Page 77 - Ara Lleida - Revista 49
P. 77
per la Generalitat, “que va voler recuperar aquesta manera de pintar utilitzada en complementa amb una gran flor de porcellana de més de tres metres de diàmetre
molts temples a l’Edat Mitjana“. Aquesta tècnica requereix treballar sobre capes i amb cinquanta pètals, obra del conegut ceramista Joan Raventós.
de morter elaborades amb calç, arena i aigua. “El fet que calgui treballar la pintura
per trams, abans no s’assequin, representa que de vegades havia de treballar fins a L’actuació artística no ha suposat només la recuperació i l’obertura al públic d’un
18 hores diàries, sense gairebé descans“, recorda Moix. “Fins i tot va caldre establir espai d’interès general. Es tracta d’una actuació que posa en valor el patrimoni de
una hora a la setmana, els dissabtes, per tal que els veïns del poble vinguessin a la zona, incrementa l’autoestima dels veïns de la vall i dóna projecció internacional
contemplar l’evolució de l’obra, a fi d’evitar les aturades motivades per les seves al territori.
visites constants“, ens explica a tall d’anècdota divertida. L’obra, executada en un
mes i mig de treball, va comptar amb la inestimable col·laboració del pintor Víctor Santi Moix considera que aquest projecte hauria de marcar el camí a seguir per
Pérez Porro i dels germans Pujol, estucadors veterans de Manresa, responsables de recuperar la multitud d’esglésies petites i construccions seculars que ara romanen
col·locar l’estucat a les parets.
abandonades o sense cap ús pràctic, i que en el futur, per mitjà d’intervencions
similars, podrien esdevenir veritables punts d’interès turístic, adreçats bàsicament
Però, tècniques a banda, el que realment colpeix el visitant són el caràcter oníric i
la subtilesa cromàtica dels dibuixos que vesteixen els murs del vell edifici. Moix ens a un turisme cultural, sostenible i respectuós amb el medi ambient.
argumenta també les raons que el van portar a escollir aquests motius en concret:
“volia crear una obra viva, amb motius de la natura (flors, plantes, animals, El primer pas ja està fet. L’església de Saurí, un temple d’origen romànic amb
muntanyes), molt lligada als paisatges de la zona, d’una banda, i al nou corrent de moltes modificacions posteriors (l’aspecte actual és bàsicament la d’un edifici
’conversió ecològica’ propugnada pel Sant Pare, de l’altra“. Alhora, l’obra traspua barroc), es va obrir al públic el 16 de novembre de l’any passat després d’una
espiritualitat, i en el grup de pintures trobem també detalls d’escenes religioses rehabilitació integral que va incloure, entre d’altres actuacions, la restauració del
com l’Anunciació, la conversió de Sant Pau, la salvació, l’infern i el purgatori, sostre, l’eliminació de les humitats i filtracions, la renovació del paviment i la millora
l’aparició dels àngels o els quatre evangelistes. de la il·luminació interior.
Cal afegir que la creació pictòrica s’acompanya de la creació poètica i l’escultòrica. Ara, aquest temple d’arrels medievals, bastit en un racó meravellós del Pirineu
Els bons observadors descobriran algunes cites textuals que clapegen el conjunt, lleidatà, ha tornat a néixer artísticament per mostrar al visitant curiós aquesta
com la d’aquell poema de J. V. Foix que diu que “els bells camins es multipliquen petita joia que és el conjunt de frescos de Santi Moix. A Saurí, l’obra de la natura i
allà on creien que s’acaba la carretera“. I la intervenció artística, finalment, es el treball de l’home es fonen en un maridatge perfecte.
El que realment colpeix el visitant són el caràcter oníric i la subtilesa cromàtica dels dibuixos que vesteixen els murs del vell edifici. (Bàrbara Chalamanch)
Creador en un sentit ampli, Moix dibuixa i esculpeix, però és en la pintura
SANTI MOIX UN ARTISTA POLIFACÈTIC on troba el seu principal vehicle d’expressió, amb una tendència clara a
l’abstracció, sense renunciar al seu vessant de dibuixant (ha il·lustrat, per
exemple, una edició del Quixot).
Santi Moix i Sala és un artista sorprenentment polifacètic i reconegut
internacionalment que treballa en els camps del dibuix, la pintura, el gravat Ha fet, entre d’altres, exposicions individuals i col·lectives a Bèlgica, Espanya,
i l’escultura.
els Estats Units, França, la Gran Bretanya, el Japó i Suècia, i exposicions
col·lectives al Regne Unit, els Estats Units, Espanya, el Brasil i Alemanya.
Va néixer a Barcelona el 1960, i amb 14 anys va estudiar a París i després
a Itàlia. El 1981 va fer la seva primera exposició individual a Sant Cugat del
Vallès, tot i que els primers passos en el món artístic professional els va fer al
Japó, on va presentar diverses exposicions.
Arran de la seva estada a l’Àfrica comença el seu treball amb la ceràmica i
l’escultura. Des del 1968 —a partir d’un viatge que havia de durar inicialment
tres mesos— s’estableix a Nova York, ciutat que de seguida el va captivar pel
seu ambient artístic, fresc, espontani i summament creatiu.
Influenciat per mestres com Delacroix, Velázquez, El Greco, Picasso, Miró,
Pollock i Mutzuo Takahashi, Moix és un creador difícil d’encasellar que ha
begut sovint de les fonts de la literatura, un altre element d’inspiració.
Elsabeth Produccions.