrull que actualment segueixen oferint els seus serveis als visitants d’aquesta ciutat. A l’Hospital de Vielha curaven les lesions causades per accidents a la muntanya o per congelacions a conseqüència del fred i la neu. Actualment, l’Hospital de Vielha segueix atenent milers d’esquiadors i senderistes cada any tot i que ha canviat el seu emplaçament. L’antic edifici es pot identificar tot i que actualment s’hi troba una residència d’avis. Seguint en aquesta població, la següent parada imprescindible és al Museu d’Aran. Aquest museu disposa d’un petit espai expositiu on es dona a conèixer el paper de la Val d’Aran en l’evasió de centenars de refugiats jueus des de la França en guerra fins a la península ibèrica. A més, al museu s’hi pot veure una petita síntesi de la història d’aquesta comarca, des de la formació dels Pirineus fins als nostres dies.

Altres indrets d’interès:

• Església de Sant Miquèu: S’hi pot visitar l’espectacular retaule gòtic i sobretot, la fascinant talla romànica del Crist de Mijaran, obra del taller d’Erill, que originàriament formava part d’una representació monumental del Davallament de la Creu. També són de gran interès la portalada i la torre del campanar.

Túnel de Vielha

Seguint la mateixa carretera N-230 deixant enrere la Val d’Aran, es va direcció a l’Alta Ribagorça. Un cop passat el llarg túnel, a mà esquerra queda la indicació. Val la pena remarcar el seu difícil accés si es va en direcció Aragó. El tòtem està situat a la vora d’una petita caseta de fusta. Malgrat que el túnel de Vielha va ser inaugurat el 1948, durant el 1941 ja es podien comunicar ambdues boques. Per aquest motiu, alguns evadits aconseguiren creuar-lo clandestinament amb l’ajut de treballadors de l’obra. Tot i que la ruta per conduir els detinguts fins a Lleida transitava pel port de la Bonaigua, de vegades la Guàrdia Civil obligava alguns grups a creuar el túnel per anar a Vilaller i des d’allí a Lleida.

Senet

Seguint la carretera N-230 es troba el desviament cap a Senet. Allí van arribar alguns grups d’evadits després de fugir clandestinament a peu de la Val d’Aran a través del port de Vielha. Senet de Barravés és una entitat local descentralitzada del municipi de Vilaller. Es troba a una altura de 1.340 m, a l’esquerra del riu Noguera Ribagorçana i a pocs quilòmetres de la boca sud del túnel de Vielha. Hi destaca el Pantà de Senet, amb la Central de Moralets ran de la presa.

Altres indrets d’interès:

• Església de Santa Cecília: L’església, romànica, està envoltada per les creus del cementiri que es troba davant de la porta d’entrada a la mateixa, data dels segles XI-XII i està dedicada a Santa Cecilia. És d’una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, amb dues capelles laterals i la sagristia afegides. L’absis, sense decoració, té una finestra axial, l’única original de l’edifici. La portada conserva dos capitells i està aixoplugada per un porxo. El campanar, de base quadrada i incorporat a l’església, conserva dues campanes del s. XIX.

Vilaller

Retornant a la carretera s’arriba a Vilaller. En aquesta vila d’uns 400 habitants, la Guàrdia Civil concentrava alguns grups de detinguts després de creuar a peu el túnel de Vielha. Posteriorment, eren traslladats a Tremp i a Lleida. També era un lloc d’acollida pels evadits salvats per guies ribagorçans. Aquesta vila, és la capital de la Vall de Barravés, que vol dir el país de la roca. I és que aquest municipi té un casc antic medieval murallat encantador. Encara s’hi poden veure restes de l’antiga presó on s’hi estaven detinguts abans de ser enviats a Lleida o Tremp, la més antiga de Lleida (s. XVII). A més, forma part de la ruta de les Viles Florides i es poden trobar originals testos pels seus carrers.

