Ruta de la Vall dels Voltors
La Ruta de la Vall dels Voltors va dirigida a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva edat, que vulgui gaudir d'un dia en aquest indret, d'un gran valor natural i cultural.
En un principi, aquesta ruta és pensada per fer-la amb vehicle, però és possible fer-la també amb BTT o a peu (31 km). Es pot recórrer de manera guiada (l'Ajuntament de Tremp disposa d'un servei de guia gratuït) o de manera autoguiada.
Descripció de la ruta
La sortida serà de Tremp, on, disposats a passar un gran dia, agafarem la carretera C-1311 que va de Tremp al Pont de Montanyana. Una vegada allà, continuarem per la carretera N-230 que ens portarà al Pont d’Orrit, on començarà la Ruta de la Vall dels Voltors.
Del Pont d’Orrit, ens dirigirem al poble de la Torre de Tamúrcia, on trobarem el Casal dels Voltors, que, a més de ser un punt d’informació, és un centre d’observació i d’estudi dels rapinyaires nidificants. Aquí rebrem, i a més podrem manejar, les imatges de dues càmeres situades a punts estratègics del territori per a l’observació de la fauna. No marxarem, però, sense haver visitat el poble i la seva església dedicada a Sant Josep.
El següent indret que cal destacar és el Mirador de la Collada de Torogó, que ens ofereix una vista fantàstica de la Serra de Sant Gervàs i del poble de Torogó.
L’itinerari continua cap a Espluga de Serra. El trajecte ens permetrà gaudir dels paisatges de la Terreta i la seva tranquil·litat. Continuant el nostre camí, arribarem a la Font dels Capellans i, anant cap a Castellet, deixarem de banda el paisatge arbustiu de boixedes que fins ara trobàvem i començarem a veure alguns roures, algunes alzina i moixeres. La geologia de la zona també canvia en aquest indret: deixem les parets calcàries i trobem grans formacions de conglomerats, entre les quals destaquen les formacions montserratines que recorden les roques de Montserrat.
Passarem pel poble de Castellet, i més endavant per la font que du el mateix nom. Tot seguit, arribarem a la cruïlla d’Aulàs. Serem dins de la roureda d’Aulàs (bosc mixt de roure martinenc i roure de fulla petita). Aquesta és la roureda en extensió plana més gran del Pre-pirineu català.
L’últim indret destacable de la nostra ruta és el poble de Sapeira, on podrem visitar l’església de Santa Maria, amb porta de triple arquivolta i torre quadrada de construcció més moderna. Des de la plaça de l’església i el Mirador de la Roca del Castell, observarem la paret de Turmeda, amb una important colònia de voltors.
Continuarem camí fins al Pont d’Orrit, on finalitza la Ruta de la Vall dels Voltors.
Vegetació
La serra de Sant Gervàs es troba entre la depressió mitjana pre-pirinenca i el Pirineu axial, essent també una zona divisòria entre la regió eurosiberiana, la boreoalpina i la mediterrània. Això fa que en aquesta zona trobem comunitats vegetals pertanyents a cadascuna d’aquestes regions.
Antigament els conreus de cereals dominaven els planells i les fondalades, però actualment es concentren a zones de menor pendent, la qual cosa fa que la part baixa de les serres torni a ser ocupada per roure de fulla petita. A la part mitjana de les serres trobem les rouredes de roure martinenc i els carrascars. Les pinedes que hi ha a la Terreta provenen de repoblacions fetes a les dècades de 1960, 1970 i 1990. A la part mitjana-alta trobem les boixedes, comunitats arbustives, que són el primer estadi de degradació de rouredes de fulla petita, fruit de l’elevada càrrega ramadera existent fins fa anys.
Dos indrets que convé destacar són la fageda de Lleràs, situada a la collada de Castellet (sorprèn trobar-la en una serra pre-pirinenca com aquesta), i la roureda d’Aulàs (la roureda amb extensió plana més gran del Pre-pirineu).
Geologia
La Terreta forma part de la unitat sud-pirinenca central. La serra de Sant Gervàs és formada per materials geològics d’origen sedimentari, especialment calcaris; això fa que el paisatge esdevingui típicament càrstic, amb imponents parets rocalloses, barrancs pedregosos i cavitats. Alhora, el fet que el Noguera Ribagorçana passi per la serra fa que a les seves terrasses es trobin clastes carbonatats. Quan entrem a la zona de Castellet, la roca canvia a conglomerat, del qual podem remarcar les morfologies “montserratines” que recorden les roques de Montserrat.
Una de les serres trobem les rouredes de roure martinenc i els carrascars.
Les pinedes que hi ha a la Terreta provenen de repoblacions fetes a les dècades de 1960, 1970 i 1990.A la part mitjana-alta trobem les boixedes, comunitats arbustives, que són el primer estadi de degradació de rouredes de fulla petita, fruit de l’elevada càrrega ramadera existent fins fa anys. Dos indrets que convé destacar són la fageda de Lleràs, situada a la collada de Castellet (sorprèn trobar-la en una serra pre-pirinenca com aquesta), i la roureda d’Aulàs (la roureda amb extensió plana més gran del Pre-pirineu).
Fauna
Les aus són el grup més ben representat, del qual els rapinyaires constitueixen el grup d’ocells més interessants. Les espècies més representatives són el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). Destaquem també d’altres rapinyaires com l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Quant a mamífers, els que trobem en un nombre més abundant són el gat fer (Felis sylvestris), el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes) i el senglar (Sus escrofa). L’isard (Rupricapra pyrenaica) és un visitant ocasional de la zona.
La Terreta
La Terreta es troba al municipi de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Aquest municipi és el més gran de Catalunya, amb 30.398 ha de superfície. Per facilitar la denominació d’aquest espai s’ha determinat anomenar-lo la Terreta. Amb aquest nom es coneix la conca que, per a la majoria de la gent del país, limita al nord amb la serra de Sant Gervàs, a l’est amb les serres de Gurp i de Castellet, al sud amb el Montsec d’Ares i a l’oest amb la serra de Gia. El Noguera Ribagorçana n’és l’eix central.
Informació facilitada per: Epicentre - Centre de Visitants del Geoparc
