El viatge

Som en una terra de treball, de sol i relacions humanes de pedra picada on la cultura s’hi ha conreat com el fil que lliga la comunitat. I enmig dels camps, amagades entre els bancals i els fruiters, les parets de pedra seca i les cabanes de volta ens parlen d’una relació mil·lenària entre l’home i el seu paisatge. Les construccions com les parets dels marges, els forns de calç o els aljubs ens semblen catedrals de la senzillesa i ens adonem que aquells antics pagesos portaven a dins un arquitecte. En aquest aprenentatge sobre la pedra, l’Albi ens aporta la lliçó definitiva amb la roca de l’Espiral, una gran pedra mil·lenària que emet energia. Som en un destí esdevingut de culte. Ens hi posem  descalços i notem la força de la terra vibrant sota els peus.

Aquest és un territori extens amb una població petita que es coneix i es respecta perquè aquest és l’equilibri de la comunitat. Respirem aquesta humanitat en les festes que han perdurat gràcies a la implicació de generacions de garriguencs. Ho entenem així en el silenci respectuós de la Processó del Desclavament i de l’Encontre de la Granadella, una cita documentada ja el segle XVIII. El poble viu amb passió la cultura ancestral que ha heretat i ens ho torna a demostrar amb el Festival de Repic de Campanes, amb què cada any un poble rememora els tocs i l’ofici de campaner que tants segles va comunicar els veïns de la plana.

El poble surt de festa al carrer a retrobar els amics i familiars que són el cor de les Garrigues. A les Borges Blanques la Festa Major és una referència nacional amb la Trobada de Gegants, una cita que se celebra des del 1983. Carrers i places de les Borges bullen com mai de l’orgull de rebre a les Garrigues les colles vingudes d’arreu. Notem que l’esperit d’acollida és un dels valors de la terra. Continuem aquest viatge a la màgia de les tradicions populars. La fortalesa dels Vilars d’Arbeca ens convida a viure el misteri de la Nit de foc. Entre els espectacles tenim la sensació que els antics murs d’aquest recinte increïble aixecat pels avantpassats ibers es converteixen per una nit en la porta de l’infern. La cultura en majúscules es torna a citar amb el Guitar Festival, que des de l’any 2012 porta a la comarca grans intèrprets dels instruments de corda en un esdeveniment que posa les Garrigues al mapa internacional i és alhora un homenatge al mestre pedagog local Emili Pujol. Aquesta terra no oblida els seus referents. El catàleg musical d’aquest viatge té parada també a la fortalesa dels Vilars amb el Tastjazz en una vetllada que ara converteix el recinte històric en un gran escenari.

El culte per la terra es tradueix en una devoció també pels productes agroalimentaris. Juneda ens regala una jornada inoblidable d’homenatge a la cultura agrícola i a les receptes de tota la vida en el Concurs de Cassoles de Tros. Des de 1979 el poble s’aboca en una festa en què els cargols, la botifarra negra, els fesols, la cansalada i les patates són tresors sobre els focs encesos a la Banqueta del Canal. Efectivament ja estem convençuts que el territori i la cuina són aquí un binomi inseparable. A la Fira de l’Oli de les Borges i la seva Festa dels Tres Tombs ens deixem seduir per la melositat de l’or líquid que saben fer els garriguencs. Una vegada el tastem no en volem cap altre. Com que no en tenim prou, desbordem la curiositat pels plats històrics d’aquesta comarca a la Mostra Gastronòmica de les Garrigues, amb la qual els mesos de novembre i desembre els restauradors ens acaben de convèncer que hi haurem de tornar.