Altres indrets d’interès:

• Església de Sant Climent: Es tracta d’un edifici barroc, del segle XVIII, de tres naus i un gran campanar de cos vuitavat.
• Vila closa medieval: Disposa d’un barri antic que compta amb molts elements d’interès. Restes de muralla amb arcades i torre medieval, restes de la presó més antiga de Lleida (s. XVII), una arcada del pont vell de pedra ( s. XVII)
• Mirador Juanjo Garra: des d’aquest punt es tenen unes meravelloses vistes de la Vall de Barravés. Aquest mirador està dedicat a l’alpinista lleidatà Juanjo Garra mort el 2013 en una expedició al Dhaulagiri (Nepal).
• Pont Gòtic: Es conserva també part d’un pont gòtic del S. XVII sobre la Noguera Ribagorçana que va ser destruït durant la riuada de 1963
• Antic Molí Fariner: recent restaurat, data del segle XVI-XVII.

El Pont de Suert

Aquest itinerari acaba a la capital de l’Alta Ribagorça, El Pont de Suert. Els evadits detinguts en aquesta comarca i els que hi eren transferits des de la Val d’Aran acostumaven a ser conduïts al Pont de Suert, des d’on se’ls traslladava a Lleida amb l’autobús de línia que cobria el trajecte. Capital de l’Alta Ribagorça és rica en patrimoni cultural, etnològic i natural. Situada estratègicament facilita l’apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Val d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena. La indústria hidroelèctrica ha estat des de mitjans del segle XX, el factor de desenvolupament econòmic ribagorçà i les centrals que contribueixen a l’augment de la població en aquesta zona de muntanya. L’antiga presó d’El Pont de Suert es trobava emplaçada a la vora de l’Església Vella, tot i que en l’actualitat no es pot identificar.

Altres indrets d’interès:

• L’Església Vella i el Palau Abacial: fou la parròquia d’aquesta vila fins que l’empresa ENHER construí un nou temple l’any 1955, com a conseqüència del desmesurat augment demogràfic que suposaren les obres hidroelèctriques en aquesta comarca i principalment al Pont de Suert. Sota l’advocació de l’Assumpció de Maria, és un edifici barroc dels segles XII i XIII, bastit sobre una primitiva església romànica del segle XIII. Durant el barroc és quan es va recarregar i es van fer les motllures de guix i la volta de canó també en guix. Amb la restauració es va treure la part de dalt i es va deixar buit per poder veure com estava feta la volta i la cúpula.

• Església de l’Assumpció: Iniciada l’any 1952 com a conseqüència del marcat augment demogràfic que va suposar l’arribada de l’empresa hidroelèctrica ENHER. El desenvolupament del projecte arquitectònic es va dur a terme per Eduardo Torroja. El conjunt del temple es complement amb un campanar exempt de 16 metres d’alçada.
• Monestir de Lavaix: El Monestir de Santa Maria de Lavaix es troba en un indret normalment negat per les aigües de l’embassament d’Escales. Per arribar-hi és necessari seguir la carretera N-260, a uns tres quilòmetres des del Pont de Suert, fins passar el túnel de Lavaix. Les primeres referències històriques del Monestir de Santa Maria de Lavaix es remunten al segle X, amb la presència d’un cenobi romànic de l’orde dels benedictins. A l’emplaçament originari del Monestir de Lavaix només es conserven vestigis dels murs de l’església.

 

ITINERARI B:    Vielha – Baquèira

Vielha

Seguint l’itinerari dels refugiats, s’arriba a Vielha, la capital de la Val d’Aran. Aquí els detinguts de tota la Val d’Aran eren empresonats a la petita presó del partit judicial. Era un petit dipòsit on es tancava als presoners que estaven a disposició del jutjat de primera instància d’aquesta localitat i que tenia jurisdicció sobre la Val d’Aran. En aquests anys fou habilitada per acollir als refugiats de la Segona Guerra Mundial però en cap cas, podia fer front, d’una manera continuada, al flux d’evadits que s’hi ingressava. Estava ubicada al centre de la població, en un edifici de propietat municipal just enfront de l’església parroquial i s’estima que tenia capacitat per a vuit persones. L’edifici fou derruït als anys seixanta durant una actuació urbanística d’ampliació de la Plaça de l’Església. Alguns foren allotjats en establiments hotelers com els hotels Internacional (no existeix), la Fonda Serrano i l’Hotel Turrull que actualment segueixen oferint els seus serveis als visitants d’aquesta ciutat. A l’Hospital de Vielha curaven les lesions causades per accidents a la muntanya o per congelacions a conseqüència del fred i la neu. Actualment, l’Hospital de Vielha segueix atenent milers d’esquiadors i senderistes cada any tot i que ha canviat el seu emplaçament. L’antic edifici es pot visitar tot i que actualment s’hi troba una residència d’avis. Seguint en aquesta població, la següent parada imprescindible és al Museu d’Aran. Aquest museu disposa d’un petit espai expositiu on es dona a conèixer el paper de la Val d’Aran en l’evasió de centenars de refugiats jueus des de la França en guerra fins a la península ibèrica. A més, al museu s’hi pot veure una petita síntesi de la història d’aquesta comarca, des de la formació dels Pirineus fins als nostres dies.

