Rutes per l’entorn de Solsona
Els entorns de Solsona (el Solsonès), anomenats el Vinyet, conserven el mosaic antic de boscos, camps, cases de pagès i parets de pedra. El conjunt d’itineraris proposat, de dificultat baixa i apte per a tota la família, permet anar descobrint racons i paratges singulars. La cripta d’Olius, el santuari del Miracle o bé el serrat de Sant Bartomeu són només alguns exemples de les destinacions on el caminant pot descobrir l’espectacular bellesa de la nostra comarca.
Volta al Vinyet
Sortim de Solsona des del punt d’inici de la ribera i seguim la riba del riu Negre fins passada la font del Corb. Agafem un camí que puja a mà esquerra fins a la zona de la Creu Blanca i després la pista enquitranada que ens queda a mà dreta. Podem gaudir d'unes bones vistes del Castellvell de Solsona en el transcurs d'aquest tram. Uns metres més amunt ens desviem a mà esquerra per la pista que baixa al parc de la Mare de la Font. Aquí podem fer una visita a l’itinerari botànic que ressegueix el corriol que duu fins a la font de la Mina. A la font agafem un corriolet que puja per l’esquerra i fem cap a la C-26. Agafem la pista enquitranada que surt a la dreta i ens desviem en direcció a la Cabana del Ton; passant pel seu costat arribarem al camí que puja fins al Castellvell.
En aquest punt baixem cap al nucli urbà de Solsona i, seguint les indicacions, arribem a la carretera C-149a; la seguim uns 400 metres i girem a l'esquerra en direcció a la zona de serveis de carreteres, on agafarem un corriol que ens menarà a la plaça de Sant Jordi. Continuem l’itinerari pel voral de la carretera vella de Torà fins a la urbanització de Cal Llarg, on podem arribar-nos fins a la capella de Sant Bernat. Seguint les indicacions sortim del barri i prenem una pista en direcció nord fins que trobem el barranc de Ribalta. El seguim i quan arribem a la depuradora girem per la pista enquitranada cap a la dreta. Continuem per aquesta carretera fins a arribar al final.
Ara podem gaudir millor de magnífiques vistes de les serres de Querol, del Verd i d’Ensija, i fins i tot podem entreveure el Pedraforca i la serra del Cadí darrere d’aquestes primeres muntanyes. Girem cap a l’esquerra i baixem per la carretera enquitranada fins que, passat cal Pubill, agafem una pista a mà dreta. La seguim fins al final, creuem la carretera (ara la C-149) pel pont i anem cap a la dreta fins a arribar a la carretera de Manresa. La creuem i prenem un corriol que baixa per darrere de l’empresa de construcció. La seguim, tot endinsant-nos en els camps de cultiu de la zona nord del Vinyet. Creuem la rasa de Moriscots i després de cal Ramon girem a mà esquerra. Seguim la pista fins a arribar a la capella de Sant Honorat; a la mateixa capella prenem el corriol que baixa i ens portarà fins al cementiri de Solsona. Ara creuem la carretera i pugem a mà esquerra fins a trobar el camí que coincideix amb la ruta de Sant Bartomeu. El seguim travessant la carretera LV-4241b fins a arribar al punt d'inici.
Torre de Riner
Comencem al punt d’inici de la ribera i seguim els marges del riu Negre en direcció sud-est. Passem per la zona de la depuradora, i al trencall següent ens desviem a mà dreta, seguint el curs del riu. Passem per la casa de cal Sastre, però tornarem a apropar-nos als marges del riu, que creuarem un parell de cops. El camí va fent canvis d’orientació constants, però no hem de perdre de vista el riu Negre fins que, passada la casa Teixidor, el travessem per última vegada i ascendim a una pista enquitranada que ens portarà a la torre de Riner, que ens queda a prop.
Arribem a la torre de Riner i veiem que està mínimament habilitada i que s’hi pot pujar. Tant la torre de Riner com la parròquia de Sant Martí són un excel·lent mirador de la vall del riu Negre i la rasa de l’Estany.
Torrent Ribalta
El nom d’aquest itinerari ens indica que segueix el curs del torrent Ribalta. La ruta és plana i sense dificultats tècniques, amb passarel·les i túnels que faciliten el trànsit per la zona.
Comencem al punt d’inici de la ribera i seguim el riu Negre pel marge dret en direcció sud-est. Encara dins del nucli urbà creuem el riu i continuem, ara pel marge esquerre. Arribem a una pista ampla i la seguim fins a arribar a la depuradora. Aquest últim tram és conegut com el camí de la Ribera, indret molt freqüentat en les passejades dels solsonins.
