La conscienciació amb la cura del Medi Ambient i les bones pràctiques en sostenibilitat en tots els àmbits són cada cop més presents arreu del territori. Al llarg de tota la demarcació de Lleida s'estan portant a terme accions en diferents indrets, algunes de les quals resumim tot seguit.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici compleix enguany el seu 70è aniversari i ho farà optimitzant la gestió dels seus més de 500.000 visitants anuals per tal de continuar preservant els seus grans valors biològics, ecològics i paisatgístics.

També es vol potenciar la digitalització de la gestió turística a la ciutat de Lleida, que, en el marc del projecte "Second step, cap a la digitalització inclusiva i sostenible", estrena 53 senyals intel·ligents situats davant d'altres tants punts d'interès per als visitants, i en situarà nou més a la Rambla Ferran quan acabin les obres de remodelació d'aquesta artèria urbana. Els senyals permetran, a través d'una aplicació, accedir a àudios, vídeos i recreacions immersives que ajudaran a entendre millor els monuments, edificis o espais urbans als quals estan vinculats. Els continguts s'ofereixen en català i castellà, però en un futur pròxim està previst afegir-hi les versions en anglès i francès. El projecte ha tingut un cost de 140.000 euros, provinents dels fons europeus Next Generation.

Un altre exemple de la incorporació al món digital de la gestió turística dels espais naturals són els dos projectes pilot per millorar la seguretat viària i el control de vehicles en carreteres i camins rurals, així com de l'aparcament en zones turístiques, per redirigir els visitants cap als llocs amb places disponibles, que es posaran en marxa aquest any a la Vall de Boí, implementats pel centre d'investigació i2CAT.

L'Ajuntament de Camarasa també ha millorat la senyalització dels seus espais naturals de cara a la imminent campanya de Setmana Santa amb la instal·lació d'una seixantena de plafons que donen a conèixer els valors dels indrets d'interès turístic, però també informen veïns i visitants de l'existència de zones perilloses com l'Espai Orígens, l'accés al congost del riu Mu, el Camí de Ribera o l'aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Per la seva banda, la Cerdanya vol posar en relleu els seus paisatges promocionant una vintena de miradors tot oferint informació als visitants sobre l'accessibilitat, l'estat dels equipaments i els llocs que es poden observar des de cada mirador en un mapa interactiu penjat al web de Turisme de Cerdanya. El projecte, que ha estat finançat amb la recaptació de la taxa turística, respon a la demanda expressada pels visitants mitjançant les consultes que feien quan accedien a les oficines de turisme.

La Cerdanya disposa d'uns dos-cents miradors i s'ha fet una primera selecció d'un per cada un dels 17 municipis de la comarca i tres més de les entitats municipals descentralitzades. En els miradors escollits s'han instal·lat baranes, reparat passarel·les per millorar-ne la seguretat i està previst millorar els accessos per a persones amb mobilitat reduïda i instal·lar taules d'informació amb relleu per a visitants amb discapacitats visuals.

Finalment, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, al seu torn, ha decidit apostar per la seva riquesa agroalimentària a través de la marca Del parc al plat, gestionada per una associació formada per petits productors que volen donar a conèixer els seus productes, ajudar a donar-los sortida comercial, compartir les seves bones pràctiques, enfortir els vincles amb la població local i preservar el territori on s'elaboren aquests aliments de qualitat i proximitat.