nota de premsa
Els allotjaments turístics a Lleida han augmentat un 14% en els darrers cinc anys a causa del fort increment de les places destinades a habitatges d’ús turístic
L’oferta de places d’allotjament turístic en el conjunt de la demarcació de Lleida ha crescut un 14 % en els darrers cinc anys. Les tres marques turístiques que corresponen a la demarcació de Lleida –Terres de Lleida, Pirineu de Lleida i Aran– han passat de 3.421 establiments i 66.344 places l’any 2017 a 5.312 establiments i 75.620 places a finals del 2022. Unes dades que representen 1.891 establiments nous i 9.276 places noves en aquests darrers 5 anys, generades bàsicament per fort creixement que han experimentat els Habitatges d’Ús Turístic (HUTs). El 83,4 % del conjunt de places de la demarcació de Lleida es concentra al Pirineu de Lleida i l’Aran, mentre que la marca Terres de Lleida, on s’ubica la ciutat de Lleida, representa el 16,6 % del total. Per marques turístiques, Pirineu de Lleida disposa de 44.815 places (59,3 %), l’Aran en té 18,249 (24,1 %) i Terres de Lleida, 12.556 (16,6 %). Aquestes són les dades que recull l’estudi sobre Localització i Anàlisi de l’Oferta d’Allotjament Turístic a la Demarcació de Lleida, comparativa 2017- 2022, elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL, que té el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i està dirigida pel professor Eduard Cristóbal, amb la sotsdirecció del professor Daniel Paul i la col·laboració per a aquest treball del professor Jaume Macià.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, juntament amb la vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, han agraït en el marc de la celebració de la Fira Internacional de Turisme-Fitur que té lloc a Madrid aquesta setmana, el treball elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya i han destacat que el resultat d’aquest treball d’anàlisi quantitativa i espacial sobre l’oferta d’establiments d’allotjament turístic permet tenir una visió més acurada de les diverses tipologies que formen el sistema d’allotjament turístic a les comarques de Lleida, la seva ubicació, els municipis amb una major concentració de l’oferta de llits i quins subsectors d’allotjament han experimentat un major creixement amb les dades comparatives del 2017 al 2022.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha explicat que el treball permet tenir una radiografia dels establiments d’allotjament turístic en el conjunt de la demarcació i alhora constata la fortalesa del sector turístic, que actua de veritable motor econòmic en diferents parts del territori. En aquest sentit la vicepresidenta del Patronat, Rosa Pujol, ha recordat que la demarcació de Lleida ha mantingut un creixement constant pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions des de l’any 2011 fins a la irrupció de la pandèmia. Una situació que s’ha recuperat aquest passat 2022. Només el 2020 i el 2021 es va aturar aquest creixement a causa de l’efecte de la COVID-19. “A més de les dades de balanç amb el nombre de viatgers i de pernoctacions, ara també disposem d’aquest informe amb el creixement que han experimentat els diferents subsectors d’allotjament turístic del territori i la seva distribució i concentració per municipis i tipologies a la demarcació de Lleida”.
L’informe de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la UdL s’ha elaborat fent una comparativa de les dades corresponents als anys 2017 i 2022 per calibrar l’evolució dels establiments d’allotjament turístic de forma quantitativa i també tenint en compte la seva localització a la geografia de la demarcació de Lleida. Aquesta periodització resulta especialment interessant actualment, atès que ha permès analitzar la situació dos anys abans de l’inici de la COVID-19 i dos anys després. Les modalitats d’allotjament analitzades han estat les sis tipologies de les quals ofereix dades el Registre de Turisme de Catalunya del Departament d’Empresa de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa d’Instal·lacions Juvenils del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, que són:
TIPOLOGIA ANY 2017 ANY 2022
Establiments/ Places Establiments/Places
1.- Hotels, hostals i pensions 410 19.330 419 19.510
2.- Càmpings 62 22.620 63 22.749
3.- Turisme Rural 652 4.707 677 4.997
4.- Apartaments Turístics 29 713 30 672
5.- Habitatges d’Ús Turístic-HUTs 2.182 12.045 4.044 21.315
6.- Instal·lacions juvenils (albergs,
cases de colònies, granges escoles,
aules de natura i campaments juvenils) 86 6.929 79 6.377
Total: 3.421 66.344 5.312 75.620
De les 75.620 places de mercat a desembre de l’any 2022, el Pirineu de Lleida i l’Aran concentren el 83,6 % del nombre d’establiments i de places d’allotjament turístic del conjunt de la demarcació. Per la seva banda, l’Aran i el Pallars Sobirà se situen a notable distància de la resta. L’Aran concentra el 24 % del total de places, seguit del Pallars Sobirà amb el 21 %. La resta de places del Pirineu es distribueixen de forma equitativa amb un 8,5 % a l’Alta Ribagorça, un 8,3 % a l’Alt Urgell, un 7,5 % al Solsonès, un 6,8 % a la Cerdanya, un 6,7 % al Pallars Jussà i un 0,6% al municipi de Gósol, al Berguedà.
