Comtat del Pallars Jussà: Els senyors de la muntanya
Punts destacats: Castell de Mur
Punts d'interès: Castell de Llordà, Conjunt medieval d'Àger Església de Santa Maria de Covet
Arnau Mir de Tost és el protagonista d'aquest itinerari, que mostra la lluita en la frontera entre el món cristià i el món andalusí. Vassall del comte d'Urgell i fill dels castlans de Tost, va ser el responsable de l'expansió territorial a la conca de Tremp i el Montsec, a més d'una important activitat constructiva: els castells de Llordà, Mur i Lluçà, o la col·legiata d'Àger.
En un enclavament espectacular, el castell de Mur és una mostra excel·lent dels castells defensius catalans i és considerat el màxim exponent de l'arquitectura militar d'aquesta època a Catalunya. Datat al segle XI, s'assenta sobre la mateixa roca adaptant la seva construcció al terreny, que li confereix una imatge que s'ha comparat amb un vaixell.
A pocs metres del castell de Mur se situa l'antiga col·legiata de Santa Maria de Mur. Construïda a mitjan segle XI pels comtes de Pallars Ramon V i Valença, fou consagrada el 1069. A l'interior es troben algunes mostres de pintures, com també reproduccions de les pintures originals. Després del seu casament amb Arsenda, la qual cosa li comportà beneficis econòmics i socials, el 1033 adquirirà el castell de Llordà, assentant el seu poder sobre la conca de Tremp.
Amb el temps anirà adquirint altres fortificacions de la zona, com Orcau, Toló i Mur i estendrà els seus dominis amb la participació directa en la conquesta dels territoris andalusins. Fins i tot regirà el comtat d'Urgell juntament amb el vescomte de Castellbò. L'any 1072 trobarà la mort durant el pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia.
El castell de Llordà presenta tres recintes: el sobirà, on se situa la residència; el jussà, que acull la mainada i els serveis, i el tercer, fora muralles, acollia la canònica de Sant Sadurní i la població que residia al voltant de les fortificacions, sota la seva protecció. El conjunt del castell de Llordà és un exemple magnífic dels palaus feudals de l'alta edat mitjana.
L'església de Santa Maria de Covet, magnífic exemple del romànic català del segle XII, disposa de planta de creu llatina amb capçalera formada per tres absis i nau coberta amb volta de canó apuntada. En destaca la portada, amb la presència d'un timpà esculpit amb escenes del Gènesi. A l'absis central es troba una reproducció d'una talla de fusta policromada de la Verge amb el Nen.
La col·legiata de Sant Pere d'Àger i l'església de Sant Vicenç, on es troba el sepulcre d'Arnau Mir de Tost, són dos dels principals punts de visita d'Àger, on el visitant també podrà gaudir d'una passejada per tot el nucli urbà i el seu conjunt medieval.