Altres indrets d’interès:

• Església de Sant Miquèu: S’hi pot visitar l’espectacular retaule gòtic i sobretot, la fascinant talla romànica del Crist de Mijaran, obra del taller d’Erill, que originàriament formava part d’una representació monumental del Davallament de la Creu. També són de gran interès la portalada i la torre del campanar.

Betren

Just a la sortida de Vielha en direcció al Port de la Bonaigua comença la població de Betren de 483 habitants. En aquesta, es poden trobar racons molt agradables per fotografiar. Betren té dues esglésies, l’Església  de Sant Sernilh, un temple del segle XII-XIII de transició del romànic al gòtic. Conserva les bases dels seus murs perimetrals i la torre del campanar del s. XVI de planta quadrada. L’altra església es troba a uns metres de Sant Sernilh, és d’estil romànic (s. XII) i està dedicada a Sant Estèue de Betren, forma part de la Ruta del Romànic de la Val d’Aran.

 Escunhau

Immediatament després de Betren es troba la localitat d’Escunhau. Aquí es situa una altra església de transició del romànic al gòtic que forma part de la Ruta del Romànic de la Val d’Aran, dedicada a Sant Pèir. A la seva porta romànica es troba la representació del Crist crucificat del s. XII. Destaca la beneitera i la pica baptismal romànica de l’església, decorada amb motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives molt simbòliques.

 Casarilh

A pocs metres d’Escunhau es troba la localitat de Casarilh, un poble amb urbanitzacions de segona residència, amb 71 habitants censats. En aquesta localitat es troba l’Església romànica de Sant Tomàs amb restauracions de la façana del s. XVIII.

Garós

Tornant a la carretera en sentit Baquèira s’arriba a l’encantadora localitat de Garós de 136 habitants, plena de racons entranyables per als que val la pena passejar. Aquest poble està a travessat pel Camin Reiau (camins transhumants). Destaca l’Església romànica de Sant Julià amb unes pintures molt ben conservades i una talla de Crist. És remarcable la porta de forja renaixentista de l’Església, sense dubte, una de les més artístiques de la Val d’Aran. Diu la llegenda que la torre de l’església va aixoplugar una calavera de 3 metres de llargada d’un guerrer anomenat Gegant Mandrónius que va lluitar a Betlán contra la invasió dels romans.

Arties

Seguint la mateixa carretera, a uns 4 Km s’arriba a Arties, un poble molt turístic amb un Parador de Turisme, tot tipus d’allotjaments i restaurants de nivell. S’hi pot visitar l’Església de Sant Joan d’estil gòtic, rehabilitada com a espai d’exposicions temporals del Museu de la Vall d’Aran (Vielha). També es pot visitar l’antic casal de la família de Gaspar de Portolà, descobridor i governador de l’Alta Califòrnia. Avui, convertit en Parador de Turisme, se’n conserva la robusta torre del segle XVI i la capella del segle XVII. Destaca l’Església de Santa Maria d’Arties d’estil romànic, forma part de la Ruta del Romànic de la Val d’Aran. Va ser el primer monument nacional (BCIN) a la Val des de 1978, la més complerta de la Ruta Romànica aranesa, amb part de d’un dels dos antics castells de la vila (torreta i murs recuperats fa poc). Dins  es troben un conjunt de pintures murals renaixentistes (s.XVI) i retaules d’estils gòtic i barroc.