La proximitat amb el riu Negre durant tot el recorregut de l’itinerari permet anar descobrint punts d’interès ecològic notable, com ara els boscos de ribera (amb una freixeda acabada de plantar) o bé uns exemplars de salzes singulars; també tenim la possibilitat d’observar fauna o, si més no, podem detectar senyals de la seva presència.
El recorregut és especialment indicat per a gent gran o famílies, i agradable durant els períodes calorosos, ja que es passa per l’ombra d’arbres de gran envergadura.
Pont de l'Afrau
Sortim de Solsona en direcció a la urbanització de la Cabana del Geli. El primer tram de l’itinerari transcorre seguint la riba del riu Negre, però la deixem en creuar la rasa de Cirera; agafem el camí de l’esquerra i seguim pel marge dret de la rasa fins a arribar al pont de l’Afrau. Durant gran part del trajecte ens faran ombra pollancres, salzes i freixes. El pont de l’Afrau és un aqüeducte monumental de 60 metres d’alçària i uns 60 metres de llargada, de mitjan segle XVIII, que servia per dur l’aigua des de Lladurs fins a Solsona.
La tornada es fa per dins del bosc i, més endavant, per la pista enquitranada que baixa fins a la urbanització de la Creu Blanca i fins a Solsona.
L’itinerari és apte per a totes les edats i recomanable en dies calorosos. Presenta la possibilitat de veure fauna i un bosc de ribera ben conservat.
Basses de Brics: L’Alzina - el Miracle
Comencem al punt d’inici de la rotonda de Sant Jordi (al costat del pàrquing de camions) i seguim la pista fins al barranc de Ribalta. Continuem per la ribera en direcció oest, com indica el senyal. Havent passat per sota de la carretera, creuem el barranc i seguim la pista en direcció sud, que coincideix amb les marques blanques i vermelles del GR-7.
Creuem un altre barranc i, després de travessar la carretera C-451, també creuem el torrent d’Aigüesvives. Aquesta zona és remarcable perquè el torrent aflora aquí i culmina en una pineda de regeneració de l’incendi del 1998.
Després seguim la carretera en direcció sud fins a Brics. Abans d’arribar-hi, baixem per una pista que ens porta a les basses de Brics. Continuem per la pista en direcció sud-est, primer pujant per entre el bosc, i després baixant fins a arribar a l’Alzina. Passem pel mig de la masia i seguim la pista fins a arribar a la bassa, que porta el mateix nom de la casa.
Aquestes dues basses són de dimensions notables. Estan habilitades per veure la fauna que hi fa vida, amb punts d’observació d’animals (sense ser vist) i amb plafons informatius dels valors naturals de les dues zones, Brics i l’Alzina.
La ruta continua cap al Miracle, que es troba a 4 km i aproximadament a 1 hora caminant. Aquesta part de l’itinerari ja és senyalitzada amb marques de GR.
El santuari del Miracle és una zona de gran interès cultural i arquitectònic. Acull elements singulars com ara el retaule barroc, l’orgue o la plaça. És un conjunt monumental de gran rellevància on se celebren activitats litúrgiques i espirituals. La zona és enclavada en un punt que ofereix vistes panoràmiques interessants de bona part de la comarca.
Mare de la Font - Castellvell
Comencem al punt d’inici de la ribera i seguim el barranc de Pallarès fins al parc de la Mare de la Font. Aquest tram de l’itinerari és d’alt interès ecològic i paisatgístic, arranjat i accessible per a tot tipus d‘usuari; també és pedalable.
Abans d’arribar al restaurant, pugem per l’escala cap al camí enquitranat i el creuem per anar al punt d’informació dels espais naturals protegits del Solsonès. Travessem pel túnel metàl·lic i agafem el corriol que segueix l’itinerari botànic.
Passem per la font d’en Manel fins a arribar a la font de la Mina. Aquesta font es troba al costat d’una balma (per on salta l’aigua de la rasa en forma de cascada i va a parar a un petit toll). A l’altre costat de la font, a una certa alçada, hi ha l’entrada a la mina que dóna nom al parc i a la font. Pugem les escales fins a dalt, al circuit esportiu del parc de la Mina. Anem en sentit oposat de la carretera C-26 i ens endinsem al bosc per un camí que surt del marge dret del parc. Seguim el corriol per dins del bosc, per la falda del castell, i anem pujant suaument fins a sortir a la carretera que va al Castellvell.