La marca turística Terres de Lleida representa un 16,6 % del total de places que té la demarcació. En primer lloc se situa la comarca de la Noguera amb el 6,6 % del total, seguida del Segrià amb el 5,1 %. En tercer lloc ve la Segarra amb l’1,6 % i a continuació l’Urgell amb l’1,5 %, les Garrigues amb l’1,3 % i el Pla d’Urgell amb el 0,6 %. Aquestes dades posen de manifest la concentració dels establiments d’allotjament turístic de la demarcació de Lleida a les zones de muntanya del territori i en conseqüència el pes d’aquest sector se situa al conjunt del Pirineu de Lleida.
Anàlisi pels diferents subsectors d’allotjament
Per sectors, l’estudi destaca que l’Aran concentra més del 30 % del conjunt de les places hoteleres, seguit del Pallars Sobirà i el Segrià amb el 14,6 % cadascun. Pel que fa als càmpings, sobresurt clarament el Pallars Sobirà amb el 34 % de les places, seguit de la Val d’Aran, el Solsonès i l’Alt Urgell, amb un pes de poc més del 10 % cadascun. Pel que fa a les cases de Turisme Rural, la distribució ens mostra el lideratge del Solsonès amb el 17 % de les places, seguit del Pallars Sobirà amb el 14 %, l’Alt Urgell amb el 13 %, la Noguera amb el 10,5 %, el Pallars Jussà amb el 10,4 % i l’Alta Ribagorça amb el 8,3 % del total.
Quant als Habitatges d’Ús Turístic, la Val d’Aran se situa com a clar dominador en aquesta tipologia d’allotjament amb 8.000 places i un 38 % del total, seguida en segona posició pel Pallars Sobirà amb un 16,9 % i l’Alta Ribagorça amb un 11 % de l’oferta. Pel que fa a les instal·lacions juvenils com són els albergs, cases de colònies, granges escoles, aules de natura i campaments juvenils, assoleixen un valor significatiu a la Noguera i al Solsonès amb el 18,5 % de places cadascun. Finalment en el sector dels apartaments turístics, la tipologia amb menys pes tant en places com en establiments, només hi ha 30 establiments amb 672 places, que representa un 1 % del conjunt de l’oferta, i té a la comarca de l’Alta Ribagorça la seva màxima concentració de places amb 180 llits en un únic apartament, mentre que en establiments l’Alt Urgell se situa al capdavant amb 8 empreses.
L’estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i Muntanya de la UdL també ha fet una distribució espacial d’ubicació dels establiments turístics a les diferents comarques i el pes que representa cada tipologia en cada territori. Així, es constata que els hotels, hostals i pensions representen el 74 % de l’oferta d’allotjament a la comarca del Segrià (evidenciant el paper de capital de la ciutat de Lleida). Aquesta mateixa ràtio elevada d’oferta hotelera també es repeteix, encara que de forma no tan significativa, al Pla d’Urgell, la Val d’Aran i l’Urgell. En canvi, els càmpings jerarquitzen l’oferta clarament al Pallars Sobirà, amb un 52 % del total de les places que ofereix la comarca, com també succeeix a la Cerdanya lleidatana, a l’Alt Urgell, al Solsonès i al Pallars Jussà. Per la seva banda, les cases de Turisme Rural destaquen sobretot a la Segarra, amb un 33 % de les seves places, al Pla d’Urgell i a l’Urgell. I finalment els Habitatges d’Ús Turístic assoleixen una proporció molt elevada de les places totals de la Val d’Aran, amb el 34 % de l’oferta. També són importants els percentatges aconseguits a l’Alta Ribagorça, les Garrigues i l’Urgell.