Altres indrets d’interès:

• Casa Gaspar de Portolà: casa de procedència de la família de Gaspar de Portolà, descobridor i governador de l’Alta Califòrnia. Es pot visitar l’escultura en bronze (1994) i la capella privada de la família Portolà, dedicada a Sant Antoni de Pàdua (1608). Al bar del Parador es troba el famós quadre de don Gaspar de Portolà que dóna nom al mateix; és també entrada a l’antiga torre del Casal Portolà, del s. XV.

Salardú

A pocs quilòmetres, resseguint a carretera, s’arriba a Salardú. En aquesta localitat s’hi pot veure lliurement l’Església de Sant Andrèu que conté les millors pintures murals renaixentistes de la vall, conservades amb molt bon estat. L’església, de transició del romànic al gòtic, guarda també la talla del Crist de Salardú, obra mestra de la imatgeria romànica del segle XII.

Tredós

Tornant a l’itinerari de Perseguits i Salvats s’arriba a la població de Tredós. En aquesta petita localitat aranesa es troba l’església de Santa Maria de Cap d’Aran, d’estil romànic, forma part de la Ruta del Romànic de la Val d’Aran. Està dotada d’una petita cripta i els frescos de les seves parets es troben actualment al Metropolitan Museum de Nova York.

Baquèira

Abans de la bifurcació de la ruta B, s’arriba a Baquèira. Aquesta estació d’esquí va ser declarada Centre d’Interès Turístic Nacional, i és possiblement la millor de tota Espanya. Disposa de més de 150 km esquiables en muntanyes que superen en algun punt els 2.500 m. A més, es pot realitzar rutes de senderisme i raquetes de neu, ja que des del Pla de Beret, segon nucli important de la població, és possible fer diferents rutes.

---

Itinerari B1:   Pla de Beret – Montgarri

Pla de Beret

El Pla de Beret és un ample altiplà a 1.860m de muntanya al que s’hi accedeix per una pista asfaltada de sis quilòmetres de longitud que remunta, en una ziga-zaga abrupta, el vessant de la muntanya. Nombroses llegendes del Pla de Beret ubiquen aquí el lloc de trobada de les bruixes i les fetilleres de la comarca en l’època medieval, o la llegenda de Les Tres Monedes. Els sàbats de Pla de Beret eren coneguts a gairebé totes les valls dels voltants. La riquesa de les seves pastures ha estat un atractiu per als pobles pastors des de la prehistòria (II-I mil·leni aC). Prova d’això són les necròpolis, els monòlits i altres monuments arqueològics que s’hi poden contemplar. A l’entrada ens rep la Pèira deth Uelh deth Garona, un menir neol·lític antropomorf de 190m d’altura. Aquest senyala el lloc on neixen dos rius: la Garona, que descendeix cap al nordoest per les vessants del massís de Beret, i el Noguera Pallaresa, que des de l’Hont dera Noguereta s’encamina direcció sudest cap al Pallars Sobirà.

Montgarri

Aquest itinerari acaba a Montgarri. Situat a 1.645 metres d’altitud, aïllat durant bona part de l’any, aquest petit nucli, on s’enclava un santuari romànic, disposava d’un petit hostal on els evadits descansaven mentre recuperaven forces després de llargues jornades de caminar sota la neu, el fred i la persecució dels policies alemanys. L’accés es fa des de Beret a través de 6 Km de pista forestal sense asfaltar. El paisatge entorn a l’antic santuari és d’una bellesa espectacular, situat entre prats i boscos prop del tranquil riu de la Noguera Pallaresa. Hi ha dos refugis on es pot menjar i dormir. Montgarri fou un indret on arribaren moltes expedicions de refugiats jueus pels camins que procedien de l’Arieja. El 1944 ho van fer diversos grups de joves sionistes que havien creuat pels voltants del pic Mont Valier.

---

Itinerari B2:   Port de la Bonaigua

Port de la Bonaigua

A través del Port de la Bonaigua transitava l’única carretera de sortida de la Val d’Aran cap al sud. Per aquesta via els detinguts eren traslladats a Lleida i feien una aturada a Sort.