La seguim fins a dalt de tot. El Castellvell i el seu entorn enjardinat esdevenen un mirador impressionant del territori. Iniciem la baixada per un corriol que aviat es transforma en escales amples i empedrades que descendeixen fent ziga-zaga. Durant la baixada podem gaudir de vistes panoràmiques dels municipis de Solsona, part d’Olius i de Lladurs. Abans d’arribar al punt final del trajecte passarem per l’antiga carrera documentada com a “camí vorejat de parets que sortia d’una masia o del poble”.
Sant Esteve d'Olius
Comencem al punt d’inici de la ribera i passem pel marge dret del riu Negre. Al primer pal indicador girem cap al carrer de la Bòfia, i enfilem el carrer del Drac tot travessant la carretera de Sant Llorenç de Morunys fins al cementiri.
Un cop aquí, sense creuar la carretera, al marge nord-oest del cementiri continua l’itinerari per un camí que baixa en direcció nord-est i que ens porta a la capella de Sant Honorat. Quan tornem a trobar-nos amb la mateixa carretera, la seguim pel voral dret fins a arribar a l’encreuament. El camí de l’esquerra va a la masia el Cavall; nosaltres seguim les indicacions de la fita, a la dreta, amb les marques de GR. Passem primer pels plans d’Olius i, més endavant, el bosc ens queda al marge esquerre. Aviat ens trobem completament dins del bosc. Seguim el GR per un camí amb grans blocs de pedra i el travessem fins que arribem a la carretera que ens porta a Sant Esteve d’Olius.
Aquest conjunt arquitectònic conté un cementiri i una església romànica. El cementiri modernista d’Olius fou concebut per Bernardí Martorell i Puig, deixeble de Gaudí. L’església conté una cripta de valor molt rellevant i està molt ben conservada. Al voltant d’aquest edifici de culte també es poden visitar unes sitges ibèriques restaurades fa pocs anys (“rebostos” excavats a terra per guardar-hi aliments, bàsicament gra).
La destinació final de la ruta té un gran interès naturalista, cultural i arqueològic. L’enclavament d’Olius es troba a escassos metres del curs del riu Cardener, espai ecològicament interessant pel seu bon estat de conservació com a ecosistema fluvial (hi ha la possibilitat d’observar la fauna i la flora típiques dels hàbitats de ribera).
Sant Bartomeu
Comencem al punt d’inici de la ribera i, després de travessar la carretera LV-4241b (deixant enrere la urbanització de la Cabana del Geli), anem a trobar un sender, a mà esquerra, que s’enfila per un carreró amb escales. Seguint recte ens dirigim cap al serrat de Sant Bartomeu.
Pocs metres després de l’inici del sender passem per un camí ral, sempre vorejats de camps de cultiu i masies, mosaic característic de la zona. Més endavant, al peu del serrat, agafem un corriol que ascendeix fortament pel marge esquerre de Mas Vent Serè. A dalt, travessem un bosquet i, a la sortida, continuem uns metres fins a trobar un camí amb escales a mà esquerra. Les pugem i seguim pel corriol fins a dalt del cim. A poc a poc anem descobrint interessants vistes panoràmiques del municipi de Solsona i del sud de la comarca. Al cim del serrat trobem la cova de Sant Bartomeu; és una petita cavitat al terra envoltada de blocs de pedra de grans dimensions.
Iniciem la baixada per un corriol que surt del punt més alt del cim, darrere la cova. Travessem un bosc fins a arribar a una pista forestal. La deixem per una altra que baixa a l’esquerra fins a trobar un prat. El flanquegem i seguim el camí cap a baix fins a trobar una pista enquitranada. La seguim i travessem la zona d’estacionament del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Després agafem la carretera a mà esquerra fins a trobar el sender pel qual hem començat la ruta. El seguim fins al punt d’inici.
Distàncies i durada de les diferents rutes:
Pont de l’Afrau: 7,7 km – 2 h
Basses de Brics i l’Alsina: 7,6 km – 2 h
Mare de la Font i Castellvell: 4,9 km – 1 h 20 min
Sant Esteve d’Olius: 5 km – 1 h 10 min
Torre de Riner: 10 km – 2 h 25 min
Sant Bartomeu: 6,5 km – 1 h 45 min
Torrent Ribalta: 3,8 km – 55 min
Volta al Vinyet: 17 km – 4 h 10 min
Més informació: Oficina de Turisme del Solsonès i Solsona