L’anàlisi municipal
L’estudi també fa una radiografia i interpretació de les xifres a escala local. El principal municipi lleidatà en nombre total de places d’allotjament turístic de mercat, amb dades de novembre del 2022, és Naut Aran, a la Val d’Aran, que disposa de 9.497 places, un 12,6 % del total de la demarcació de Lleida. Naut Aran, on es troba ubicada l’estació de Baqueira Beret, té més places que totes les comarques de la demarcació, a excepció de la mateixa Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Destaquen per nombre de places altres dos municipis: Vielha, també a la Val d’Aran, amb 6.126, i la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, amb 4.647. En sentit contrari, l’estudi focalitza que la demarcació de Lleida té 18 municipis que no disposen de cap plaça d’allotjament turístic, 17 dels quals estan situats a les comarques de la Plana sota la marca Terres de Lleida i 1 a l’Aran, el poble de Canejan.
En l’elaboració de l’estudi s’han tingut en compte les diferents tipologies d’establiments, els 231 municipis del territori amb les seves 13 comarques més el municipi de Gósol, al Berguedà, que pertany a la demarcació de Lleida, i les 3 marques turístiques de la demarcació: Terres de Lleida, Pirineu de Lleida i Aran.
Distribució per tipologies d’allotjament turístic
Hotels. L’anàlisi de la localització de les places d’hotels, hostals i pensions a escala local posa de manifest un doble fenomen. D’una banda, hi ha presència d’aquests establiments a pràcticament la meitat dels municipis, i de l’altra, tot i això el grau de concentració és molt elevat. Els quatre primers municipis agrupen el 50 % de les places hoteleres de Lleida: Vielha amb 3.123, Naut Aran amb 2.906, Lleida ciutat amb 2.454 i la Vall de Boí amb 1.405. Respecte a l’any 2017, la distribució i concentració d’aquest tipus d’allotjament no han variat i presenten unes dades i un repartiment de l’oferta pràcticament idèntics.
Càmpings. La seva localització es concentra principalment als municipis de les comarques pirinenques, destacant la Vall de Cardós amb 1.827 places, Espot amb 1.560 i Vielha amb 1.254. Altres municipis com Prullans, Camarasa, Solsona o Bellver de Cerdanya disposen de més de 900 places. Comparades amb les dades del 2017 pràcticament no han variat i presenten una oferta i una localització molt coincidents.
Turisme Rural. Aquesta categoria presenta una distribució més equitativa. Dues terceres parts dels municipis de la demarcació tenen alguna casa de Turisme Rural. Per damunt de la resta destaca la Vall de Boí amb 265 places. També tenen valors importants Lladurs, Alins, Navès, Odèn i el Pont de Suert, tots ells amb més de 100 places cadascun. En canvi, el Segrià i les Garrigues són les comarques amb més municipis sense cases rurals. Les dades presenten poques diferències respecte a l’any 2017, tot i que es constata una evolució positiva amb 20 establiments nous i més de 300 places.
Habitatges d’Ús Turístic. Els HUTs, en comparació amb la resta de tipologies d’allotjament, són de creació més recent i en els últims anys estan tenint un fort creixement, com queda palès en les dades comparatives amb el 2017. L’any 2017 l’oferta era de 12.000 places distribuïdes per 151 municipis de la demarcació; el 2022 la seva oferta s’ha multiplicat pràcticament per dos amb més de 21.000 places repartides entre 186 municipis. Pel que fa a la seva localització, presenten un grau de concentració molt elevat. Els cinc primers municipis representen el 51 % de les places. Naut Aran és el que té més places, 6.061, amb el 28 % de l’oferta de tota la demarcació. El municipi aranès ha guanyat en 5 anys més de 2.000 places, un augment del 60 %. També destaquen la Vall de Boí amb 1.353 places, Vielha amb 924, Esterri d’Àneu amb 594 i Bellver de Cerdanya amb 583.
Apartaments. És la tipologia amb menys presència, només 30 establiments amb un total de 672 places. Està present en 25 municipis. Sobresurt a la Vall de Boí amb 180 places, que representen el 28 % del total. Altres municipis importants són Bellver de Cerdanya, Sarroca de Bellera al Pallars Jussà i la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Respecte al 2017 l’oferta s’ha mantingut pràcticament idèntica.
Instal·lacions juvenils. Inclouen granges escoles, cases de colònies, aules de natura, campaments juvenils i albergs de joventut. De quasi 7.000 places disponibles el 207 s’ha reduït en un 8 % fins a la xifra de 6.300. Destaquen Bellver de Cerdanya amb 454 places, Àger amb 410, Clariana de Cardener amb 334 i Juneda amb 325.
Nota: En aquests enllaços del Patronat de Turisme i de la Càtedra de Turisme us podeu descarregar l'informe complet:
