El viatge

El Solsonès ens convida a conèixer una terra rica en celebracions que aquí s’han traduït en un tarannà propi. La societat solsonina manté vertebrades les relacions personals i associatives amb una xarxa que resisteix modes i globalitzacions. Solsonins d’aquí i d’allà ens fan descobrir els racons de cada poble i parròquia per mitjà de les corals i les danses del ball pla, el ball del Roser o el dels Cascavells. Tradicions que s’han mantingut intactes amb el pas dels anys com un símbol de la identitat local.

El Carnaval de Solsona es mereix un punt i a part. Ens submergim en la ironia de la ciutat de Solsona, en els seus vicis i en la seva disbauxa més desenfrenada per viure una festa que no ens atura fins al Dimecres de Cendra. La nit del dissabte ens aporta una experiència inigualable, dins la gentada que fa dels carrers del nucli antic un mar de caps que miren el cel per veure enlairar-se el ruc. Els gegants bojos escampen el regnat de la sàtira per uns dies i la ciutat solemne i senyorial sembla ser tota una altra.

Els solsonins tornen a fer seus els carrers per Corpus. Ara en versió seriosa i distingida, els gegants, el bisbe i els ballets converteixen tot el centre i la plaça Major en un escenari de flors, música i alegria. La Roda de Foc de la nit anterior, la cercavila de trabucaires, la processó, la catifa de flors i la tronada ens transporten a una Solsona medieval que es resisteix a desaparèixer. Per la Mare de Déu del Claustre, al principi de setembre, la capital torna als carrers per fer la Festa Major, una celebració d’origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que ara té una projecció nacional. Aquesta estructura fa dels solsonins d’avui un fidel reflex dels seus avantpassats. Pels mateixos espais on ho feien al segle XV, ballen encara els gegants, nans, cavallets, l’àliga i el drac, que surten a lluir-se. Són aquestes unes festes amb una sonoritat que va més enllà de les partitures per remuntar la història de la comarca.  Les músiques dels ballets dels gegants de la Festa Major i del Carnaval de Solsona són de caràcter popular i algunes van néixer molt probablement de manera anàloga a la figura que l’executa. Joan Roure va arranjar bona part d’aquestes peces perquè tinguessin una major sonoritat i esdevinguessin en ple segle XXI un viatge musical a la història local. Solsona ens atrapa també amb les festes petites amb què cada barri celebra el seu patró particular. Trobades que fan dels veïns una família i trenquen el dia a dia per convertir els carrers en envelats. Vivim festes que enforteixen la comunitat. Gaudim d’aquest viatge pel cor de la capital amb les festes del carrer Sant Llorenç, la plaça de Sant Joan, el carrer i plaça de Sant Roc, el carrer Sant Miquel o el barri de Sant Ramon. De la mateixa manera que a Solsona, per tota la comarca descobrim festes i aplecs que fixen una data al calendari per al retrobament dels veïns. Gaudim aquí de la festa en el seu vessant social més emotiu, amb famílies i amics que, units, donen sentit a cada santuari, poble o veïnat. Hortoneda, Sant Just, Sant Ponç, la Coma i la Pedra, Guixers o Lladurs… Un calendari de retrobaments que es remunta en la història i que ara ens fa protagonistes perquè les traspassem a les següents generacions.

Els veïns de la capital comarcal i també els dels poblets i masies escampades pel Solsonès ens fan veure que els anys de famílies i llinatges han donat a aquesta terra una cultura secreta de rituals i creences. En algunes parròquies encara descobrim benediccions del pa i del terme i el salpàs beneint les cases per Rams. Endevinem que hi ha tota una cultura entre línies. El Solsonès ens sorprèn en aquest punt amb un bon reguitzell de dialectes i expressions orals. Així, ens configurem un mapa lingüístic i veiem que a la part d’Odèn es parla com els d’Oliana, a la Vall de Lord com els del Berguedà, que Solsona té el seu propi dialecte, i que a la part sud de la comarca es parla com al Bages o l’Anoia. Aprenem a distingir l’origen de cada solsoní mentre desem al nostre diccionari particular paraules locals com trumfo, sinònim de patata; trossar, de cordar; voliac, de ratpenat; mata-ruc, de solsoní, o Tate, per anomenar les noies que es diuen Claustre. Tot un localisme per anar pel món amb l’orgull de ser del Solsonès.

La comarca treballa tot l’any per mostrar als veïns i visitants els oficis als quals s’ha dedicat tota la vida. Les fires ens ajuden a entendre millor aquest món que ja ens sembla el Solsonès. Veiem arreu feinejar cistellers, geganters, trabucaires, ganiveters, espardenyers i elaboradors de formatges i embotits. La Fira de Sant Isidre de Solsona és el gran aparador comarcal del sector agrícola que va sustentar les economies domèstiques durant generacions. Bestiar, maquinària, estris, artesania… un passeig per una manera de viure que ara veiem ben viva. Però no en tenim prou i volem conèixer el territori.

El calendari firal de la comarca és ple de cites que ens fan descobrir els millors racons del mapa solsoní per mitjà dels seus ramaders i pagesos. La Fira d’Ous d’Euga, és a dir de carabasses, de Sant Llorenç de Morunys que s’inspira en la llegenda dels ‘Tres savis prudents dels Piteus’ i ens regala un concurs de carabasses; la Fira de Santa Llúcia de Navès, amb un bon mostrari de productes agroalimentaris i artesanals; la Fira de l’Empelt de Llobera o la de Sant Ponç de Prades, que complementa l’espai firal amb un programa cultural paral·lel que uneix les dues branques del patrimoni immaterial.

Les fires ens proposen el seu format quotidià als mercats setmanals, on, entre parada i parada, sabem llegir el tarannà més sincer dels veïns. Els divendres el trobem a Solsona i els diumenges a Sant Llorenç de Morunys. Ens adonem que no es tracta tan sols de mostres del passat sinó que, alhora, ho són de feines ben vigents en l’economia local. Savis del que hem après a les fires, les festes i els aplecs, visualitzem plenament la comarca; el seu passat, la seva gent i la seva economia lligada a la terra. Ens sentim part d’aquest Solsonès que ja ens regala els millors records.