Page 76 - Ara Lleida - Revista 49

L’ESGLÉSIA DE SAURÍ

ES VESTEIX DE NATURA

“Lloem el que és antic i menyspreem allò que és modern”

Tàcit

Els frescos són una creació contemporània del prestigiós artista català Santi Moix, nascut a Barcelona i establert des de fa 33 anys a Nova York. (Bàrbara Chalamanch)

Acostumem a identificar les esglésies antigues del Pirineu lleidatà amb art romànic, fet lògic si considerem que
aquest estil, molt present en l’arquitectura, la pintura i l’escultura dels temples pirinencs, ha assolit
un reconeixement i una projecció mundials. Però de vegades ens trobem amb excepcions remarcables, com és el

cas de Saurí, un llogarret de muntanya situat al bell mig de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, a 1.200 m d’altitud,
amb poc més de quinze habitants censats. Allí, esperant-nos rere les pedres d’un edifici d’estètica sòbria,

hi trobem un tresor amagat.

Una obra originalíssima que cavalca entre el figuratiu i l’abstracte, entre l’espiritualitat pròpia d’una construcció religiosa i l’exuberància física del paisatge que l’envolta. (Bàrbara Chalamanch)

L’edifici al qual ens referim és l’església de Sant Víctor de Saurí, i el tresor en altres sis famílies, van comprar un edifici del poble, “Casa Tània“, per establir-hi la
qüestió són uns frescos murals. El primer que imaginem és un conjunt de pintura residència d’estiueig. Aquell fet va establir un lligam íntim entre el poblet pallarès
medieval, però, en realitat —i aquí rau el què de l’assumpte— el que trobem a i l’artista, que ha continuat trepitjant el paratge amb una fidelitat encomiable. I
l’interior del temple són uns frescos amb una antiguitat de... 4 anys! Es tracta, en va ser en una Festa Major de Saurí, segons explica l’artista, quan alguns veïns del
efecte, d’una creació contemporània del prestigiós artista català Santi Moix, nascut poble li van deixar caure la idea de pintar l’interior de l’església.
a Barcelona i establert des de fa 33 anys a Nova York. Una obra originalíssima que
cavalca entre el figuratiu i l’abstracte, entre l’espiritualitat pròpia d’una construcció Després d’algunes reticències inicials (“no havia fet mai res similar i al principi em
religiosa i l’exuberància física (vehiculada sobretot per mitjà de temes vegetals) semblava una idea estranya“, ens diu el mateix artista), Moix acaba acceptant
del paisatge que l’envolta, expressat tot el conjunt amb un cromatisme lluminós i el repte, animat en bona part per l’excel·lent predisposició de la Generalitat de
alhora subtil que crea en l’observador —poc acostumat a aquest contrast entre un Catalunya i del Bisbat d’Urgell, que veuen en el projecte una oportunitat de
continent secular i un contingut modern— una sensació desconcertant, estranya i recuperar i posar en valor un edifici històric i de crear un pol d’atracció turística
suggeridora al mateix temps. (posteriorment, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i
l’Ajuntament de Sort, municipi al qual pertany Saurí, s’incorporaran al projecte).
Probablement el visitant es preguntarà els orígens d’aquesta troballa insòlita. I els
orígens, curiosament, tenen molt a veure amb la infància de Moix, vinculada en El repte es materialitza la tardor del 2015, moment en el qual el creador barcelonès
bona part a Saurí: al començament dels anys 70 els seus pares, juntament amb desenvolupa el projecte adaptant-se a les exigències de la tècnica del fresc, l’escollida

76